Vaig ser una de les persones que va anar el dissabte a la tarda a l'Avinguda Joan de Borbó a veure l'ambaixada del Penedès a Barna. Eren sobre les cinc de al tarda i no hi havia gaire gent i perquè m'ho havien dit on estava. No estava en un lloc de pas perquè quedava una mica al marge. Quan arribaves allí veies el Penedès a través dels seus vins que podies anar provant segons les ampolles que tenien una etiqueta sota perquè eren les que tenien preparades. Del Baix Penedès, n'hi havia entre d'altres de Llorenç, Vendrell i Bonastre. A banda hi havia una carpa gran amb unes fotos de personatges i museus penedesencs, una mica de mostra per saber on som i que tenim. Al costat una carpa petita on es podien veure les fotos d'alguns municipis del Penedès. Era una fira massa orientada a l'Alt Penedès que ha estat qui l'ha muntat, llavors han posat a les altres comarques per quedar bé, però es veia ben clar qui eren els reis de la festa. També hi havia uns stands amb els préssecs de l'Ordal, l'Institut d'Estudis Penedesencs i alguna cosa de Sant Pere de Riudebitlles, però res més. Jo crec que això s'hauria d'haver posat en un lloc més cèntric del municipi i no pas a un lloc on hi predominen els turistes que van de sol i platja i sangriai braves. A més els horaris d'algunes actuacions com l'escola de música pau casals del Vendrell eran molt durillos a dos de sis sota un sol espatarrant només vna quedar els pares mirant els fills com tocaven. Ningú més A aquelles hores i amb el sol que queia allí no hi havia ningú. Pel que fa a les tapes, també hi havia una petita carpa, crec que només hi havia 3 o 4 restaurants que hi participaven de tot el Penedès. La intenció és bona, però no el lloc, ni l'hora ni els dies. Si amb aquestes fires per guiris es vol potenciar el Penedès ho tenim difícil. Si venguessim cerveseta, sangria i una mica de flamenco, potser ho tindríem més fàcil. Sort que encara van tenir la idea que toquessin els Laxen i el Cesc Freixes que són d'àmbit nacional tot i que són del Penedès, però ja fa anys que han trencat fronteres.
L'aventura d'aquest blog va començar al febrer del 2007. En ell hi penjo els articles que publico en altres mitjans de comunicació i un grapat de reflexions personals i pensaments que a vegades val la pena guardar. En ell hi ha una mica la història d'aquesta comarca i de la seva gent. Alguns ja formen part del passat i altres són base del futur, però sempre està el present que ho posa tot en ordre. És una olla barrejada feta amb el pas del temps com l'escudella de les àvies.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada