La veu del poble

La veu del poble

dijous, 24 de març de 2011

On està la crisi?

El Vendrell ha entrat miraculosament en els llocs de la llista d’Ajuntaments més endeutats de Catalunya i fins i tot d’Espanya. Això és el que ens recorda la Hisenda Pública. Jo crec que allà estan ben equivocats i jo continuo pensant que aquí tenim una economia més impol·luta que els tubs de l’orgue del Vendrell recentment estrenats. Al principi d’aquesta legislatura l’il·lustríssim consistori es va estrenar comprant el teatre Brisamar de Coma-ruga per 1,2 milions d’euros. Una infrastructura que en el dia de demà pot convertir-se en moltes coses genials i fantàstiques amb moltes possibilitats, però la primera actuació ha de passar ineludiblement per un enderroc o per una reforma integral que la posi al dia després d’haver-se quedat atrapada en el passat i amb unes condicions gens aconsellables per als seus usuaris. Aquí hi ha uns quants milions més a invertir que els deixarem per a èpoques millors. Un altra aposta d’aquest consistori que ha estat el seu suport incondicional a la restauració de l’orgue. Realment segons dades oficials aquí hi han posat 120.000 euros. Una quantitat gens menyspreable pels temps de crisi que diuen que corren. No dic que sigui una mala inversió, però amb els diners a la mà s’ha de valorar quin és el millor destí. Si s’ha optat per apostar aquest instrument barroc en perjudici d’altres actuacions algú ha d’explicar els motius d’aquesta elecció. Aquí no hi postures bones ni dolentes, simplement s’ha de triar un camí amb les repercussions positives i negatives que això comporta. A part el CIT per la seva banda, aprofitant la situació va muntar l’any passat una programació paral·lela amb teatre i música sota el nom de l’Oci del Soci. Realment és necessari el CIT en aquests moments, quan aquí sembla que tothom s’escudella com vol?
Els darrers exercicis sempre els hem tancat amb superàvit econòmic. Un gest molt difícil per al que diuen que impera en les nostres economies. En aquest municipi turístic ens hem dedicat a fer festes majors a tot arreu, barri per barri amb el seu castell de focs, les seves orquestres i el que faci falta perquè no hi falti de res. La crisi no s’ha notat gaire. Potser en comptes de grans orquestres hem anat a buscar conjunts més ajustats i els grans castells de foc els hem reduït en alguns minuts, però allí estava la pólvora al cel demostrant que era festa major i tot anava sobre rodes. No hem escatimat gaire ni en les festes dels barris ni res, encara que aquestes colles de joves i no tan joves s’han hagut de moure de valent per aconseguir fons per fer realitat, un any més la festa grossa de la seva barriada. Hem continuat complint amb la resta de calendari anual com la Xatonada, els Tres Tombs ( que enguany l’ha organitzat la Comissió de Festes), la Fira, l’Entimostra i el Mercat de Nadal, encara que el de l’any passat era com una mena de vestigi arqueològic d’allò que en algun dia va arribar a semblar. Els anys vinents potser la notarem una miqueta més el que fins ara ha estat només una sensació.
Entre tot això i més hem donat subvencions per reformar façanes, per modernitzar establiments, per comprar un pis i moltes altres coses que ha continuat el seu ritme sense gaires variacions com els llibres escolars que l’ajuntament adquireix per a uns cursos determinats.
Hem incrementat el nombre d’equipaments que abans per fer audicions amb la incorporació de la Nova Escola de Música i el seu Auditori. El nou orgue també és un altre candidat per a una nova programació cultural. A banda de la nova Lira, versió reduïda, que li hem donat un nom nou perquè sembli encara més del segle XXI. Ara només ens toca omplir tots aquests espais i a més dels que ja teníem amb una programació cultural a gust de tothom.
Tot això a bon ritme i sense notar gaire la situació actual que diuen que hi ha. Mentrestant els nostres titulars ens parlaven de la prohibició de portar burca en els edificis públics. Una mesura que afectarà a un nombre indeterminat de persones. Un altre tema que ha marcat aquest any passat l’actualitat ha estat la zona de tolerància a la platja perquè tots hi tinguin cabuda en l’oferta comercial. Tot plegat em recorda que això de la crisi no va amb nosaltres. S’ha creat una comissió per combatre el forat que sempre queda folklòrica en aquests alçades preelectorals. Em sabria de molt mal gust que es publiques la ja tradicional guia de la legislatura. Una manera fàcil de llençar els diners per la simple intenció de voler quedar bé de cara la galeria i salvar el que no s’ha fet en 4 anys.

Article publicat al Diari del Baix Penedès el 25 de març del 2011