La veu del poble

La veu del poble

dimarts, 30 de desembre de 2008

Unes campanades molt "molineres"

Una de les coses interessants d'aquest cap d'any és veure el Tomàs Molina i el seu clònic de Polònia donant les campanades. Potser espetarrant. Jo no m'ho penso perdre. A les 12 de la nit de cap d'any allí davant la tele.

Molt bon any 2009 a tothom

Molt bon any 2009 a tothom. Abandonarem la crisi, reemprendrem una bona economia familiar, estarem sans i mirarem amb optimisme el futur. Que sigui un gran any per tothom. Visca el 2009 o viu el 2009

diumenge, 28 de desembre de 2008

Jordi Sánchez fitxa Miquel Barceló per donar un toc artístic al municipi

L'Ajuntament de Calafell ha decidit contractar el popular escultor Miquel Barceló perquè en cada ple que se celebri al consistori, mentre els polítics estan discutint sobre coses banals ell vagi decorant tot el sostre de la sala de plens de la plaça Catalunya. De mica en mica, sessió a sessió. El públic podrà escoltar els grans discursos de la classe política local mentre admira l'obra del creador mallorquí. Avui dia 28 de desembre se signarà aquest interessant conveni que canviarà la noció de molts calafellencs al costat del monument al Pescador. Més endavant, Barceló s'ha compromès a estudiar la possibilitat de decorar el fons de la nova piscina municipal perquè els nadadors mentre nadin puguin gaudir del seu art a l'abast de tothom. Jordi Sánchez és mostra molt content d'aquest gran fixatge. "Varem deixar perdre Calatrava per fer el pont del Louie Vega, però aquesta no se'ns escaparà. Ja ho traurem d'alguna part".

Calafell Platja aguanta la festa nocturna

Ahir era el torn d'anar de marxa per Calafell i la cosa encara agunta. Entre el Kildo, el Salomé i el Sammy's encara un pot passar una nit guapa. Ni de bon tros com abans. La policia vetlla en cada cantonada perquè ningu se surti de la norma, però encara hi ha caliu, almenys molt més que la nit anterior al Vendrell. Que duri la festa i que a veure si la cosa s'anima en els propers mesos, perquè ara està en els mínims de sostenibilitat

dissabte, 27 de desembre de 2008

EL Redroom de les Matas del Vendrell durara poc

El redroom de les Matas del Vendrell no crec que duri gaire. Ahir sobre les 3 de la nit quan s'han acabat les golfes del cinema el pàrquing estava mig buit. Era perquè plovia, però al pujar al bar dels 30 i que i veure que no hi havia ningú és bastant trist quan et vénen a la mèmòria quan tot allò estava molt ambientat. És una pena, però si la cosa no canvia molt, allò no te vida perquè no té gent. Crec que aviat ho tornarem a perdre, només ens quedarà Calafell, un altre cop.

Austràlia, bona però massa llarga

Austràlia és la peli d'aquests Nadal, perquè és una de les principals estrenes d'aquests i ja fa dies que l'anuncien. El invent dura més de dues hores i és fa una mica pesada. Si traeissin mitja hora o més quedaria molt més visible. Val la pena pels paisatges que surten, per conèixer una mica millor la vida dels indígenes i per veure el gran paper que fa la Nicole Kidman. Tot plegat donen un bon resultat a la gran pantalla, però és massa llarga encara que no es fa pesada, però es nota que sobra alguna cosa. Jo portava molt bones espectatives. No em va defraudar, però tampoc es van complir. Ja em direu el que.

divendres, 26 de desembre de 2008

Mirant el cap d'any

El Nadal ja ha marxat. Avui toca sant Esteve, demà dia per anar a comprar i diumenge dia dels innocents. Ara ja hem de pensar seriosament en què farem per cap d'any. Una cosa sembla clara, s'ha de sortir de casa i fer alguna cosa. A veure si enguany trobem la millor proposta adaptada a les nostres necessitats

dijous, 25 de desembre de 2008

Una postal de la Ràdio el Vendrell com Déu mana.


No m'agradat mai ser mal nen, però a vegades un es cansa que li prenguin el pèl dia rera dia. Alguns es pensen que la gent és tonta i jo que he après a escriure i a llegir entre línies intento treure la meva versió del producte que ens volen vendre. Però tot això és simple rollo. Jo només volia felicitar al Pep Vinyes a a la gent de la ràdio del Vendrell ( també la tele si és que al final li deixen alguna cosa a la TDT), perquè ha aprofitat la foto que va fer l'altre dia en el sopar d'aquest empresa municipal que es dedica a la comunicació que va tenir lloc al local dels Nens del Vendrell i servit per una de les marques comercials de la Fundació Santa Teresa per felicitar el Nadal. Hi ha polítics que fan un buscar a internet i fan un copiar i enganxar i et trobes amb poemes que de ben segur que no saben ni de la rima la meitat. El Vinyes i la seva gent ha aconseguit fer una postal xula amb la gent que fa possible aquesta emissora local amb voluntat comarcal, però li deixen fins on pot. Molt bé pel sopar i molt bé perquè la gent que estem per allí a part de la nostra veu i imatge ( en alguns casos) podem tenir una part de protagonisme en aquesta felicitació que tot i no ser original té molts punts més que lloables. Espero repetir. Endavant i molta merda

El cap d'any es passa a casa o a la dels amics

Els enquestats d'aquesta setmana ens diuen que passaran el cap d'any a casa 4 amb 4 vots i a casa els amics també 4 vots. 3 persones es decanten per quedar-se al llitet. Els més agosarats que aniran a la disco només suma 1 vot i també ha aparegut una persona que treballa

