La veu del poble

La veu del poble

divendres, 14 de desembre de 2012

Campanyes solidàries



Els polítics necessiten com l’aigua de maig guanyar les eleccions cada cop que es convoquen ja siguin europees o locals. Els grans partits treballen per aconseguir els millors resultats en cada cita amb les urnes. Aquest és el seu modus vivendi principal. Un parell o tres de mesos abans de les eleccions baixen dels balcons i surten al carrer per deixar-se veure i aparentar recollir la voluntat del poble que després apleguen en un programa electoral per presentar-la al poble perquè confiïn en ell el dia clau. Sempre hi ha frases i projectes que saps que seran difícils de fer i altres que són més accessibles. Tot això ben amanit amb boniques paraules i eufemismes i ambigüitats per arreplegar el màxim de vots sense mullar-se més del necessari perquè després sempre hi ha algú que té més memòria que la resta i li pot jugar una mala passada.
Entre eleccions i eleccions hi ha premsa escrita cada dia. Amb això de les noves tecnologies cada parell d’hores has de treure alguna cosa al twitter per donar una afegir una mica de picant a la societat i parlin de tu. No oblidem que tenim, com a mínim, dos butlletins informatius als principals canals públics que s’han d’omplir d’alguna manera.
En els moments que estem vivint hi ha dos termes que estan molt de moda com són sostenibilitat i solidaritat.
En aquestes dates nadalenques està molt de moda mostrar aquesta qualitat social organitzant alguna recollida, subhasta, rifa d’aliments, de joguines, de roba o d’altres elements tan necessaris per al nostre dia a dia. Tot això ens indica que els mecanismes socials no funcionen. Els polítics tenen la gran tasca, que molts encara no se n’han assabentat, de menar les rendes d’aquesta societat actual. Ells són els capitans que ens han de menar a bon port o almenys que no caiguem en el precipici per manca de rumb. Són paraules que queden molt bé, però qui les hauria d’interpretar no ho sap fer. La seva màxima fita és guanyar eleccions a qualsevol preu i excusa Quan les coses funcionen mínimament no passa res. Tot es mou, però ara per ara la situació és molt delicada i mereix una atenció especial. La gent està més sensible. El simple fet de poder omplir-se la boca amb uns aliments  bàsics es pot convertir en tota una aventura quan et donen cita per benestar social al cap d’un mes.
Organitzar aquest tipus de campanyes solidàries queda molt bé davant la galeria i davant els votants, però amb això aconsegueixes pa per un dia o una setmana. La gran pregunta és que es fa a la resta de l’any ?  En la situació actual s’han de donar prioritats a una sèrie de polítiques en perjudici d’unes altres. Els diners són els que són i cada dia en són menys. Si agafem aquests diners i organitzem un sopar pels avis del municipi, potser les persones que ho necessiten per comprar llet i pa aquella setmana hauran de buscar ajuda en amics i parents. Evidentment els polítics estaran cofois perquè han presidit i pagat un dinar amb un grup de possibles votants a curt o mig termini. Aquella persona que veu com aquella setmana no rep l’aportació setmanal de productes bàsics ho passarà malament perquè haurà de gratar entre les pedres perquè els diners que la caixa pública utilitzava per comprar la seva llet aquest cop els han destinat a uns avis que han fet un dinar de franc a càrrec a al ciutadania en general que és qui en el fons paga l’àpat. L’excusa no té cap importància.  Evidentment si els afectats no es queixen aquí no passa res. La jugada ha sortit molt bé. Els danys col·laterals queden amagats en l’anonimat silenciós
Hi ha coses puntuals d’ajuda a persones concretes o en el cas de les que s’organitzen a nivell català que si que són necessàries perquè representen un cop de mà a la tasca pública, però  ens mostren que alguna cosa falla en la nostra societat quan la iniciativa privada ha de suplir a la pública.  Cada cosa al seu lloc. Les dues són necessàries i complementàries.
Ser solidari també consisteix en aplicar la raó i en el seny en els preus de les escoles bressol, de la quotes per practicar esport en instal·lacions públiques o aprendre música o art en centres municipals. Ser solidaris consisteix en fer pagar qui més té i no treure més partit de les classes treballadores que tot just arriben al cap de mes sense despeses imprevistes. La solidaritat, com l’amor als altres i l’amor a la natura es practica cada dia i no un dia a l’any i perquè ho diu la televisió o l’ONU. Ser solidari  no requereix titulars, només es demana una mica d’humanitat i sentit comú. Article publicat al Diari del Baix Penedès el 14 de desembre del 2012