El Carnaval s'ha convertit en una festa on la gent veu molt, potser massa. A vegades penso que alguns es pensen que és un botellon gegant. Ha perdut la seva gràcia de crítica social. Això ja fa anys i ara és com una mena d'excusa per posar-se fins el cul del que faci falta. A la rua d'aquesta setmana hi havia molts portals i cases pixats i altres històries que us podeu imaginar. Hi ha gent que va molt bé, però uns pocs o no tant pocs no ho saben interpretar. A veure si de cara el futur la cosa s'arregla o esperem que algun dia passi algo perquè algu faci algo.
Benvolgut, permet-me suposar que, malgrat que no haguem gaudit de presentació oficial, més o menys, així com jo, estàs assabentat de la meva existència, de les coses que faig. Benvolgut, jo ho reconec, què hi faré, covard de mi, no és que siguis cada tarda el meu tema preferit, vostres són les promeses que ningú ja complirà, vostres les nits que els telèfons no paraven de sonar. Però sí que et vaig veient en discos que al final no et vas endur. (Manel, "Benvingut")
dilluns 7 de març de 2011
El carnaval i el botellon multitudinari
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentaris:
es que simplificar totes les festes a cubata-borratxera-desfase és el més fàcil si ets un inútil que no saps diferenciar nadal de sant joan, fas el mateix sempre i ja està. A cadiz encara fan les xirigotes, on critiquen a tot deu. Aquí es veure qui porta la disfressa més maca i beu més. Un sense sentit total.
Publica un comentari