El resultats de les eleccions més esperades dels darrers 4 anys van sortir a la llum el mateix de la seva celebració. A partir d’aquí de mica en mica s’anirà posant cada cosa al seu lloc i cadascú traurà les conclusions que cregui convenients més o menys adaptades al seu ideari.
La sensació a la capital de la comarca és que només una força ha guanyat. La resta tots han perdut perquè un dels seus objectius era restar poder a aquesta força. Al final amb pocs vots ha aconseguit un nou regidor. Poques vegades l’ambient que es respirava és tant rar com el 23 de maig s’intuïa al Vendrell. A més la carambola havia resultat d’una magnitud tan important que hi havia poques possibilitats d’aconseguir una majoria seriosa al Vendrell. Si continua aquesta política de grans titulars sense continguts no seria gens estrany que a les properes eleccions la cosa vagi en augment. Serà el moment ja irremeiable en què els partits tradicionals estaran obligats a restar a l’oposició sense cap mena de possibilitat de governar.
Si en els darrers anys ens hem entretingut a agafar programes electorals anteriors i fer quatre canvis i tornar-los a posar en circulació com a nous sense que hi hagi hagut una política real per portar a terme una política amb cara i ulls. La gent demana menys hipocresia i més realitats i sobretot amb les coses clares i transparents. Hem d’utilitzar paraules i missatges clars i defugir de convertir-nos en gurus del futur. La gent ha donat un missatge clar als seus governants sinó l’entenen a les properes els hi tornaran a tirar les orelles per no haver entès la lliçó i viure cada dia més lluny de la resta de al gent.
A Masllorenç i a Bellvei s’ha produït un fenomen curiós que ens indica que encara que en aquestes localitats sembla que tot vagi com una bassa d’oli, en el si de la societat hi havia un moviment ocult que ja estava fart de certes actituds i personatges. Llavors s’ha utilitzat la democràcia per donar un tomb a la truita de la política local i convertir aquests virreis locals en amos i senyors de l’oposició amb tot el que això comporta de manca de poder. Uns anys que poden servir per reflexionar i tornar a intentar-ho o directament plegar i dedicar-se a altres coses.
Aquest és el fenomen que ha passat una mica a l’Arboç i Sant Jaume dels Domenys on els antics manaires podran tornar a agafar les regnes del poder amb el consentiment dels seus electors que han comprovat que en la darrera legislatura potser no estaven tan bé com en l’anterior per això han tornat a donar el poder als d’abans del 2007.
El Montmell continua amb l’hegemonia socialista, pel que fa Albinyana i Bonastre amb la convergent. Cada partit a cada poble és un món diferent i a vegades fins i tot oposat. Fer comparacions entre els uns i els altres la veritat que pot donar uns resultats molt erronis sobre la nostra realitat social.
Calafell per la seva banda ha demostrat que tot i tenir 12 llistes com al Vendrell que volien entrar en el consistori, al final han quedat els partits forts i els clàssics de la localitat. No hi ha lloc a noves aventures en aquest ampli ventall que entre amors i desamors s’han anat creant en forma de partits a imatge i semblança del seu líder espiritual. El fum ha marxat i han quedat els qui no tenien peus de fang.
Santa Oliva ha estat un dels miracles d’aquesta legislatura. Allà on semblava que el PSC regnaria anys i anys amb el permís de molts veïns de les Pedreres ha vingut tota una senyora de CiU d’aquesta immensa barriada i ha aconseguit treure més vots que no pas el partit del Fontanet que ho ha pagat prou car quedant-se a les portes d’entrar com a regidor. A Cunit ja es veia a venir una mica tot aquest canvi. Fa dies que el nou equip de govern que s’ho treballa i al final han tingut el seu premi. Ara toca no caure en el mateix parany dels predecessors.
La Bisbal és una d’aquests localitats que han sorprès per la majoria absoluta del seu actual líder. Promeses fàcils de centenars de llocs de feina per tothom, nous equipaments per a la localitat i altres mesures de renovació del poble encara que el nou disseny són incompatibles amb la tradicional Festa dels Tres Tombs, però la cosa ha funcionat per la majoria. Aquest dissabte a fer el canvi de govern. Ara comença la campanya electoral per al 2015. Molta sort a tots i governar que no és gens fàcil tal com està tot plegat.
