Els nens juguen encara que no hi hagi ni porteries ni cistelles. Això és el que passa a la pista de la Via dels Paisos Catalans del Vendrell. Abans sempre hi havia canalla jugant, però els polítics van treure els aparells esportius perquè ningú hi jugués amb pilota. Els veïns es queixaven del soroll. Ara els nens han tornat encara que no hi hagi cap porteria ni cistella en aquells pals de les dues bandes. A veure quan tornaran. La raó sempre torna i aquest cop no ha estat l'excepció
Benvolgut, permet-me suposar que, malgrat que no haguem gaudit de presentació oficial, més o menys, així com jo, estàs assabentat de la meva existència, de les coses que faig. Benvolgut, jo ho reconec, què hi faré, covard de mi, no és que siguis cada tarda el meu tema preferit, vostres són les promeses que ningú ja complirà, vostres les nits que els telèfons no paraven de sonar. Però sí que et vaig veient en discos que al final no et vas endur. (Manel, "Benvingut")
dilluns 12 de gener de 2009
El temps dóna la raó als nens esportistes
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
0 comentaris:
Publica un comentari