dijous, 3 de març de 2011

Els tres magnífics de Wikipedia

Si analitzem la versió castellana de la Wikipèdia una mena d’enciclopèdia universal dins la xarxa veure que al Vendrell només ens situa tres personatges famosos, el Pau Casals, que sempre ha ocupat el primer lloc del rànquing per la seva tasca musical i humana en vers la pau. Després ja tenim un personatge un xic controvertit que tot i això no se li poden negar les seves acurades traduccions del rus al català. A part d’aquí, uns hi trobaran tot un heroi i per altres la cosa no està tan clara. Depèn de que escrigui aquesta història, però no trobaran mai la unitat que hi ha al voltant del mestre Casals.
Els tercers en aquest rànquing i que encara estan en plena forma i en actiu són els vendrellencs Lax’n’Busto. Un grup que enguany celebra el seu primer 25è aniversari i tindran la gran oportunitat de tocar al Liceu barceloní el proper 15 d’abril, un concert memorable. En la versió catalana hi ha més personatges que en la castellana surten esmentats però sense redactat.
Ens hem deixat de banda el gran Àngel Guimerà que va saber convertir en genials obres alguns de les situacions dramàtiques que sempre han acompanyat a la nostra existència humana. Unes obres que no perdran mai la seva vigència perquè encara que els anys passin les nostres misèries es gronxen en l’ona de l’actualitat per no passar mai de moda. Hem perdut pel camí Apel·les Fenosa, un artista amb una petjada prou important en el nostre Vendrell. Ni el gran Jan Toldrà Fabregat i les seves idees al més pur Leonardo Da Vinci amb castell de foc reial inclòs.
Estem parlant d’una enciclopèdia a la xarxa, però cada dia és més important aquesta base de dades immensa que et permet obtenir tota mena d’informació més o menys verídica. Potenciar els nostres artistes en aquests nous mitjans es tan important com fer-ho en paper i en els mètodes tradicionals. A les biblioteques del futur no hi haurà llibres. Només uns quants terminals d’ordinadors on podràs aconseguir tota la informació que vols ja sigui directament a través de la web o en format escanejada d’un original en paper. Seran grans espais perquè com els habitatges cada dia seran més petits, la biblioteca serà com una mena de punt de trobada per accedir a la cultura d’una forma més econòmica i àmplia que a casa.
Pau Casals representa l’ahir, l’avui i el demà. La veritat que l’hem fet servir per moltes coses i sempre el citem per quedar com a senyors. Ara falta saber si en realitat era així o només és la conclusió que en traiem d’un grapat de fets i frases memorables en un molt crucial de la nostra història. Serà qüestió de submergir-nos en la seva biografia i veure altres opinions que no tenen perquè compartir aquesta mena d’aurèola universal que s’ha anat bastint al voltant de la seva figura menuda.
L’Andreu Nin era un polític que es va deixar emportar per les seves idees revolucionàries per acabar a l’antiga URSS en els màxims òrgans de decisió. Després va tornar cap a casa nostra i sembla que va trobar la mort en algun revolt de carretera del centre de la Península Ibèrica. La seva actitud política en un moment convuls de la història espanyola va aixecar les crítiques dels qui no acaben d’entendre algunes de les seves decisions un xic tèrboles.
Els Lax’n’Busto són fills d’un temps i d’un país. No s’han dedicat ni a fer cap revolució més enllà de les reivindicacions d’algunes de les seves lletres més contundents, però que tampoc no han passat d’aquí. No han tingut l’oportunitat de defensar la identitat catalana en la seu de la ONU en uns moments que estava menystinguda pels nostres manaires. Ells van començar aquí com un grup d’amics i s’han dedicat en aquest quart de segle de portar arreu el no, del Vendrell. El fruit d’aquest treball és més d’un un ja ens conegui com el poble dels Laxen. Tot un detall que no podem passar per alt. Aquest any fan 25 anys. No cal que fem un monument a la plaça Vella perquè no en tindrem ni per un macroconcert perquè les finances no aguantaran l’estrebada, però alguna cosa si que es mereixen. Les coses s’han de fer quan toquen, després no es poden gaudir com es mereixen.

Article publicat el 4 de març al Diari del Baix Penedès.