La veu del poble

La veu del poble

divendres, 17 de febrer de 2012

No tots són anticiclons

No tot són anticiclons ( publicat el ¿? de febrer del 2012) Aquesta comarca ha estat dissenyada pel bon temps durant els dotze mesos de l’any. Ens hem oblidat que les pluges torrencials de la primavera i la tardor també tenen la seva presència en el nostre calendari anual. Les tanques que es col·loquen en el punt de trobada de la Riera de la Bisbal i el Torrent del Lluch al Vendrell en cas de pluja ens indica que estem en una provisionalitat permanent. Si la cosa ja ha de ser més seriosa llavors toca actuar. El proper pas es tancar la carretera que va de Sant Salvador a Calafell per acumulació d’aigua en la superfície. Un via inundable quan alguna tempesta amb personalitat ens visita. Tot això sense tenir en compte les tapes de les clavegueres que salten quan ja no poden engolir més i la multitud de tolls i corrents d’aigua que es va formant en les nostres vies públiques. El punt més destacable el podem trobaren la zona del Brisamar de Coma-ruga on fins i tot s’han arribat a fer fotos amb una llanxa neumàtica sobre els llacs ocasionals que es generen per aquest meteor. Un altre element són les goteres que alguns edificis municipals. Alguna escola i pavelló municipal també vol participar d’aquesta alegria que la pluja ens ofereix quan ens visita. Si la intensitat de la pluja o la quantitat és considerable llavors ja estem parlant d’alguna urbanització incomunicada i altres inconvenients que tothom coneix. En la construcció dels nostres carrers i places no hem tingut en compte que a vegades plou. No em aconseguit anivellar els carrers per aconseguir que els petits tolls siguin el menys present possibles. Potser qui el va dissenyar ho va fer amb seny i tenint en compte aquests petits detalls, però amb el pas del temps i les variacions, modificacions i obres que s’han portat a terme ha deixat obsolet el plantejament i les cotes inicials. Tot i que ja no ens inundem gràcies a la remodelació del pont de la via del tren que obstruïa el Torrent del Lluch i tenia molta culpa dels aiguats que hem viscut ara fa una dècada al Vendrell hem de tenir en compte que encara tenim molts punts per arranjar. La canalització de la cruïlla entre el Torrent del Lluch i el Torrent de la Bisbal potser és una obra que per les seves característiques és millor deixar per més endavant. Ja ens està bé la política actual d’anar corregint la situació cada cop que aquesta s’esgavella. Un dels projectes que haurien d’estar acabats a hores d’ara és un pas que sorteges la Riera de la Bisbal al seu pas per Sant Salvador. Estem davant d’una obra que tot i tenir el seu cost considerable és molt més viable i factible que l’anterior i fins i tot més necessària. Per sortejar aquest punt s’han de fer més de vuit quilòmetres per poder accedir a l’altre costat del torrent. L’actual crisis ha parat en sec la construcció de les Madrigueres un dels punts conflictius del planejament urbanístic del Vendrell que només la situació actual ha pogut frenar, de moment, com alguns volien. Els nostres manaires ja havien anat jugant amb la seva edificabilitat per combinar el màxim nombre d’edificis amb la protecció natural que requereix aquest espai vora el mar. Potser en un futur es reactivarà, suposo que si, però encara tenim altres zones més avançades per encetar amb nous habitatges. A part d’aquestes obres més importants també hem de tenir en compte aquesta situació que de tant en tant plou i alguns cops ho fa torrencialment quan obrim nous camins i carrers en els nostres municipis. De moment no ens ha passat res i esperem que no passi, però estem plantant cara a les forces de la naturalesa plantant càmpings i edificis en mig de les lleres dels torrents i espais molt perillosos perquè estan molt a prop de cursos naturals. A la fi, la natura sempre recupera el que es seu encara que potser estigui més d’un segle deixant que l’home faci de les seves. Ella és la que surt sempre victoriosa tot i que l’ambició humana ho posi cada dia més complicat. Aquest tema era una cosa que tenien molt clar els nostres pares i avis que tenien respecte a l’aigua, però les noves generacions i els interessos actuals han fer canviar tot aquesta escala de valors i jugar a un joc que pot resultar mortal.. 
Article publicat el 17 de febrer del 20112 al Diari del Baix Penedès