dijous, 27 de desembre de 2012

La nena que no volia ser princesa

Una de les tradicions nadalenques que havia consolidat pel Diari del Baix Penedès era escriure un conte nadalenc basat fonamentalment amb el pessebre. Aquests dies m'ha vingut al cap una nova versió inspirada amb les persones que van al pessebre. El títol d'aquesta història és La nena que no volia ser princesa.
En un país molt llunyà o molt proper hi vivia una noia amb uns ulls que et portaven directament dins la seva ànima. A través de la seva mirada profunda podies navegar mesos i mesos per les immensitats dels oceans i creuar espais fantàstics sense deixar de mirar en el seu interior. La llum, l'esperança, l'alegria i l'oscuritat s'amagaven dins aquest marró amb tints verds amb què la natura havia pintat la seva porta a la realitat. La nostra princeseta volia mostrar a la resta del planeta el secret de la seva mirada. Si la miraves atentament als ulls podries veure que passava dins seu. Ella era tímida i parlava poc, però en els seus ulls dibuixava una llagrimeta quan estava tristona i un estrella de colors quan estava joiosa. 
Els seus pares no entenien a la nostra princeseta perquè volien que estudies amb una carrera i uns estudis dels clàssics de la seva època ( dret, medicina o enginyeries) , però la nostra princesa volia tocar l'arpa perquè era la millor manera que tenia de parlar amb la resta de la gent. Els seus amics i parents es pensava que era un xic especial perquè no era com la resta de les seves amigues que parlaven hores i hores de nines, de revistes de moda i d'altres històries similars i no robava el pintallavis a la seva mare per posar-se ben guapa. Ella vivia agafada amb la seva arpa que la feia feliç i l'omplia. A casa seva no acabaven d'entendre quines eren les inquietuds que movien a aquella noia tan bufona i dolça. Ella necessitava estar amb la gent, petits i grans per transmetre aquesta humanitat que brollava dins seu i només l'arpa comprenia. Al final va aconseguir fer entendre a casa seva i als amics que ella no volia ni tenir una gran professió que li aportes grans riqueses. La seva felicitat era compartir el so del seu cor a través de l'arpa amb propis i extranys. Això la feia totalment  feliç. Com passa a les peli,s ella també té una nena que ja no cal que hagi de lluiti com sa mare per ser feliç fent allò que li surt del seu interior. Colorin Colorado este cuento se ha acabado. La nena d'avui, que no sé el nom no volia ser ni princesa, ni persona rica, ni famosa, només volia parlar amb la gent i deixar-se emportar per les seves vibracions i escoltar les de la resta.