dijous, 30 de setembre de 2010

Un estiu entre mantes i vagues

Han baixat el nombre de turistes per les nostres costes, comencen a descendre les temperatures. La nit és més llarga, la canalla a l’escola. És el moment de petits o grans projectes. Ha arribat el principi d’octubre i tothom torna a la normalitat. Ja toca començar a pensar en les vacances de l’any que ve o de les petites sortides que s’amaguen en el calendari fins el Nadal. Per molts altres, no podem oblidar el tema de buscar feina, enviar currículums, cercar entrevistes de feina i anar buscant en aquests moments que és quan sembla que el país torna a funcionar. Hem estat feliços amb la “Roja”, el Rafa Nadal, el Barça, però ara ens toca afrontar la realitat i abandonar les terrasses i els passejos per fer vida més casolana o en espais tancats. Els polítics de sempre i amb més cura en les seves imatges i missatges ens volen tornar a vendre la moto per salvar aquest país amb un Estatut que no el coneix ni la mare que el va parir. Però hem de saber que les vaques grasses ja s’han acabat. No ens han de prometre res de nou. Només ens han d’aclarir per on posaran les tisores per reduir el deute públic de l’Administració Catalana. Encara no hem tocat fons, però ja només queda repetir les paraules de sempre i quincalla en la hisenda de les administracions. Els alcaldes es preparen per revalidar els títols. Temps d’anuncis, de grans titulars i de grans projectes. Jo no sé com és que tanta gent vol presentar-se a les eleccions si en la majoria d’ajuntaments quan entrin no tindran ni per pagar l’aigua i l’electricitat. Hem viscut massa bé de les propines urbanístiques que ens pensàvem que durarien fins que tot el planeta fossin casetes unifamiliars o pisos assequibles per a tots els gustos.
Hem passat un estiu tranquil. No ha fet molta calor. De tant en tant el cel ens ha obsequiat amb un ruixat, quatre gotes i això ha provocat que la cosa a l’exterior fos bastant assequible, tenint en compte que a l’estiu és quan toca fer calor.
Aquest estiu, alguns polítics es mostraven tot contents perquè havien aconseguit controlar el tema del top manta. Emulant les sèries d’intriga americanes. Per les nits havien pactat, amb els manters, sense testimonis. Tots plegats hem anat descobrint les “Zones de tolerància”. Però quan ho ha sabut massa gent, el gran invent, la solució universal per tots els mals s’ha esfumat. Després d’un parell o tres de mesos de pau, entesa i amor. Hem tornat a una situació on pot passar de tot. Jo crec que hi tornaran. Ja ho han intentat. No sé que en penses tu lector que has arribat fins aquest paràgraf.
Hem tingut potser més turistes, més ben dit segones residències, que han omplert els barris marítims, especialment els caps de setmana. Cada cop es nota més la diferència entre un dissabte i un divendres al matí pel que fa gent per les platges.
Les festes majors, el folklore popular han estat ben vius arreu de la comarca. No hem invertit potser tant en gran orquestres, però no ens podem pas queixar de tot plegat. La més migrada de les localitats grans va ser Calafell que va fer una festa major a l’alçada del castell de foc que la va encetar. Ufff, ja s’acabat? Comentari general. Però aquesta localitat costanera fa uns anys que hi posa ganes i molt de caler amb les havaneres. És normal que a tot arreu no s’hi pot arribar. Albinyana va celebrar alguns dels actes del seu mil·lenari amb al recuperació del Ball de Sant Bartomeu. Dos dies de representació. Dos dies de ple general. Genial. Van ser unes vetllades inoblidables gràcies a tot un poble que s’hi va abocar i a molta gent que hi va creure des del primer dia. Llorenç del Penedès va tornar a celebrar la sindriada popular el dia que toca després d’un any que ho havia posar en dissabte per atraure més gent. Un petit greuge que enguany han sabut solventar correctament. La vida contínua en aquest camí inexorable cap al Nadal. Ja hem viscut la vaga general, una mesura que jo crec ara no corresponia. La cosa està molt justa. Massa gent compleixen una obligada vaga diària per motius laborals. Aviat els carrers plens de propaganda política. A veure si ho redueixen a la mínima expressió encara que sigui perquè aquest país surti de la zona negativa i comenci a donar senyals de vida. A veure. La gent ho entendrà. Els protagonistes de l’estiu han estat els mosquits que han atacat en especial les cames del sexe femení.

Publicat el 1 d'octubre del 2010 al Diari del Baix Penedès

1 comentari:

Josep Manel Laliga ha dit...

Una molt bona definició de tot plegat. Entrem a la normalitat però amb regust electoral.