Estampa nadalenca pròpia dels nous temps

La recessió i l’atur ja fa anys que es coneixien. Ambdós vivien sigilosament en pecat, però el seu amor als ulls de la majoria d’humans era més aviat discret, gairebé imperceptible. Cap d’aquests dos personatges progaonitzava un blog ni una pàgina al facebook. A la seva llar anaven alternant el seu poder sobre els comandaments a distància del poder domèstic, encara que la prosperitat, econòmica, el negoci immobiliari, els bancs, les hipoteques, els interessos sempre les havien limitat la seva àrea d’influència. Els mesos passaven silenciosos. L’home del temps de la tele ja fa anys que pronosticava que tota aquesta bonança s’acabaria i arribaria el cru hivern i les vaques grasses deixarien el seu pas a les seves companyes magres. Però ningú en feia cas. La situació econòmica els va empènyer a abandonar per impagament la seva llar amb totes les seves avantatges modernes. No hi havia periodistes, ni fotògrafs. Al carrer es van començar a escoltar les primeres veus anunciant que l’atur i la recessió anaven buscant posada. Ningú els volia allotjar a la seva llar. Anaven tocant portes i més portes i tothom defugia de la seva companyia encara que fos per una sola nit. La foscor de l’hivern els va amagar sota la seva gruixuda capa . De mica en mica el fred els anava multiplicant fins a l’infinit i escampant com un lleu polsim per l’espai terrenal. El seu esperit transparent s’afegia als comptes d’estalvi de moltes famílies, als dinerons deixats dins de la guardiola, a les llibretes de xec. Tot quedava marcat per aquests dos esperits errants en el seu itinerari improvisat.
Els Mossos d’Esquadra davant d’aquest situació crítica i insostenible van decidir plantar una patrulla a cada rotonda vetllant per la seva prompta detenció, però de moment encara no han trobat res de res. El jutge els està esperant novetats al seu despatx. Tenen fotos i una fotocòpia del DNI per si els enxampen. A la patrulla que l’atrapi te garantida una bufanda doble a la de cada any i un complement de productivat molt temptador.
El fruit d’aquest amor encomanadís i eteri a cada llar avui farà néixer un infant bufó, embolcallat amb roba comprada en establiments regentats per xinesos. L’estrella que guiarà als seus primers visitants serà una simple xispa d’uns rètols d’uns grans magatzem que tot seguit s’apagarà per una problema en el subministrament elèctric. L’esperit del pessimisme apagarà ben aviat tot signe d’alegria que vulgui apropiar-se d’un temps i d’un espai que no li corresponen. Allí acudiran els nous rics que han invertit els guanys dels darrers anys en cotxes i vicis mundanals, prestamistes que per art de màgia t’ajuntaven tots els deutes i els podies tornar sencers si tenies la sort d’una reencarnació afortunada; venedors de fum i comerciants de somnis que et permetien pujar de cop l’escala social fins a compartir actes socials amb la gent amb un poder i riquesa consolidada amb el pas de les generacions.
Al cap d’uns dies apareixeran pel forat de la xemenia els tres reis mags vestits amb roba recuperada d’un container d’una gran superfície comercial. Seran els nostres reis que cada dia ens els presenten a través dels mitjans de comunicació, en especial en la secció d’economia. El Govern també sap que existeixen perquè dels Mossos els van enxampar per excés de velocitat tal com ho demostra el seu informe redactat en castellà. Els nous protagonistes reials: l’IPC, l’Euribor i la globalització li faran a mans al nou nat números números vermells, ERO i un grapat de pessimisme.
Mentre aquesta escena llegendària es va concretant en un lloc imprecís d’un centre comercial, a cada llar hi trobarem un naixement normal més o menys lluït. Al seu voltant, uns ho viuran amb tristor perquè la sort i la fortuna no els ha visitat. Altres encara lluiran la seva bonança econòmica. Alguns s’ho miraran de lluny com si la cosa no va amb ells. Altres esperaran que passa en els propers mesos. Entre tots, esperem que aquest infant immaterial que ha nascut al bell mig de la nostra realitat econòmica camini ben aviat i fugi del nostre entorn, dels nostres números de compte i fins i tot es desentengui de les nostres hipoteques. Mentrestant aprofito per desitjar a tothom un bon Nadal i un pròsper 2009 i esperem que els nostres pessebres no siguin víctimes d’aquest visitant inoportú.

Publicada el 25 de desembre del 2008 al Diari del Baix Penedès

dimarts, 23 de desembre de 2008

Molt bon Nadal i pròsper 2009

Pots ser catòlic practicant o no. Pots creure en Déu. Pots ser ric o pobre, pots viure al Vendrell, Lleida o Calafell però el Nadal és una d'aquestes festes entranyables per estar amb família i compartir taula. Si no existís algú se l'hauria d'inventar perquè és la festa més casolana i com coincidiex quan hi ha menys llum solar encara ve més de gust estar a casa. En definitiva molt BON NADAL A TOTHOM I UN PRÒSPER 2009. A viure el Nadal segons els vostres gustos i mesures, però que no us passi per alt.

dilluns, 22 de desembre de 2008

Ja no hi ha pista de gel a les Matas del Vendrell

Els altres anys a les Matas del Vendrell hi havia una pista de gel ocupant un bon tros del pàrquing. Enguany uns pocs autos de xoc en plan barato i econòmic i poca cosa més. Aquí també és nota la crisi.

Como en casa en ningún sitio. Cine familiar per passar l'estona

Una peli de Nadal amb un parell o tres d'escenes divertides que ens ensenya una mica la relació de parella amb els respectius pares és el que ens proposa Como en casa en ningún sitio. Per passar l'estona. No defrauda, però tampoc és res de l'altre món. Volia anar a veure la Ola, però estava la cinta en mal estat i l'han tret de la programació dels cines del Vendrell.

La Grossa 32365 i PxC al Vendrell 31165.

Una de les coses curioses que té la sort és que a vegades et dóna sorpreses curioses. Enguany la podem trobar en el número de PxC que et permetia jugar amb 8 euros a la loteria i 2 pel partit. El número que jugava aquesta formació amb 4 regidors al Vendrell era el 31165 i la grossa era ha estat 32365. Per poca. La gent que n'ha comprat alguna cosa piscarà, però quasi quasi l'encerta. Us imagineu què hagués passat?

diumenge, 21 de desembre de 2008

Primera prova de la Dula de Bufons a Lleida

La Dula dels Bufons és una de les propostes difererents que han aparegut per Lleida en els darrers mesos. La cosa consisteix en estar totalment inmobil durant un parell o tres de minuts en un lloc cèntric mentre la gent passa amb tota normalitat. La primera cita va ser el passat dissabte davant la Paeria a les 12 i cinc minuts del migdia. Erem uns 7 persones que hi preniem part. Esperem que l'invent es repeteixi. Allí hi faltava una mica gent en moviment perquè fos molt més rellevant, però com a primer assaig va estar molt bé. Esperem que es torni a repetir ben aviat.

