La gent que ara te 20 anys tenen moltes coses a la seva disposició, pero en molts casos els hi falta el medi per poder-ho aconseguir. Nosaltres tenim moltes menys coses, però teniem més recursos. Al final de tot plegat no era tant frustrant. No tenim mòbil i quedavem i ens moviem com si res. No podiem estudiar moltes coses perque no teniem transport, però ara si que ho pots fer, però no ho pots pagar. Hi havia beques. Ara n'hi ha alguna pero es demana motl més que abans. Estem en una generació que pot fer moltes coses però li falten els medis. Nosaltres teníem els medis però no teníem tantes ofertes. Coses de la història. Jo em quedo amb els 20 anys perquè varem poder somiar. Ara els somnis cada dia estan més lluny de la realitat..
L'aventura d'aquest blog va començar al febrer del 2007. En ell hi penjo els articles que publico en altres mitjans de comunicació i un grapat de reflexions personals i pensaments que a vegades val la pena guardar. En ell hi ha una mica la història d'aquesta comarca i de la seva gent. Alguns ja formen part del passat i altres són base del futur, però sempre està el present que ho posa tot en ordre. És una olla barrejada feta amb el pas del temps com l'escudella de les àvies.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada