dijous, 30 de juny de 2011

Sopa d'all per a quasi tots

Al final els polítics del Vendrell ha entès el missatge de la seva ciutadania. Han tingut dues oportunitats de fer un govern majoritari, però al final quan ja no hi havia alternatives, els dos principals s’han hagut d’empassar la seva autoestima i les seves passions inconfessables en favor d’un projecte unitari. El part va començar oficialment un dia abans de la investidura del nou alcalde quan es va oficialitzar el pacte i ha durat més d’una setmana, fins que no s’han conegut oficialment totes les responsabilitats dels 16 regidors de l’equip de govern. Més d’una setmana de reunions i trobades per anar perfilant tots plegats que li tocava a cadascú d’aquesta sopa d’all dels propers quatre anys. Tot això va passar després de declaracions gens afortunades d’alguns dels seus protagonistes que es va veure obligat a tornar a encarrilar tot el projecte unitari.
Ara falta saber si aquesta entesa durarà o al llarg dels propers quatre anys tindrem protagonistes i escenes que ens tornin a catapultar a les primeres línies de l’actualitat informativa catalana amb el perill que pot suposar per aquesta sopa d’all. Un dels elements prou importants a tenir en compte i certa manera li va com anell al dit és el paper de l’oposició que en tot moment es pot defensar que tots van en contra d’ell. Un paper que ben portat per uns i mal gestionat per tota la munió restant pot provocar el daltabaix definitiu dels partits tradicionals. L’oposició un cop més treballarà amb força i energia per trencar aquesta mena de cohesió que té al seu davant al consistori. En el poc temps que ha portat des del primers dies que va dir que votaria al candidat de CDC (UDC no té cap representant) al consistori, ja ha anat marcant el ritme de la negociació. En quatre anys i amb la situació actual poden passar moltes coses que ara per ara no podem ni imaginar. Al final del període el poble hi dirà la seva com ha passat en l’actualitat.
Una de les coses innovadores de tot plegat i que és necessari en un món en què les notícies volen i les rodes de premsa són més vitals que el mòbil dia és el pacte que unirà aquestes quatre forces i que des del principi es va fer públic.
És un document que em recorda la carta al Reis dels que es proposen ser bons nens. Una de les especialitats dels polítics actuals que no es volen ni mullar ni quedar malament amb ningú. Termes com “ Suport, anàlisi, concertació, determinar, s’analitzarà, disseny, dinamitzar, potenciar”. Són termes molt bonics si es fan realitat amb cara i ulls. També ens podem trobar en el cas que per exemple en la que diu “ Potenciar l’existència de zones d’oferta d’oci nocturn variat de forma concentrada” pot voler dir donar una subvenció a un bar de les Matas perquè obri les seves portes dues nits el cap de setmana. Tot plegat dins una ambigüitat molt pròpia de la nostra classe política que per poc que faci veus com aquests objectius abstractes queden més que assolits.
En aquest acord a quatre bandes hi ha un seguit de propòsits que fa anys que es repeteixen i esperem que algun dia algú hi posi el fil a l’agulla i deixi la ficció per esdevindre realitat. Els exemples més clars és com actualitzar l’oferta educativa i les necessitats de la comarca i el tema de protecció civil que en altres llocs funciona a la perfecció i aquí encara és una utopia. El punt que fa referència al Poum és una cosa que ens indica que realment el document s’ha fet amb molta il·lusió perquè en la part final es pot llegir, en altres termes més polítics, que si els signants no ho veuen clar ho deixaran estar. Suposo que amb la resta d’intencions d’aquesta missiva reial en ple juny també. Com que està signat ho haurem de fer? En el tema dels pàrkings tampoc es mullen gaire perquè sorgeix el verb avançar. Un verb que tan pot indicar un metre com 200 km. Més endavant i sobre el mateix tema d’estacionaments de pagament hi ha una fórmula que és de les que genera més dubtes sobre la materialització d’aquestes bones voluntats “ valorar la viabilitat”. Mentre passa tot això el cuiner i els seus quatre xefs vestits de blanc es miren tota aquella olla barrejada com es cou a foc lent des d’un racó esperant una nova oportunitat per oferir el seu menú al la ciutadania.

Article publicat el 1 de juliol al Diari del Baix Penedès