Al Vendrell "passa per on puguis"

Al mes de gener començaran les obres al carrer Santa Anna del Vendrell. Un dels més importants i transitats. Fa unes setmanes que la cosa estava una mica tranquil·la però aviat tornarem a descobrir aquell Vendrell que des coneixem quan haguem de fer mil virgueries per anar d'un lloc a un altre. A veure quan duren i que molestin quan menys millor. El Vendrell i passa per on puguis són temes que sempre han anat units, encara que com ha passat en els darrers mesos sembla que hi hagi hagut una treva. Esperem que almenys estigui ben senyalitzat.

Demà el dia de la Grossa de Nadal

Demà és santa Sort o el dia que et pot canviar la vida. Ja fa mesos que la gent espera que passarà demà. Esperem que la sort sigui repartida i caigui en aquells més necessitats. Si tens un dècim premiat pots pagar la hipoteca i alguna cosa més perquè tampoc et soluciona la vida, però si et dóna una alegria. Diuen que la grossa acabarà en cinc. A veure si és veritat. Demà ho sabrem i que guanyi el que més ho necessita.

divendres, 19 de desembre de 2008

La Borsa de treball de l'Ajuntament de Calafell

L’Ajuntament de Calafell ha tingut una excel·lent iniciativa que s’ha vist crescuda pels temps que corren. La gran decisió del consistori és crear una borsa de treball per treballar en aquesta administració pública. La proposta es pot veure ben clarament en el BOP de la província de Tarragona del dia 26 de novembre passat. Entre els candidats professionals que hi poden aspirar hi ha subalterns, brigades d’oficis i fins i tot treballadors i educadors socials. A l’anunci del diari oficial s’inclou una mena d’instància que s’ha de presentar al consistori amb el currículum i altres dades pertinents per poder participar en aquesta iniciativa. Tampoc hi falten la baremació dels punts per valorar l’experiència dels candidats per accedir a les places vacancts del consistori. Jo no sé la voluntat real d’aquest anunci. Potser ens trobem amb proposta amb voluntat ferma per configurar una borsa de treball d’on anar seleccionant el personal que vagin entrant a treballar pel consistori o en alguna de les seves empreses municipals. Aquest municipi tampoc es vol mantenir al marge de les noves fórmules de contractació de l’administració pública i fa unes setmanes a la premsa sortia la voluntat de crear una mena de brigada municipal multifuncions per cobrir les necessitats del municipi. A hores d’ara a ningú se li escapa que aquest és un mètode legal i fàcil per contractar treballadors amb unes pitjors condicions laborals que els que treballen directament pel consistori. A l’Ajuntament tracta al personal adscrit com si fos una empresa normal sense les cada dia més minses avantatges que gaudeix el personal al servei de les administracions públiques. També potser que aquesta iniciativa de la borsa de treball que sigui un mecanisme dirigit a la galeria i que només serveix per quedar bé davant l’opinió pública perquè sembli que es fa alguna cosa . Ho desconec totalment i només apunto les dues opcions on cadascú trií la que més l’interessi.
Si fins fa uns pocs anys treballar a l’administració pública era un cosa que no gaudia de gaire prestigi. A mesura que passen els anys és totalment la seva vàlua s’ha anat incrementant constantment. Allí pots trobar una cosa que avui en dia és bàsica, si et toca plantejar seriosament el teu futur amb uns mínims de seguretat. Aquest característica va unida a una estabilitat professional. En teoria, com passa en la resta hi ha possibilitat de promocions internes. Un fet que ja depèn de molts factors i precisament la vàlua i la professionalitat no sempre són els més importants perquè els efectes col·laterals de la mala praxis política està fent molt de mal als ajuntaments. Les entitats públiques són éssers animats que necessiten factors com motivació, organització, professionalitat, innovació objectius clars i altres elements que cada dia són més necessaris per tirar la maquinària endavant. Massa persones es pensen encara que aquesta mena d’entitats són com unes màquines mecàniques amb un moviment i un objectiu predifinit que sempre es mostra inalterable i estanc.
M’ha sobtat aquesta iniciativa de l’Ajuntament de Calafell com a persona que treballa en un ajuntament i com a representant sindical he trobat molt adient que amb uns criteris objectius clars es creessin aquesta mena de borses de treball perquè tothom tingues les mateixes oportunitats de poder treballar en un lloc semblant com passa en molts altres llocs de l’administració: des dels Mossos d’Esquadra, fins als mestres passant per metges i altres serveis públics que ja fa anys que utilitzen mètodes més o menys objectius que t’agraden o no, però són ser prou clars i evidents per tothom.
També hem de tenir en compte l’espai físic on es treballa. Poques vegades es escoltat que els polítics anomenin es plantegin una ampliació o millora dels edificis públics. Doncs és una cosa que convé i ja fa anys que és una de les peces de l’engranatge que no acaba de funcionar. Es van posant diferents pegats provisionals que al final es tornen en definitives, però la cosa no passa d’aquí. Quan és fa alguna cosa abans que s’inauguri potser ja ha quedat obsolet. No hi ha ningú a la comarca que digui clarament fem un edifici de l’ajuntament nou on hi hagi tots els serveis i la gent deixi de fer turisme pel poble amb una instància a la mà o buscant on hi ha un departament o una persona que porti una cosa.
El que passa realment és que les eleccions són cada quatre anys i encara que mani el mateix govern la gent és ben diferent. Llavors la cosa sempre resulta més interessant electoralment fer grans piscolabis a tort i a dret que no pas fer una inversió en un edifici públic. Els vots és el que importa. Aquest és el joc de la democràcia que perverteix aquesta situació real. Confio en la iniciativa de Calafell i espero que altres entitats públiques segueixin el seu exemple.
Article publicat el 19 de desembre al Diari del Baix Penedès

dijous, 18 de desembre de 2008

El sopar de la tele i ràdio locals

Molts dels col·laboradors de la Tele i Ràdio El Vendrell ens varem trobar en un sopar patrocinat i pagat per l'empresa al Local dels Nens del Vendrell i amb cuina de l'Escola d'Hosteleria del Baix Penedès de Coma-ruga. Va ser una bonica experiència perquè així vam descobrir qui havia darrere moltes veus de la ràdio i com eren els nostres presentadors i tècnics de la tele local a taula. Esperem que l'any vinent repetim. Aquest tipus sempre són bones i no calen gaires excuses. Repetirem.

