Fugint dels grans concerts, dels grans esdeveniments, de tant en tant és bo colar-se en alguna audició d'alumnes de música. Avui he fet aquest exercici a l'Auditori de l'Escola Músic's del carrer Muralla del Vendrell. Era el torn dels pianistes, de més joves, de més grandets, amb més experiència amb menys hores davant el teclat, modern, clàssic, jazz, una mica de tot. La sala és petita i molt acollidora. És estar en família. Des de l'última fila i des del seient del costat, com m'agrada, he anat veient i escoltant tots els que anaven passant pel piano. La por escènica era prou evident en alguns que no estan gaire acostumats a tocar davant de públic, altres ho feien immersos en el seu món de notes i ritmes. Algú trepitjava una tecla per error i continuava i no passava res. Altres es posaven nerviosos i els costava molt seguir. L'experiència ha estat molt interessant en aquest ambient familar en un fi de curs de persones que toquen el piano, alguns per oci, altres perquè ja pensen en anar a estudiar al Liceu i fer carrera musical. Noves experiències en una tarda de juny quan acaben els cursos i ens visita l'estiu. A mi m'agradat com a persona que coneix molt poca cosa d'aquest ric món de la música i m'ho he passat bé. La gràcia de tot això és que la gent ho faci per gaudir i per disfrutar sinó el que pot ser un plaer es pot convertir en un trauma difícil de superar. Gran tasca la que fan a Músic's que juntament amb l'Emmpac han estat uns dles artífexs que al Vendrell 2 de cada 4 joves sàpiga tocar un instrument. Endavant i que la màgia de la música es mantingui ben viva, compartint notes més que no pas ensenyant pentagrames.
L'aventura d'aquest blog va començar al febrer del 2007. En ell hi penjo els articles que publico en altres mitjans de comunicació i un grapat de reflexions personals i pensaments que a vegades val la pena guardar. En ell hi ha una mica la història d'aquesta comarca i de la seva gent. Alguns ja formen part del passat i altres són base del futur, però sempre està el present que ho posa tot en ordre. És una olla barrejada feta amb el pas del temps com l'escudella de les àvies.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada