La veu del poble

La veu del poble

dissabte, 22 de desembre de 2012

No només de diners viu l'home

Ahir va ser el torn de l'Escola de Música Pau Casals del Vendrell on van desfilar per l'escenari un nombre important d'intèrprets que s'estan formant en aquest centre municipal. Entre Músic's i aquest centre públic al passatge del Tívoli del Vendrell té un gran nombre de persones que han tingut l'oportunitat d'entrar i conèixer la màgia de la música. Alguns ho han aconseguit. Altres només és un element més al currículum. Jo de petit volia ser músic, però no em van deixar i llavors em vaig dedicar a la literatura. A la uni, a part d'estudiar teniem uns amics que parlàvem de literatura i comentàvem textos i similars. Me'n recordo d'un dia a la tarda amb els 20 poemas de amor i una cancion desesperada de Pablo Neruda. Allí erem feliços. Evidentment per fer tot això em sentia un xic especial. La gent parlàven d'altres històries que a mi no m'inconvien gens. Més tard en el Principito vaig descobrir la seva filosofia que s'amaga darrera un conte infantil. Aquí vaig seguir per aquests mons "raros". L'any passat parlava de música al jacuzzi amb la Lucy i l'Oscar que enguany es guanyen les garrofes en altres latituds. Llavors enguany m'he decidit a entrar en aquest món de mans, sota la batuta, millor d'una gran profe i amb unes excel.lents companyes. S'ha parlat molt que és molt complicat guanyar-se la vida en aquest món, però jo crec que a la vida hem de fer coses per sentir-nos realitzats. A mi, escriure m'ha reportats uns molts pocs diners, però la gràcia és que m'ha omplert i m'omple. Per això sóc feliç. Aquesta sensació també l'he trobat en la música i ara molt més que sé quatre nocions bàsiques bàsiques de com va. El que no entenc és que la gent que li agrada la música o l'apassiona no vagi més cops als concerts que en fan i no s'impliqui més. Molts cops són gratis i en horari molt idoni. Ens hem de deixar portar per tot això i deixar que ens ompli. Ja sé que això no passarà a tothom, però ens hem d'acostumar a fer les coses que ens agraden i més ara que estem en aquesta situació. Només aquest comentari per saber treure el gra de la palla d'allò que tenim més proper i no veure les coses només amb esperit comercial. Els grans artistes no ho són per guanyar diners, en principi, sinó perquè gaudeixen del seu art.