La gent utilitza les targetes de crèdit

La gent utilitza les targetes de crèdit segons la darrera enquesta. 8 persones diuen que sempre, 5 a vegades, 4 vots per només quan no tinc més remei i només una persona ha dit mai. La cosa està més que clara

Els lots nadalencs

El lot de l'Ajuntament del Vendrell hi havia entre altres menges nadalenques: vi blanc, negre, cava; els tres tipus de torrons, panetone, una pinya natural, una capsa de té verd, una mena de "nocilla" del comerç just, polvorons. La qualitat era força bona i a la gent li ha agradat força. Avui m'he assabentat que a l'Ajuntament de la Bisbal han donat un pernil d'aglà. Mmmmm. Aquesta és la meva reivindicació. Reconec que aguantar aquell alcalde & cia no és fàcil, però un pernil d'aglà són paraules majors. Almenys al Vendrell hem tingut lot que ja és important pels temps que corren.

Hem aconseguit un preacord amb un un gran suport de vots

Un dels reptes dels darrers mesos ha estat la negociació del nou conveni laboralde l'Ajuntament del Vendrell. Aquesta és la segona legislatura que he estat posat en tot això com a comitè. Avui hem fet votació sobre el preacord que s'ha d'aplicar a partir d'aquest proper gener. Al final el resultat ha estat força favorable: 86 vots a favor, 24 en contra i 4 abstencions. Ha valgut la pena arribar fins aquí perquè nosaltres com a comitè estem al mig i ho entenem tot. Sempre s'ha de buscar un punt mitjà dins les possibilitats. La votació ha estat prou clara al nostre favor. Moltes gràcies a tots els que heu participat. Aquesta és una tasca molt ingrata, però s'ha de fer. Hem fet el que hem pogut. Esperem tirar endavant perquè tots millorem les nostres aspiracions. Gràcies un cop més

dimecres, 17 de desembre de 2008

Disculpes per un malentès informatiu

Primer de tot vull demanar disculpes a totes les persones que avui han anat a la Biblioteca Terra Baixa del Vendrell perquè es pensavan que hi havia l'escriptora catalana d'origen marroquí Najat al Hachmi. Jo ho vaig llegir en aquesta nota de premsa de la pàgina web de l'Ajuntament del Vendrell que copio i enganxo tot seguit.

Per a aquesta setmana la Biblioteca Pública Terra Baixa ha organitzat les activitats següents: CLUB DE LECTURA - Dimecres 17 de desembre a les 19.30 hores, a la Biblioteca Terra Baixa. - Tertúlia amb Najat el Hachmi sobre el seu llibre: "Jo també sóc catalana". Najat el Hachmi, guanyadora de l'edició d'enguany del Premi Ramon Llull de literatura amb el llibre "L'últim patriarca", serà la protagonista de la sessió del Club de Lectura que se celebrarà aquest proper dimecres, 17 de desembre, a la biblioteca Terra Baixa. La trobada amb els lectors estarà centrada, en aquest cas, en la seva primera obra: "Jo també sóc catalana". Publicada l'any 2004, es tracta d'un text on es recull part de la seva experiència des que va deixar el Marroc, el seu país natal, amb vuit anys, i el seu procés d'integració a Catalunya, on viu des d'aleshores. El llibre, en aquest sentit, aborda qüestions diverses vinculades amb l'experiència de ser immigrant: la llengua, la identitat, la religió, les dones, així com el sentiment de pèrdua vers el seu país d'origen i, alhora, de pertinença a Catalunya, el seu país d'adopció. L'HORA DEL CONTE - Divendres 19 de desembre a les 19.00 hores, a la Biblioteca Terra Baixa - "Contes d'hivern", amb Ferran Martin El proper divendres 19 de desembre, a les 18 h, el contacontes Ferran Martin actuarà a la Biblioteca Terra Baixa amb "Contes d'hivern". La sessió, protagonitzada per narracions vinculades a l'època més freda de l'any, conduirà al públic infantil a través d'un viatge pels racons més gèlids del planeta sense perill de refredar-se, visitant mons fantàstics on s'amaguen històries per les cantonades, i escoltant contes que arriben amb l'hivern des de les fredes terres del nord.

De la lectura d'aquesta un pot pensar que si que ve aquesta gran escriptora pel text que jo he subratllat. Reconec que no és clar i es poden donar diferents interpretacions. Ho sento per les persones que s'hi han apropat, però ha estat un mal entès.

Un gran sopar amb els Laxen a Barcelona


Una vetllada inolvidable. Ahir va ser el gran dia esperat en el què vam anar a sopar a Barcelona al restaurant l'Auca del carrer Aribau. La gràcia és que els nostres companys de taula eren ni més ni menys que els Laxen Busto. Aquest va ser el premi que vam aconseguir pel sorteig del programa Hem de parlar de Catalunya Ràdio. A la cita no van acudir ni l'Edu Font ni el Cristian G Montenegro, pero la veritat és que la resta estava allí acompanyats per un dels seus productors de Musica Global. Vam parlar com a persones de les nostres vides i del nostre futur. Ens varem trobar com a casa, com si ens coneguessim de tota la vida. Des del primer sorb de cava que estava molt bo la cosa ja va anar com fil a l'agulla. El curiós del cas és que varem compartir cotxe amb el Jimmy, El Jesús i el Pemi des de d'aquí el Baix Penedès fins el cor de Barna. Una vetllada inolvidable. Ha estat un gran regal que la sort ens ha fet. Els Laxen són persones collunudes i darrera uns grans artistes hi ha unes grans persones amb els seus problemes i els seus somnis. Si ho tornen a fer, prove-ho. Realment val la pena. Va ser com un somni fet realitat sota una pluja fina d'hivern

dilluns, 15 de desembre de 2008

Ultimátum a la tierra no val la pena

Avui tenia ganes de veure una gran pel·lícula amb una mica de ciència ficció. El seu títol Ultimátum a la Tierra. La veritat que m'ha decepcionat. S'acaba quan la cosa comença a ser interessant. No us la recomano. Una mica de fantasia amb alienigenes amb poders sobrenaturals i poca cosa més. Aneu a veure Crepúsculo que és més interessant i encara la fan.

