Sempre endavant

Sempre endavant
Sempre la mirada amuny

divendres, 12 de juny del 2009

Un concert memorable carregat de vendrellisme


Pas a pas, tub a tub, el Vendrell està vivint una de les seves fites històriques més representatives d’aquest principi de segle. Vàrem tancar el segle XX amb la baixada de l’àngel per la seva reparació i encetem aquest amb la restauració de l’orgue del Vendrell. Dues cites amb un gran ressò social i que són clars signes d’aquest vendrellisme que de tant en tant transpira miraculosament dels porus de la pell dels seus veïns per endegar grans projectes o almenys arranjar i restaurar aquells símbols que han patit les dures seqüeles del pas dels anys. En aquest cas es deixava notar aquest sentiment col·lectiu d’uns ciutadans amb un somni comú.
L’orgue del Vendrell va ser el gran protagonista del passat diumenge amb una església a vessar de públic on no hi cabia ni una agulla. Totes les cadires, bancs i similars, de les dues plantes de l’edifici estaven ocupades entre músics i públic. Tots units amb una única finalitat: fer possible que l’orgue torni a sonar com li pertoca. Els polítics van ser molt breus en els seus parlaments: bones intencions i lloar la relació d’aquest instrument Barroc amb un dels vendrellencs més universals, Pau Casals. Però la massa humana que omplia l’església el que volia es que comences a sonar la veu i la música en aquesta vetllada programada en una hora molt ajustada per a un dinar de diumenge. Van encetar aquest concert històric els menuts, la Coral Petit Estel. Cançons curtes i amenes per a uns noiets de 3 i 4 anys. Tot seguit, era el torn dels nens de 5, 6 i 7 anys de la mateixa formació coral. A la fi van arribar els que els organitzadors del concert van voler que fossin els grans caps de cartell d’aquesta cita musical per una causa benèfica. Només cal donar un cop d’ull o recordar la propaganda on oferia aquest honor als Lax ‘N’ Busto. Primer van tocar sis peces, la majoria del seu darrer treball, que està triomfant arreu on porten la seva música. Vam poder sentir una mena de concert en entre acústic i endollat que semblava que anés a unes poques revolucions menys que quan estan sobre un escenari convencional. Una mica com si anés a camera lenta, amb un Salva Racero que vocalitzava totes les consonants de la lletres de les peces que interpretava. La sonoritat no era la millor, però l’església del Vendrell dóna el que dóna. Miracles tampoc no es poden fer en aquest temple, almenys d’aquest tipus. Una de les coses curioses és la barreja de la música d’aquest grup vendrellenc internacional amb el so de l’orgue. Tot seguit van incorporar-se la resta de formacions corals com el Petit Estel, Cor Joves Veus, el Cor Orfeó Parroquial, la Coral de Veus Blanques i el Cor Zóngora. En aquestes dues peces, una de les quals està en boca de mitja Catalunya “Llença’t”, el so era una mica millor i el públic va començar a vibrar de valent amb tot aquest muntatge. Un punt àlgid que va desembocar en l’estrella més esperada de la tarda, “Instants”. Una peça musical inèdita escrita per la mà del Pemi Rovirosa que l’Anna Ibarz s’ha encarregat de dirigir. En aquesta part del concert ja es va afegir la secció de corda de l’Orquestra de l’Escola Municipal Pau Casals a la resta de corals i músics. El final va ser apoteòsic amb tota la gent aplaudint dempeus. Lògicament la van haver de repetir amb la mateixa excel·lent acollida. Aquesta nova peça és una reflexió del pas del temps, una imatge que es pot aplicar perfectament tant a les persones com a l’orgue que era el motiu i la raó de tot plegat. Records per tothom i un molt especial pel Pemi Rovirosa amb un tub de fusta amb la lletra d’aquesta nova cançó original fins el passat diumenge.
Per els que ho volen recordar aviat es posarà al venda un dvd amb l’enregistrament d’aquest concert que ha ja ha aportat 7.000 euros per recuperar aquest orgue que en el mes de setembre partirà cap a Conca i durant uns 13 mesos restarà lluny de nosaltres per a la seva restauració. Com a nota curiosa de la jornada cal dir que la carrossa dels Pastorets a la festa de la Bicicleta era una reproducció força aconseguida i en petita escala d’aquest orgue tan nostrat.

Publicat al Diari el 12 de juny de 2009