Article publicat el 10 de juny al Diari del Baix Penedès
La sensació a la capital de la comarca és que només una força ha guanyat. La resta tots han perdut perquè un dels seus objectius era restar poder a aquesta força. Al final amb pocs vots ha aconseguit un nou regidor. Poques vegades l’ambient que es respirava és tant rar com el 23 de maig s’intuïa al Vendrell. A més la carambola havia resultat d’una magnitud tan important que hi havia poques possibilitats d’aconseguir una majoria seriosa al Vendrell. Si continua aquesta política de grans titulars sense continguts no seria gens estrany que a les properes eleccions la cosa vagi en augment. Serà el moment ja irremeiable en què els partits tradicionals estaran obligats a restar a l’oposició sense cap mena de possibilitat de governar.
Si en els darrers anys ens hem entretingut a agafar programes electorals anteriors i fer quatre canvis i tornar-los a posar en circulació com a nous sense que hi hagi hagut una política real per portar a terme una política amb cara i ulls. La gent demana menys hipocresia i més realitats i sobretot amb les coses clares i transparents. Hem d’utilitzar paraules i missatges clars i defugir de convertir-nos en gurus del futur. La gent ha donat un missatge clar als seus governants sinó l’entenen a les properes els hi tornaran a tirar les orelles per no haver entès la lliçó i viure cada dia més lluny de la resta de al gent.
A Masllorenç i a Bellvei s’ha produït un fenomen curiós que ens indica que encara que en aquestes localitats sembla que tot vagi com una bassa d’oli, en el si de la societat hi havia un moviment ocult que ja estava fart de certes actituds i personatges. Llavors s’ha utilitzat la democràcia per donar un tomb a la truita de la política local i convertir aquests virreis locals en amos i senyors de l’oposició amb tot el que això comporta de manca de poder. Uns anys que poden servir per reflexionar i tornar a intentar-ho o directament plegar i dedicar-se a altres coses.
Aquest és el fenomen que ha passat una mica a l’Arboç i Sant Jaume dels Domenys on els antics manaires podran tornar a agafar les regnes del poder amb el consentiment dels seus electors que han comprovat que en la darrera legislatura potser no estaven tan bé com en l’anterior per això han tornat a donar el poder als d’abans del 2007.
El Montmell continua amb l’hegemonia socialista, pel que fa Albinyana i Bonastre amb la convergent. Cada partit a cada poble és un món diferent i a vegades fins i tot oposat. Fer comparacions entre els uns i els altres la veritat que pot donar uns resultats molt erronis sobre la nostra realitat social.
Calafell per la seva banda ha demostrat que tot i tenir 12 llistes com al Vendrell que volien entrar en el consistori, al final han quedat els partits forts i els clàssics de la localitat. No hi ha lloc a noves aventures en aquest ampli ventall que entre amors i desamors s’han anat creant en forma de partits a imatge i semblança del seu líder espiritual. El fum ha marxat i han quedat els qui no tenien peus de fang.
Santa Oliva ha estat un dels miracles d’aquesta legislatura. Allà on semblava que el PSC regnaria anys i anys amb el permís de molts veïns de les Pedreres ha vingut tota una senyora de CiU d’aquesta immensa barriada i ha aconseguit treure més vots que no pas el partit del Fontanet que ho ha pagat prou car quedant-se a les portes d’entrar com a regidor. A Cunit ja es veia a venir una mica tot aquest canvi. Fa dies que el nou equip de govern que s’ho treballa i al final han tingut el seu premi. Ara toca no caure en el mateix parany dels predecessors.
La Bisbal és una d’aquests localitats que han sorprès per la majoria absoluta del seu actual líder. Promeses fàcils de centenars de llocs de feina per tothom, nous equipaments per a la localitat i altres mesures de renovació del poble encara que el nou disseny són incompatibles amb la tradicional Festa dels Tres Tombs, però la cosa ha funcionat per la majoria. Aquest dissabte a fer el canvi de govern. Ara comença la campanya electoral per al 2015. Molta sort a tots i governar que no és gens fàcil tal com està tot plegat.
Article publicat el 10 de juny al Diari del Baix Penedès
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada