La veu del poble

La veu del poble

divendres, 18 de març de 2011

La màgia de la ràdio


Una programació especial de 30 hores serà un dels protagonistes d’aquest cap de setmana. Ràdio el Vendrell celebra els seus primers 30 anys en antena. Una emissora local que s’ha encarregat durant aquests tres dècades de donar veu als veïns del Vendrell. En un principi només hi havia una emissora local a Catalunya, Ràdio Rubí. La següent va ser la del Vendrell. No podem oblidar que abans de la democràcia també hi havia una emissora al municipi Molts pobles de la comarca amb el pas del temps també gaudeixen d’aquest privilegi de la comunicació. Banyeres del Penedès, Bellvei, Calafell, Sant Jaume, Cunit i altres han dotat d’una emissora el seu municipi. El problema es basa que en la majoria de cops, no és treu prou el suficient partit d’aquesta inversió i de les avantatges que això suposa. La gran majoria d’aquestes ràdios locals són municipals i el seu objectiu és donar a conèixer l’actualitat del municipi. A partir d’aquí falta saber, si es dona el suficient espai en els diferents protagonistes de la realitat o només s’entrevisten “els de sempre”. L’altre problema, és que fem amb la resta d’hores de l’àmplia o curta programació. El més senzill és posar música amb quatre falques publicitàries i algunes paraules per amanir el temps. A partir d’aquí el que faci falta. En aquesta comarca on cada poble segueix els seus passos obviant els seus veïns s’han arribat a fer programes que han compartit les diferents ràdios, però una cosa tan senzilla com és, massa cops es torna massa complicada. Encara s’ha de crear aquest esperit de comarca. Aquest camp també n’és orfe. Aquest intercanvi de programes podria ajudar a les ràdios, en especial a les més petites, per omplir les seves graelles de continguts interessants.
L’epicentre de les ràdios i molts cops la seva essència al principi són els informatius locals. A partir d’aquí es va creant l’oferta pròpia. Això a emissores com el Vendrell i Calafell ja fa dies que ha estat superat. Hi ha programes amb més audiència que no pas els noticiaris locals. Algunes emissores segurament tancarien si els polítics de torn no les poguessin utilitzar per descriure els somnis daurats i les seves aventures d’herois de còmic en paper. La gràcia de la ràdio és apropar a la gent i fer que tots siguin partícips al voltant d’un tema, d’una persona o algun vincle que actua com a nexe d’unió. Llavors es produeix la màgia.. En els nostres temps hem trencat les fronteres. Si abans la ràdio arribava en un radio d’uns pocs quilòmetres, avui en dia es pot escoltar a l’altra punta del món a través de les noves xarxes de comunicació. Sobre el dial s’ha de competir amb les principals cadenes nacionals. Per aquesta dura missió gaudeix d’una arma molt important: parlar d’allò que ens és més proper. Hi ha centenars de mitjans que ens permeten conèixer quasi al moment el que passa a Austràlia, però n’hi ha poques que ens diguin si l’Avinguda de Sant Vicenç està embussada per un cotxe avariat. No per parlar del Barça som més excel·lents ni per mostrar la cartellera del Liceu som més exquisits. Però a vegades oblidem la gràcia d’aquestes emissores que es parli de nosaltres, del nostre entorn més immediat. Aquestes entitats de primera línia de l’actualitat ja estan cobertes per un munt de mitjans. El seu paper es donar veu els qui, pel simple fet de moures en un àmbit local, no tenen aquest poder de convocatòria. No per això són menys importants, simplement juguen en una altra lliga que no arriba a tot arreu, però igual de necessària. Aquesta teoria tampoc ens de tancar en banda i ignorar aquests fets més mediàtics, però hem de tenir clar el nostre àmbit principal i perquè ens escolten.
Entre les assignatures pendents, falta gent que facin programes amb segell propi, amb personalitat. L’actualitat dels espais informatius també podria arribar a més llocs, però falten recursos i més en aquests temps que corren. S’hauria d’obrir la ràdio a altres persones que també tenen coses que explicar. A vegades sembla que siguin els de sempre que vagin rodant. Però hi ha moltes històries personals que es mereixen la seva oportunitat. Esperem que el 107.1 de la FM segueixi molts anys donant veu i posant sintonia a la nostra vila i que la gent se la faci més seva. Entre tots farem una ràdio que arribarà a més persones amb més contingut.

Article publicat el 18 de març del 2011 al Diari del Baix Penedès

1 comentari:

zel ha dit...

Difícil una tasca així, quan normalment s'està poc per les notícies properes i es sol buscar més "aparador". Una feina encomiable.