La Invención de Hugo és una peli que no és per crios tot i que ho intenta. És l'aventura d'un director de cinema que a través d'un automat i un orfe que aconsegueix retrobar la gloria en la seva vellesa gràcies a un seguit de ciurcumstàncies coincidents. És una barreja curiosa de peli que et porta a pensar en tota l'estona en rellotges. A més el marc parisenc on transcorre la trama és molt guapo. La història és força original i és apta per a tots els públics, però torno a repetir per la canalla els pot resultar un xic avorrida.
Benvolgut, permet-me suposar que, malgrat que no haguem gaudit de presentació oficial, més o menys, així com jo, estàs assabentat de la meva existència, de les coses que faig. Benvolgut, jo ho reconec, què hi faré, covard de mi, no és que siguis cada tarda el meu tema preferit, vostres són les promeses que ningú ja complirà, vostres les nits que els telèfons no paraven de sonar. Però sí que et vaig veient en discos que al final no et vas endur. (Manel, "Benvingut")
diumenge 26 de febrer de 2012
La Invención de Hugo, per a tots els públics
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
0 comentaris:
Publica un comentari