Un dels punts de trobada dels immigrants al Vendrell era el supermercat Aldi de les Matas. Avui he anat i la veritat que la majoria de gent eren indigenes del Vendrell, ells, els seus pares i avis. La gent amb la crisi s'espavila. Un soc de pressec, 0, 56 centims. En canvi les escupinyes a 6 euros. Però tot molt bé de preu.
Benvolgut, permet-me suposar que, malgrat que no haguem gaudit de presentació oficial, més o menys, així com jo, estàs assabentat de la meva existència, de les coses que faig. Benvolgut, jo ho reconec, què hi faré, covard de mi, no és que siguis cada tarda el meu tema preferit, vostres són les promeses que ningú ja complirà, vostres les nits que els telèfons no paraven de sonar. Però sí que et vaig veient en discos que al final no et vas endur. (Manel, "Benvingut")
dimecres 22 de juny de 2011
L'Aldi del Vendrell patrimoni de tots
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentaris:
el aldi normalment esta ple de moros, allà vaig aprendre que les mores fan el pa a casa. Porten el carro ple de farina.
Publica un comentari