Najat alHachmi aquest dimecres al Vendrell

Aquest dimecres a dos quarts de vuit de la tarda a la biblioteca Terra Baixa del Vendrell vindrà Najat al Hachmi autora premiada amb el darrer Ramon Llull amb el seu llibre el darrer Patriarca. Vindrà per comentar el seu llibre Jo també sóc catalana. No fa gaires setmanes la vaig veure a Calafell i com a persona a part de la seva vàlua literària és molt humana i espero que hi aneu. Val la pena. Ja ho veureu.

Calafell em meravella

Ahir vaig descobrir el carril bici de Calafall. Va de la rotonda de l'antiga N-340 a l'estació de tren. No és ni ample per passar una bici amb condicions mínimes de seguretat i els cotxes també han d'anar en compte perquè la calsada queda estreta. Tot plegat una mica cutre que serveix per dir que hi ha carril bici però dubto de la seva funcionalitat. A la rotonda que hi ha al mig del carril bici hi han posat per la nit llums blaves. Sinó ho saps sembla que hi hagi un control de policia i res. No han tingut una idea més bona que posar llums blaves. Tot plegat bastant patètic.

Un gran concert dels Laxen a Onyx

Un dels concerts mítics que ha acollit la comarca va tenir lloc ahir a la nit a l'Onyx de Calafell que celebrava els primers 30 anys. En aquell carrer em viscut part de la nostra joventut i aventurilles. Vip's ja fa un parell o tres d'anys que ha tancat i ahir era el torn que Onyx celebres la tercera dècada. Els Laxen Busto van fer un concert molt especial. Allí quasi en família amb els seus amics i alguna fan que tampoc hi va voler faltar. Tot molt bonic per una nit inolvidable. El concert va durar quasi una hora i la veritat que va fer delir a tota la gent que encara que el dia següent fos dilluns i toques treballar ens hi vam acostar. Molt bé Lax i Onyx. Feu una bona combinació molt recomenable que defineix la nostra joventut.

diumenge, 14 de desembre de 2008

Un gran Fira a l'Arboç

Aquest matí he anat a la fira de Santa Llúcia de l'Arboç i la veritat és que m'ha agradat. Allí hi havia comerços i entitats de la vila, vingudes d'altres llocs, artesans, puntaires i moltes coses més que fan aquesta cita prenadalenca punt de visita de moltes persones. Els carrers estaven atapaits de gent que miraven aquí i allà. Aquesta fira en els darrers anys ha agafat empenta. Esperem que continui i enhorabona per tot el que heu aconseguit. Ja teniu un base més que consolidada ara cada any heu d'anar llimant petits detalls, però el més difícil ja està fet. Al balcó de l'ajuntament a l'hora dels castells només hi vist algun regidor local, l'alcade i el diputat local, Jordi Jané. És notava que no estava la TV3. Però hi havia els que hi van per amor a l'art i no per altres fins més mediàtics.

divendres, 12 de desembre de 2008

Concert dels Laxen a l'Onyx de Calafell

No ho volia dir perquè pensava que era un rumor amb moltes possibilitats de ser cert, però pel local on tindrà lloc no hi cap molta gent. Aquest diumenge cap a dilluns toquen els Laxen al mític Onyx de Calafell. Una cita històrica. Molts que hem pujat amb els aquest grup ens trobarem allí per recordar que aquest és un dels darrers bastions de les nostres farres i festes a Calafell. La cita és aquest diumenge, dia de la Marató de tv3 al carrer Monturiol a partir de les 12, però suposo que la cosa començarà més tard. Ens veiem.

