El repte de la Penedesfera estava molt basat en què tot allò funciones bé. L'any passat es va fer a Gelida i va ser una currada, però enguany suposava un nou esglaó en tot això en un municipi com el Vendrell que no tenia experiència en aquest tipus d'esveniments del món 2.0. Hi ha va haver algun petit ensurt com que la xarxa falles i altres coses, però la realitat que estic molt molt content tal i com a sortit i vull donar l'enhorabona a les persones que ho han fet possible des d'un vessant o un altre. Des del Raül Buira que va confiar des del primer dia fins a la Montse, la dona del Dani i a la Lurdes que van estar al peu del canó en tot moment. Molt bé. Enhorabona. Entre tots ens hem demostrat que si es vol es pot i podem aspirar a fer coses similars. Endavant i llarga vida a la Penedesfera i a la gent que sàpiguen que al Vendrell hi tenim Pau Casals i Àngel Guimerà, però també actualment hi ha persones que si creuen en un projecte el saben tirare endavant molt reexit. Molt bé per la Sònia i per la Sylvie que van estar a l'alçada de tot i molt més.
Benvolgut, permet-me suposar que, malgrat que no haguem gaudit de presentació oficial, més o menys, així com jo, estàs assabentat de la meva existència, de les coses que faig. Benvolgut, jo ho reconec, què hi faré, covard de mi, no és que siguis cada tarda el meu tema preferit, vostres són les promeses que ningú ja complirà, vostres les nits que els telèfons no paraven de sonar. Però sí que et vaig veient en discos que al final no et vas endur. (Manel, "Benvingut")
diumenge 14 de juny de 2009
El repte de la Penedesfera
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentaris:
Gràcies Miquel però et deixes a tu mateix en el post. Gràcies per participar-hi i per col.laborar a que El Vendrell tingui gent tant trempada.
Publica un comentari