dimarts, 18 de juny de 2013

Festes low cost



Ja tornem a ser a les portes de l’estiu. El dia s’allarga. El termòmetre s’enfila a les parts més elevades de la seva paret vertical. És el moment en què ve de gust fer vida social. Participar de les moltes ofertes que tenim a casa nostra o a les comarques veïnes. No hi ha cap de setmana que no hi hagi algun lloc on anar a menys de 30 km de casa. Fa quatre dies la planificació era senzilla. Es quedava una parell d’hores abans. S’anava a algun restaurant  i tot seguit cap a l’esdeveniment desitjat. Els restaurants van deixar pas als bars i ara ja s’està en al fase carmanyola, seguint les noves tendències de la moda imposada per aquesta època de retallades. Encara que els preus hagin baixat en molts locals,  amb el que et costa un entrepà i un beure, tens finançament per uns parell o tres d’aventures nocturnes tot i que siguin poc solidàries amb el comerç de la zona. La realitat i l’economia s’imposa a tot plegat. La resta és adaptable, però hi ha una sèrie de despeses que no pots obviar, almenys definitivament.
Aquestes barres que seguiran sent un dels punts de trobada de concerts i similars hauran de rivalitzar amb el costum cada dia més estès del “Botellón”. No és una opció és una necessitat, perquè hi ha alguns preus que suposen tot un repte per la butxaca moltes persones. L’atur juvenil està per sobre de la meitat dels seus afectats. Els qui no són protagonistes anònims d’aquestes estadístiques potser estan per sota del salari mínim professional o simplement fent un curs de manipulador d’aliments que els permeti tenir un 1% més de possibilitats d’accedir a una feina algun dia, encara que estigui molt mal pagada.
La gent ha de sortir de casa i s’ha de moure amb un lema que cada dia afecta més persones: gastar el mínim possible i poder treure el màxim rendiment. Els nostres pares anaven amb la cistelleta on no hi faltaven els plats metàl·lics a menjar al camp i la tauleta al mig.  Ara tornarà aquesta moda, però en una versió menys elaborada i més pràctica, però la situació és la que és.
Als principals pobles de la comarca ja no els cal anar a buscar grans grups que sonen a la ràdio i grans cadenes. Ara han d’apostar per la gent de casa que cada dia ho fa millor i són més populars. Una de les parts bones de la crisi ha estat aquesta empenta de noves formacions de casa nostra obligats perquè la caixa dels calers està sota mínims.
Sinó són de casa nostra, doncs que es doni vida a noves formacions amb ganes i energia que de mica en mica sigui més present el seu nom en els cartells que anuncien aquest tipus de festa.
Doncs com cada dia ens coneixem més i ens apreciem més, apostem també pels artistes locals que en són molts i no sempre tenen les oportunitats que es mereixen per poder exposar les seves creacions. A vegades sembla que pel sol fet d’estar empadronat a Barcelona una persona pugui tenir millor qualitat que algú que per coses de la vida li va tocar néixer al Barri de França del Vendrell. Potser haurem d’esperar a què algun els triï per mostrar el seu art modern Palau de la Virreina. Aquest és un dels petits defectes que passa en molts llocs que sempre s’aposta més per la gent de fora que pels pobre indígenes. Són coses que mai he entès. Només cal pensar en el Shopping Night, segur que millor que nosaltres ningú ens coneix, o potser si?
Pensem en festes majors obertes a la gent d’aquí. A vegades es pensen activitats per gent de fora. Llavors és quan els baixpenedesencs capten el missatge subliminal i en dates tan assenyalades te’ls trobes a l’Ikea comprant prestatgeries pel nou dormitori.
Potser la calor ens portarà moltes persones a casa nostra, però penseu que molts dels que vénen aquí ho fan per estalviar i perquè no han pogut anar a altres llocs on els preus són un xic més privatius que els nostres. Per tant, apostem per la gent de casa i donem-los-hi l’oportunitat de gaudir d’aquests dies de festa del Vendrell. En realitat, amb el temps es va confirmant les festes més vendrellenques són les del Barri. Només cal veure la resposta popular dels diferents esdeveniments que es van portant a terme. La festa major és per moltes persones un dia de festa o una proposta d’actes puntuals sense més transcendència. La trobada familiar a taula no hi pot faltar, encara que els castells a vegades acaben massa tard. La gent anònima ho té ben clar quan  toca el dos perquè hi ha coses que no es poden deixar esperar.
La crisis, si és que realment existeix per alguns manaires, imposaria una mena de retallades de festa major seguint un criteri coherent, en especial a les platges, però no crec que encara hi hagi valor de portar-ho a terme. Per tant, tot una mica més econòmic, però el Vendrell gaudirà de 5 o 6 festes majors per tots els seus nuclis, fins a mitjans d’agost. Endavant amb la festa i que no pari encara que sigui low cost. Article publicat a l'EixDiari a partir del 15 de juny del 2013