Una aposta pel comerç local

El Zapatero i el Montilla en diferents discusos ja ens han animat a consumiren aquestes festes. Per tirar el país endavant és necessari que la gent inverteixi els seus diners en objectes i serveis perquè tota la roda econòmica del país i també del món faci el seu procés. Sinó exisitis el Nadal s’hauria d’inventar. Encara que només sigui per donar al consumisme el lloc que li pertoca.
En el cas de la comarca hi ha un seguit de mesures que poden ajudar a donar força a aquest verb que els polítics ens recomanen fervorasament. Una de les propostes que segur que tindria assegurada una bona acollida que la primera hora de la zona blava o en un pàrguing municipal fos gratuïta. Com a contrapartida s’hauria d’ensenyar un tiquet o comprovant de compra en algun establiment del voltant realitzada en un temps prudencial. Els compradors tindrian menys excuses per anar a una gran superfície a realitzar les seves compres. Un altre tema derivat és el transport urbà. L’any passat per aquestes dates nadalenques es van agafar el trenet dels barris marítim per plantar-lo al mig del Vendrell. Un mitja estiuenc que en ple hivern servia per unir les Mates, el Centre i el Tancat. La realitat i la seva posada en pràctica va ser bastant patètica. Els menuts s’hi passejaven com a simple distracció sense que complis el seu principal objectiu La proposta no anava mal encamiada, però les temperatures aconsellen a utilitzar un transpot més adequat per fer front a les temperatures hivernals.
El Vendrell ja és hora que crei la seva marca comercial. Entre altres productes que promocionin aquesta marca són molt visibles i útils unes bosses adients estampades per a l’ocasió. Bosses elaborades amb productes d’imitació a la roba que substitueixin a les de plàstic d’un sòl ús. Aquestes sembla que tenen els anys comptats per la destrucció del medi ambient que suposa la seva utilització. A grans trets, és configurar uns grans magatzems, però a força d’anar sumant els representants d’aquest petit comerç tradicional que és tan propi d’aquest tipus de municipis. Aquests recipients també servirien per promocionar una marca única identificada amb la vila com succeeix en moltes altes localitats similars que això ja fa molts anys que ho tenen molt clar.
Pensem també en algun servei per facilitar les compres. Des d’una mena de guarderia per als més menuts per deixar-los durant el moment de la compra. Una proposta que ja ha funcionat amb més o menys acollida en altres edicions. Fins apostar per crear un parell o tres de llocs on els comprardors puguin deixar les noves adquisicions i estalviar-se anar carregat amb totes les compres fins a casa o el pàrquing.
No podem oblidar que els comerços intentin arribar a un pacte sobre els diumenge de desembre que s’han d’obrir. És bastant trist passejar un diumenge sense saber si la teva botiga aquell dia té obert o no. Sempre hi ha persones que discrepen de la majoria, però intentar buscar el màxim consens perquè es vegi un cert ambient que convidi a comprar. Abans de surtir de casa pots intuir amb força fiabilitat si aquell comerç estarà obert o tancat. Ara les possibilitats són força incertes.
Hi ha encara massa comerços que el fet d’entrar i no comprar o simplement demanar coses i sortir sense deixar un cèntim provoca algun petit recel traduït en forma de mirada. Cada dia menys perquè cada dia sóm una mica més ciutat i menys poble, però aquesta mirada rància per als que surten sense comprar s’ha d’eliminar del tot.
El CIT treballa per millorar el comerç local, però tinc constància que molts cops els seus consells topen amb les postures fermes d’alguns comercians inamobivles. Les seves iniciatives es veuen molt limitades per la manca de col·laboració dels seus associats, però s’ha d’apostar per aquests grans magatzems format per molts petits comerços locals. També és necessària una nova lectura dels principals esdeviments que tenen lloc aquí al Vendrell des del Turismar que és incapaç d’adaptar-se als nous temps i cada any va assolint una imatge més preocupant. Més lluny del que s’acostuma a identificar per una fira i més propera al mercat estiuenc de bijuteria de davant de l’Alberg de Santa Maria del Mar. La Fira de Santa Teresa que hauria de ser l’aparador de la comarca o almenys del Vendrell de cara als visiants també fa temps demana a crits un canvi radical. Enguany la part que no era de gastronomia no va registrar tans visitants com edicions anteriors. Per suposat el mercat de Nadal tampoc s’escapa d’aquest canvi de filosofia, una cita que mai ha acabat de convèncer als seus visitants. I enguany sembla una mena de versió dolenta de Turismar amb crepes i coques incloses. En els darreres edicions un dels estands amb més èxits era un que venia creps. Una proposta molt interessant i molt suculent i apetitosa, però crec que no ha de ser ni de bon tros el més reexit d’aquest mercat que hauria d’anar per altres viaranys. Clar que hi hauria de tenir cabuda, però possiblement no hauria de ser el més concorregut. Això ens indica clarament que la cosa no funciona com ho hauria de fer, no per ells sinó per la resta.

Publicat el dia 12 de desembre del 2008 al Diari del Baix Penedès

dijous, 11 de desembre de 2008

Pizzes fines i riquíssimes a Vilafranca del Penedès

Un lloc per menjar bones pizzes la trobareu a Vilafranca del Penedès. El seu nom és La Llar de la Pizza. Hi ha una gran varietat de pizzes i són molt bones amb una massa més fina impossible. Us la recomano per si no la coneixeu. Si aneu el cap de setmana hi trobareu molta gent, perquè això ja ho sap molta gent. No us arrepentireu. Està a la Rambla de Nostra senyora, 39 de la capital de l'Alt Penedès. Ja direu el que.

L'enllumenat de Nadal augmenta les vendes

Segons la darrera enquesta l'enllumenat nadalenc augmenta les vendes. Aquest opció amb 7 vots ha guanyat la darrera enquesta. Amb 6 vots s'ha quedat les persones que pensen que l'enllumenat nadalenc no influeix en les vendes i una persona s'ha decantat per la tercera opció és només per justificar la crisi

El dilema del pont de la Constitució

Hi ha crisi, pero aquest pont s'ha consumit un 10% més que el pont passat. Les pistes d'esquis estaven plenes. No ho entenc. Avui m'han donat la solució: La gent que anava a passar el pont a l'estranger s'ha quedat a casa, pot ser?

dimecres, 10 de desembre de 2008

Barça - Madrid o viceversa

Tothom parla del Barça Madrid del proper cap de setmana. A mi el futbol no m'interessa, però per inèrcia fins i tot he jugat a una porra d'un euro que el Barça guanya 2 a 1. Jo segurament no veure el partit, però encara que no vulguis sembla que siguin com de la família. Aprofitaré el partit per anar al cine que hi haurà poca gent. Ho sento, però jo ja col·laboro amb la porra

dimarts, 9 de desembre de 2008

Un bon tracte a l'hospital del Vendrell

Aquest cap de setmana he passat pel servei d'urgències per un amic. La veritat és que molt bé. El temps d'espera va ser força curt i el tracte i tot plegat força satisfactori. Això és bo i que duri

dilluns, 8 de desembre de 2008

Crepúsculo un vampir que s'ha de veure al cine

Un altre dia que hem estat de sort en escollir la peli. Avui ha estat el torn de Crepúsculo, una curiosa relació entre un vampir i una humana. Una mica de fantasia envoltada d'una realitat coherent. Els ambients, els paisatges i fins i tot la música que la veritat que és una passada aconsellen no perdre's aquesta proposta que no fa gens de por encara que hi surti un vampir molt especial. Us la remcomano. Val la pena.

Descomptes als comerços de Calafell platja

El carrer Vilamar de Calafell platja feia goig ahir a la tarda. Un munt de gent anaven i venien comprant i mirant, però és veia ambient. Els comerciants van tenir una curiosa idea, van organitzar una mena de setmana màgica amb descomptes, però en cap moment es podia llegir la paraula rebaixes. A la fi de comptes crec que és igual, l'única cosa que canvia és la paraula.

diumenge, 7 de desembre de 2008

Qui toca la Consti?

Ahir varem celebrar els 30 primers anys de Constitució i no fa gaire els 33 anys de la mort del dictador. Ara ja és hora que la Consti marxi de casa, busqui una feina més o menys segura i és busqui un bon partit i comenci a pagar hipoteca Pot agafar la filla del Rajoy. La nena ja és grandeta i encara ningú s'atreveix a tocar-la.

