Si voto a un dels que surten, voto. Si voto i no voto els que surten, el meu vot va a un altre. Sinó voto no voto i algú també surt escollit. Si voto en blanc el vot anirà pel partit més votat. Què faig?
Benvolgut, permet-me suposar que, malgrat que no haguem gaudit de presentació oficial, més o menys, així com jo, estàs assabentat de la meva existència, de les coses que faig. Benvolgut, jo ho reconec, què hi faré, covard de mi, no és que siguis cada tarda el meu tema preferit, vostres són les promeses que ningú ja complirà, vostres les nits que els telèfons no paraven de sonar. Però sí que et vaig veient en discos que al final no et vas endur. (Manel, "Benvingut")
divendres 5 de juny de 2009
Si voto o no voto, voto.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
Davant d'aquesta dialèctica, el meu consell és clar: anar a votar!!! És un gest que ens comporta molt poquet temps però a través de l'exercici del dret de sufragi posem el nostre granet de sorra per fer possible aquell projecte, aquelles idees que ens semblen més escaients per desenvolupar i fer progressar a la nostra societat.
Ara bé, aquesta és només la meva opinió, l'elecció és tota teva, si t'animes a anar a votar diumenge, tens temps des de les 9 del matí fins a les 20h!
Cordialment,
Laia
Es com una paradoxa...
El desencís, el desengany ... instaurat a molts/es, però està clar per a mi, malgrat tot, vaig perquè tinc clar que s'ha de votar.
votí or not votí... that is the question!!!
Jo aniré a votar, però la veritat és que veient, per molt que ens intentin enganyar tots els interessats, que el Parlament Europeu no és res més que una jubilació daurada o un "càstig" per haver-ho fet fatal en el país d'origen... quina credibilitat queda??
Una campanya electoral en la qual només s'han sentit burrades, a quina més grossa.
L'única veritat que he sentit és la que la "dreta" sempre vota i està unida, si volem alguna altra cosa ens toca anar a votar.
De fet el Parlament Europeu hauria d'ésser un òrgan important, no l'hortet i la xanxulleria que hi ha.
Quina mè!..
Publica un comentari