Sempre endavant

Sempre endavant
Sempre la mirada amuny

divendres, 24 de febrer del 2012

Pocs i mal repartits

La realitat econòmica actual exigeix canvis importants en una societat i en uns criteris de gestió que han quedat totalment obsolets. Hem de reconduir, entre tots plegats, la societat d’una forma dràstica i amb poc marge de maniobra. Hem de requalificar els valors que fins ara en veníem gaudint. Entre els qui correspon canviar el seu xip perquè formen part molt important de l’organigrama social estan els polítics. A ells els pertoca organitzar rodes de premsa o enviar comunicats exposen els serveis que es retallaran i les mesures que es portaran a terme per intentar sanejar les finances municipals. Fins ara estaven acostumats a convocar a la premsa per exposar davant les cameres i micròfons les seves grans gestes heroiques que eren còpia fidedigne, en la majoria dels casos, de les de l’any passat. De tant en tant sorgeix alguna novetat, però res de l’altre món. Algun periodista espavilat obtenia d’una roda de premsa amb contingut mediocre un titular interessant que se sortia de mare i totalment diferent del que pretenien els organitzadors de l’esdeveniment. Molts cops no era del gust dels seus presumptes progenitors que es quedaven sorpresos. Els polítics encara no han après a vendre el seu producte tot i l’estol de periodistes subvencionats que proliferen per les corts d’aquests virreis de pa sucat amb oli. Però evidentment les seves aportacions informatives passen per alt a la majoria dels ciutadans que han tingut la mala de sort de viure en un altre planeta d’on viuen la majoria de polítics. Si donem un cop d’ull a l’actualitat dels darrers mesos a la comarca alguns ajuntaments com Cunit, Calafell i el Vendrell de tant en tant han deixat anar alguna mesura més o menys transcendent per adaptar-se a la nova conjuntura econòmica. Alguns consistoris si que han fet un canvi radical a la seva manera d’actuar, però altres s’han dedicat a posar-hi una mica de maquillatge a tot plegat però sense actuar en el rovell de l’ou de la qüestió. Els qui viuen de la política que es fan anomenar polítics, alguns per mèrits, i altres, per usurpació professional tenen una clar finalitat que és guanyar eleccions independentment de fer el bé pel conjunt dels seus veïns. Aquest és un efecte col·lateral que a vegades dóna la coincidència que es produeix. Un acció que guanya vots és donar subvencions a les entitats del municipi, independentment si aquestes diners van destinats a un sopar cultural o a comprar ordinadors per fer cursos d’informàtica per a al gent que encara no han entrat en l’era informàtica.. Això ja dependrà de cada cas. Una de les mesures que a alguns representants escollits pel poble els hi produeix una alegria continguda és la reducció de la massa salarial del Capítol 1 del pressupost que correspon a les nòmines dels treballadors de l’administració pública. Sempre es poden dedicar aquests diners a alguna memòria de gestió amb fotografies a tots colors i titulars de glòria i lloança dels seus mecenes. Durant aquests anys al comitè he entrat amb contacte amb representants d’altres administracions locals de la comarca. Aquesta comunicació comarcal m’ha permès crear-me una idea de com funciona tot plegat arreu amb una sèrie de conclusions que crec adient exposar perquè la gent en vagi prenent consciència. Val a dir que en no tots ajuntaments estan igual i que cada poble té la seva pròpia història. Primer de tot, la policia acostuma a estar unida entre ella i a anar per un camí particular. Si ells es neguen a fer hores extres per carnaval, els polítics poden acudir a una empresa de seguretat privada o baixar-se els pantalons i accedir a alguna de les seves peticions. Per tota la resta de treballadors s’obre hi ha un ample ventall de possibilitats per compensar alguns elements que proliferen a l’administració pública en perjudici dels seus companys. Es pot fer d’una manera seriosa de promoció amb tot un procés inclòs en els pressupostos. Altres més senzills juguen amb els plusos que poden tenir mil noms i quantitats variades amb una durada que depèn de la submissió de la persona. Vist el patí, alguns sindicalistes han confós els papers i treballen cegament sota les ordres dels seus empresaris. Per adobar aquesta amanida no hi falten les taules salarials amb més opcions que la llista d’insectes típics del clima mediterrani. Quan n’hi ha, n’hi ha per tots, però en època de vaques flaques la gent demana coses tan bàsiques i fonamentals: igualtat d’oportunitats, democràcia i transparència. Poden tornar a fer cas omís de la veu popular, però després que no es queixin dels resultats. 
Article publicat al Diari del Baix Penedès el 24/2/2012