Les ofertes del dominical de la Vanguardia

Avui la Vanguardia portava de titular " El gobierno aparca la reforma constitucional". És obvi perquè ara per ara ningú gosa tocar la Carta Magna. Però el que em fa gràcia és el que regala aquest diari. Pots escollir entre diari amb llibre, pel·lícula, Bichos, curs i diccionari. Hi ha una àmplia oferta i pots agafar el diari i el que vulguis. A més avui també podies comprar el llibre i el cd de la Marató. Cada dia sembla més que per comprar un diccionari a terminis et donin un diari. però són les noves tècniques de venda.

dissabte, 6 de desembre de 2008

Calafell i la borsa de treball

A la pàgina web de l'Ajuntament de Calafell t'informa d'un link d'una publicació al BOP que s'ha creat una bossa de treball i només s'ha d'enviar un currículum. Espero que la iniciativa funcioni dintre de las possibilitats. Algo és algo deia un calvo

Ja tinc el cd de la Marató

Ja tinc el CD de la Marató de TV3. Aquí al Vendrell som uns privilegiats i arriba abans que a la resta de Catalunya. La veritat és que està molt bé i és per una bona causa. Hi ha intèrprets amb peces molt curioses com Abdeljalil Kodssi que canta mirant el cel que sona molt bé i és molt genuí. No us la deixeu perdre. Són 9 euros. Amb el llibre no he tingut tanta sort. A les 9 del matí d'avui ja s'havia esgotat. És normal?

divendres, 5 de desembre de 2008

M'ha tocat un sopar amb els Laxen a Barna


El programa Hem de Parlar que fan per la tarda a Catalunya Ràdio sortejava un sopar amb els Laxen a un restaurant de Barna. Jo hi vaig participar i dels 97 candidats m'ha tocat a mi. Aquest ha estat un gran regal de Nadal que no m'esperava perquè mai em toca res. M'ha fet molta il·lusió. Amb alguns dels seus membres ja els coneixia perquè som del mateix poble, però crec que ens ho passarem molt bé. Ja us explicaré. Avui m'he sentit una persona molt afortunada per aquesta ocasió de compartir taula amb un dels grups bàsics de la banda sonora de la meva vida.

Un mercat de Nadal sense solta ni volta

Avui he anat a veure el famós Mercat de Nadal del Vendrell i la veritat que és bastant cutre. Han hagut de canviar, avui dia de mercat, a tots els paradistes del mercat per muntar aquesta cosa que no se sap si es carn o peix. Realment no val la pena. És molt pitjor que l'any passat. No perdeu el temps.

Nous robatoris als pàrquings del Vendrell

Ahir parlant amb diferents persones al vestuari em van dir que últimament al Vendrell s'han registrat algun robatori en parquings. Aneu en compte perquè fins que algu ens digui que els han enxampat van fent. No deixieu res visible al cotxe i tanqueu bé les portes.

Els negocis negatius de la vinya

Aquests dies he anat a fer caure olives. Cada dia feiem caure com a molt 100 quilos per persona, treballant molt i amb borrasses i sense vent i sense tombar gaire. Per cada 100 quilos et dóna 8 i escaig litres d'oli. La garrafa de cinc litres està sobre els 25 euros.Una persona li resultava uns 40 euros de jornal per anar a collir olives, però l'arbre s'ha de llaura, esporgar, sulfatar amb productes que cada dia són més cars. Realment resulta anar a fer caure olives? A quan s'hauria de vendre perquè no perdre diners? Jo crec que almenys a 10 euros el litre. Una animalada, d'acord, però el camp català això no ho pot aguantar. El vi a preu de sifon i l'oli no guanyes ni per anar-lo a collir. Doncs fem un pensament o fins quan podrem aguantar tot això. Les subvencions ja no resolen res.

