Aquest any que entra a la recta final ha estat un xic diferent de la resta. He canviat una mica els ritmes de vida i m'he aprimat 30 kgs. Això és nota en moltes coses. No et notes tant pesat com abans i veus les coses diferents. Tot potser un xic més fàcil i la teva meta és més lluny. A part he provat un dels meus frustres de petit, com és la música. He tingut la grant sort de trobar un gran grup de 4 persones que aprenem pels camins de la música amb la Marian que és un noble i exquisita persona i professora. La classe de música és una cosa molt important a les nostres vides. No cal anar a Austràlia per ser feliç si ho pots fer en un bar del Vendrell. A més he descobert moltes coses i he tingut la sort de conèixer noves persones i redescobrir altres que ja coneixia. Però la crisis jo crec que ens ha fet a tots més sensibles i valorar altres coses. Jo noto algo direrent. Estic content de ser com sóc i de la gent que tinc al meu costat, dels meus amics, els coneguts i els meus enemics perquè entre tots t'ajuden per aquest camí de la vida. Molt content de la gent del curro i de la gent de la piscina que van estar sempre al meu costat en els moments difícils, de la meva família i com no de tots els que en un moment o altre passeu per aquí a veure, a mirar o no sabeu perquè. Gràcies un any més per ser aquí. No és un gran fet, però cada dia valoro més la rutina. Serà l'edat. Ens veiem en el proper any, no?
Sempre endavant
Sempre la mirada amuny
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada