L'altre dia vaig anar a un concert de Laxen a barna. Tenia al costat un amic que va estar tota l'estona amb el mòbil. No va disfrutar gens del concert perquè estava out. Abans això no passava. Avui en dia pots estar en mig del Camp Nou i seguint el que fa el Fernando Alonso a l'altra banda del món. El problema que no gaudeixes ni d'una cosa ni d'una altra. Molt moderns, però poc humans.
Benvolgut, permet-me suposar que, malgrat que no haguem gaudit de presentació oficial, més o menys, així com jo, estàs assabentat de la meva existència, de les coses que faig. Benvolgut, jo ho reconec, què hi faré, covard de mi, no és que siguis cada tarda el meu tema preferit, vostres són les promeses que ningú ja complirà, vostres les nits que els telèfons no paraven de sonar. Però sí que et vaig veient en discos que al final no et vas endur. (Manel, "Benvingut")
dimarts 28 de setembre de 2010
El do de poder estar a tot arreu.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
0 comentaris:
Publica un comentari