Els dards més nostrats

Un dels regals internàutics més interessants que m’han fet els darrers dies ha vingut des de València gràcies a la meva ciber colega Teresa que amb el seu blog www.eltaodeteresa.blogspot.com m’ha atorgat un dels dards del guardó amb el mateix nom. En un posit d’internet jo també he seguit aquesta cadena. Espero que la cosa continuí per premiar les persones i els blogs que s’ho mereixen.
Però crec que aquest premi també ha de sortir de l’espai virtual. Fora d’aquest àmbit eteri hi ha persones, entitats i termes que també és mereixen aquesta preuada distinció. Aquest guardó segons la cadena està limitat a 15 objectius. Intentaré aquest objectiu, però ho veig difícil. Faré el que bonament pugui.
Començarem per la paraula “crisi”. Aquesta és l’estrella que més brilla en la nostra realitat diària d’aquest any olímpic. Uns l’anunciaven, però ningú s’ho acabava de creure. Utilitzant el seu nom en va, els treballadors queden acomiadats, altres fan menys hores que fins ara.. En l’àmbit comercial, un s’ho repensa a l’hora d’omplir la cistella de la compra. Tothom està pendent d’aquest terme que juntament amb els seus derivats no gaire optimistes porten de corcoll a moltes persones i gairebé tothom està pendent de la seva evolució.
El segon lloc l’ocupa el CIM. Simples inicials que provoca maldecaps a molts polítics. Uns hi estan a favor i els altres en contra. És una mica com els peus de porc o t’agraden o no t’agraden. Un no pot ser neutre. El Montilla i acòlits coneixem prou bé el que costa estar en contra.
Derivat del terme anterior hi trobem una entitat, Consell Comarcal del Baix Penedès. Entitat regentada per un govern presumptament d’esquerres que oficialment està en contra d’aquest complex logístic. La nota curiosa la protagonitza el soci de govern majoritari que hi està a favor. Crec que aquesta mena de incoherència pot provocar migranyes i altres símptomes molt difícils de superar. Esperem que la digestió pugui durar almenys tres anys més perquè les noves eleccions posi cada cosa al seu lloc.
El proper guardó li haurem de concedir al Centre d’Iniciatives i Turisme. Associació d’empresaris i comerciants del Vendrell que va gosar dir-li en públic al Benet i als seus companys de pressupost que estava en contra del canvi de normativa urbanística. No els feia gaire gràcia això de què es poguessin obrir bancs i altres oficines al centre del Vendrell on abans estava prohibit. No fa gaires setmanes va signar un conveni pel qual rebia de l’Ajuntament del Vendrell més de 90.000 euros. Entre altres coses amb aquest quantitat es cobria el lloguer del local del Doctor Robert i les nòmines d’alguns dels seus treballadors. Ja ho diuen els poetes que el llenguatge de l’amor és molts cops incert.
Escola de Música i orgue del Vendrell. Són els principals destinataris de les inversions culturals al Vendrell en els propers anys. En el proper curs tot apunta que ja funcionarà la nova Escola del Tívoli. Pel que fa l’orgue trigarem una mica més. Per tot plegat amb una bona paletada de calers per fer-ho realitat. Entitats públiques ja hi col·laboraren, però també serà necessari una mica de voluntat econòmic dels seus administrats
Dofí. Mamífer aquàtic molt intel·ligent, però també s’aplica en el cas d’un relleu polític tutelat pel seu mestre o tutor. Hi ha persones que fa moltes dècades que encapçalen les llistes municipals. Ja toca que facin un pensament seriós perquè hi ha vida aliena en proporcions més que considerables. S’ha d’anar treballant el nou líder.
Blog i facebook. Eines casolanes perquè tothom pugui dir la seva I tots puguem fer una mica de periodistes I divagar per nous viaranys. Una eina que molts polítics segueixen. Feu la prova i ja veureu com resulta. Només cal que ho pregunteu a la Gemma Urgell de Bellvei que va protagonitzar una història força il·lustrativa d’aquest punt.
Política. Professió de futur incert, però de moment molt valorada crematísticament en gairebé totes les entitats públiques. Juntament amb la professió de policia i pispa sembla ser que tenen el seu futur ben assegurat almenys a mig termini.
Nadal. Excusa per consumir i enviar sms al proïsme trametent petonets i els millors desitjos per aquest dies. Més d’un mes abans ja es nota amb el seu enllumenat que omple carrers i places. Aconsello fervorosament només obrir les llums fins a les 11 o 12 de la nit i no fins que gairebé surti el sol com encara passa massa llocs. Evidentment llums de baix consum.
Per acabar, 2009. Un altre excusa per enviar sms similars al Nadal. De totes maneres anyada magre. Presumptament marcat per la crisi. Anualitat en què s’acabaran algunes de les prestacions d’atur que han començat aquest any present. Pessimisme econòmic. Aquest fet pot afavorir que algunes unitats familiars puguin trontollar perillosament. Se m’acaba l’espai. Un altre dia continuaré.
Publicat el 5 de desembre del 2008 al Diari del Baix Penedès

L'incivisme és el que més preocupa

Segons l'enquesta d'aquesta setmana el que més preocupa és l'incivisme amb 7 vots. Per darrere podem trobar la crisi amb 6 vots i en les darrers posicions la seguretat ciutadana i el Barça amb només 1 vot. Pel que fa al Julian Muñoz a ningú li preocupa gaire segons aquest pols a la societat que visita aquest blog.

dijous, 4 de desembre de 2008

El verd de Calafell a la premsa comarcal

L'altre dia al 3 de vuit hi havia un anunci de tota una pàgina de les virtuts del manaires de Calafell. Ho vaig trobar un insult en els temps en què corren. La gent no és tonta. Si l'interessa ja es buscarà la vida i sinó no li farà ni puto cas. Però una pàgina sencera del Jordi Sánchez sortint d'unes obres em sembla que és poc o gens recomenable en els temps que corren amb aquell color verd de moc, patètic sincerament.

Fer esport no és barat

Un amic que fa esport al Patronat d'Esports del Vendrell m'ha comentat que força gent s'ha donat de baixa del seu curs per la crisi. Això és una de les coses que deixes quan l'economia perd pistonada. Sempre pots anar a correr al carril bici o pel passeig perquè les alternative són moltes. La veritat que fer esport no resulta barato, però tot el que hi ha allí és car des del gas-oil fins a les persones que hi treballen. A veure si ens apliquen les mateixes tarifes dels iaios que són 3 euros al mes, encara que la tripliquin ja ens està bé, però fer esport s'està convertint en un luxe. La culpa és de tots, però la cosa hauria d'estar més ben repartida.

dimarts, 2 de desembre de 2008

No tot el xató és xató

Ahir vaig anar a menjar xató a un restaurant de la platja del Vendrell i la veritat és que era molt insípid. No tenia cap gust quan en realitat és tot el contrari. Jo crec que s'hauria de passar revista als restaurants que en serveixen per donar unes garanties mínimes. En aquest cas posar una enganxina per certificar el plat. Això no és farà mai perquè la ruta del xató no deixa de ser una cosa comercial i entre els comerciants no es fan la guitza, almenys ho fan més dissimuladament.

El futur de PxC és força optimista encara que alguns no ho vulguin reconèixer

Un vendrellenc anirà a les llistes de PxC per ser diputat al Parlament del Vendrell. No crec que facin gaire gran cosa al Parlament però sempre poden treure dos o tres diputats o potser fins a cinc. El que si que faran és a le propereres municipals que segur que en treuen més que ara, almenys al Vendrell. El Valentí Vidal diu que no en trauran cap, però jo crec que es vagi preparant que potser en faran tan com el seu partit. Només falta que tornin a multiplicar com les passades. O s'espavilen o la soberania popular dirà la seva i potser a més d'un no li agradarà gens, però...

dilluns, 1 de desembre de 2008

Robatori al Vendrell en ple dia

Una coleguilla de la feina divendres va ser testimonia d'un robatori considerable a casa seva. Ella viu en una caseta vora el Cuartel de la Guardia Civil del Vendrell. Li van reventar el pany de la porta i li van remenar tot i van deixar tot de qualsevol manera. Li van prendre joies, diners i fins i tot la guardiola de la nena, però curiosament li van deixar la tele a casa. Evidentment ho van fer al matí mentre uns treballaven i altres eren a escola. La policia li ha dit que darrerament hi havia molts casos similars. Encara que aquí només agafen pispes i mai ens diuen quants robatoris hi ha al mes aneu en compte perquè vivim en males èpoques econòmiques i la gent s'espabila i a més estem a prop de l'autopista i tot això. Ja ho sabeu.