dimecres, 1 de febrer de 2012

Les veus silenciades

Hi ha experiències a la vida que poden resultar enriquidores i no pel simple fet d’ocupar un càrrec i representar els teus companys de treball. Durant dues legislatures, que coincideixen aproximadament amb els períodes de vigència dels ens municipals, he tingut la sort de formar part del comitè d’empresa. Durant aquests vuit anys entre d’altres coses, hem negociat dos convenis, ens hem reunit en paritàries per tractar temes concrets i en altres apunts més puntuals com marcar el calendari laboral anual. També vàrem participar més simbòlicament que altra cosa en una valoració dels llocs de treball de l’entitat. Una tasca que val més oblidar després de veure els resultats reals aportats i que va tirar per terra les expectatives de molts treballadors. Primer de tot hem de tenir compte que igual que si ets dona i treballes en una gran cadena comercial et tocarà portar faldilletes de colors fins als genolls si estàs en un ajuntament has de tenir molt clar que has de tractar amb els polítics i els seus derivats. Quan la política va per sobre d’igualtat d’oportunitats, coherència, publicitat, aplicació d’una certa lògica raonada apaga i toquem el dos. Evidentment els que porten les regnes d’una administració han de ser els polítics o almenys així ho diu la teoria. Vaig decidir-me posar-me aquí perquè després d’un procés de funcionarització els laborals ens havíem quedat sense representants legals. A les segones eleccions vaig continuar perquè tenia esperances que amb un nou govern i amb nova gent les coses canviessin, però les coses van anar a pitjor. Ara gentilment he passat el testimoni a nous companys que fins ara no havien participat en aquest món dels representants dels treballadors perquè facin el paper que la legislació vigent els atorga. Durant vuit anys, hem intentat tirar endavant per fer més lleugeres amb aquestes llastres que pesen sobre l’administració en general. Fins que els polítics no tinguin coll que no per fer més hores no es produeix més i que per treballar es necessita una sèrie de principis bàsics i transparents que afecti tothom per igual independentment de amb qui vas a esmorzar cada dia o quin peu calces quan toca eleccions. Fins que no s’abandonin els petits cercles de poder i sigui capaços de tornar a una política oberta, transparent, globalitzadora i equitativa a nivell municipal és difícil que la cosa millori substancialment. Un cop més repeteixo que jo crec que amb les persones. Confio plenament que una sèrie d’actituds i posicionaments més pròpies de l’edat mitjana amb el temps aniran desapareixent del tot per entre tots aconseguir una societat un xic més justa i igualitària. Una cosa que en època de crisis s’agraeix. En aquests anys ja he notat una lleu evolució del tarannà i del comportament d’alguns polítics abocades a una evolució pel simple pas del temps i per simple pressió del seu entorn. Crec que la cosa anirà a millor, però encara queda un cert temps maduració. Dues legislatures es un temps més que suficient per saber una mica millor que s’hi cou dins l’engranatge entre manats i manaires. Ara toca deixar lloc als demés i així successivament deixant les vies obertes a les noves generacions de treballadors que amb el pas del temps es van incorporant a l’administració local. Encara que ara, per les circumstàncies prou conegudes no està passant pel seu millor moment. Hi ha moments que et trobes content, altres incomprès, però el que si que falta és comptar més amb els treballadors d’una entitat que massa a sovint se’ls ignora sistemàticament. Si hi ha voluntat es poden fer coses molt maques, però la voluntat per part de l’altra banda és gairebé nul·la. Un exemple ben clar el vàrem tenir el passat mes de novembre quan arran de la crisi vaig proposar que es crees una mena de comissió entre polítics i personal per afrontar millor la situació crítica que estem vivint. Els regidors la devien interpretar com una proposta per anar a donar un tomb pel planeta Mart. Llavors davant d’aquesta situació en què massa cops estàs més proper de ser un autèntic gerro de flors a ser un representant dels treballadors crec que és millor donar pas a altres companys que segurament hi posaran totes les ganes i voluntat per tirar endavant amb el dia a dia en un món complex i que molta gent no entén. Altra no vol entendre. Ànims i molta il·lusió en aquest camí ple de silencis interessats. 
Article publicat al Diari del Baix Penedès el 3 de febrer del 2012

2 comentaris:

puceta ha dit...

Més clar, aigua!!! Gràcies per aquest escrit dedicat a la gent que, com tu durant una època, ha gastat i gastarà els seus esforços en millorar les condicions laborals de tots plegats al món de l'administració.

puceta ha dit...

Més clar, aigua!!! Gràcies per aquest escrit dedicat a la gent que, com tu durant una època, ha gastat i gastarà els seus esforços en millorar les condicions laborals de tots plegats al món de l'administració.