dijous, 9 de setembre de 2010

Després de la retallada què?

Després de l’estiu vénen les vaques flaques de la tardor i l’hivern. Nosaltres ja hem passat d’anar al cine els caps de setmana per fer-ho els dilluns que és el dia de l’espectador. Hem deixat el primer plat i el segon amb postres i el trifàsic per passar al plat únic amb cafè. Les vacances d’agència les organitzem a casa en un parell o tres de pàgines web que t’ajuden a viure aquesta part tan important del nostre oci anual. Els sopars amb els amics han ocupat les menjades fora de casa. Quan sortim, els punts de tapeo i entrepans freds i calents han agafat el relleu als restaurants amb un bon vi per compartir. El nostre supermercat de referència el tenim a les Mates. Ens hem acostumat, de mica a en mica, a altres marques que tot i no surten mai per al petita pantalla també són igual de gustoses que les de tota la vida. Quan arribes a casa ho agraeixis perquè tens alguna cosa per anar a la perruqueria. Potser buscarem una acadèmia o un lloc amb tarifes planes. L’estètica, un altre punt a tenir en compte en el nostre pressupost mensual. Ja no hi dedicarem una partida pressupostària tan important. Un periòdic català acaba de treure una col·lecció en aquest sentit que ens pot ajudar molt.
Per cuidar la part que queda per sota del nostre sostre fins ara anàvem al gimnàs. Ara amb la bonansa de l’estiu i la nostra situació geogràfica ideal entre mar i muntanya podem gaudir del nostre entorn i estalviar uns calerons. Si fa falta comptarem una màquina en còmodes terminis per poder practicar a casa tota la família sense necessitat d’anar enlloc.
El nostre cotxe visitarà més que mai el mecànic no oficial. Tot aquells pressuposts guardats per comprar un nou cotxe ja els podrem llençar al contenidor de paper de color blau que tenim a mig quilòmetre de casa. Ens hem d’acostumar de portar el nostre quatre llaunes al mecànic. El nostre cotxe és dels antics. Els nous et demanen un codi per canviar la roda del davant. Un fet que obliga els seus posseïdors al distribuïdor oficial. Els petits tallers es van de buscant alternatives per poder atendre a molts clients per aquesta dependència d’aquestes màquines que no els fa gaire gràcia els llocs no oficials.
Ja fa dies que hem deixat el tabac. Ara ens hem comprat una nevereta en aquest supermercat de les Matas i allí dins hi posem les botelles de plàstic emplenades amb la barreja ideal per al nostre gust. Una placa de glaç ens permet que estigui en el punt ideal de temperatura. No estem disposats a pagar 5 euros per un combinat amb vodka i fanta taronja. Pel que fa al tabac no hem necessitat teràpia de xoc. Hem fet matemàtiques i el que m’estalvio amb cigarrets ho inverteixo en teràpies naturals en un dels bancs públics repartits per tot el municipi. Si trobo lloc a primera línia perquè alguns dels responsables de bar i restaurants plantenles taules i cadires al voltant del preuat banc que es pot convertir en un punt quasi inaccessible. No és tampoc plan començar la vetllada discutint amb algú per una cosa que tens raó, però que hi ha gent que no ho vol entendre o no l’interessa comprendre.
La vida continua amb el cinto una mica més estret i aprofitant els recursos naturals i humans que tinguem a l’abast per fer una mica més econòmica i millor la nostre vida.
Per escoles, la pública perquè allí s’apren de ben jove com és la nostra societat de cada dia. Al final hauràs de caure a la de tothom sinó és que siguis d’alguna mena de secta d’aquesta que proliferen per les nostres contrades. Si li volem presentar una proposta alternativa, pensa que fins el quart de segle no en podrem treure cap rèdit econòmic de la nostra inversió en educació, formació i ampliació de coneixements. Però sempre ens han ensenyat que si pagues és millor i com més paguis millor ha de ser. O no? Per la sanitat, hospital comarcal. T’esperes o vas per urgències. Si vols més qualitat et plantes per urgències a un de Barcelona i que et visitin. Això de demanar hora per l’especialista és una practica cada dia menys aconsellable, per alguns sembla que no passa el temps. Sis mesos és com 15 dies per la majoria de mortals. Per la resta, posa imaginació i mira la cartera.

Article publicat al Diari del Baix Penedès el 10 de setembre del 2010