Una mica de varietat, per favor

Aquí al Vendrell hi ha molt de costum de fer tapes. Hi ha molts bars que ho fan amb més o menys encert, però s'han de buscar coses noves que agradin a la gent i que et permeti surtir del de sempre. No hem estat originals i ens hem dedicat a copiar projectes amb els que és molt díficil competir, per això el que s'hauria de fer són propostes noves. Un lloc de cuina catalana al Vendrell, on en trobaríem? segur que en trobem però quans? Hi ha gent per tot al Vendrell, però no tothom menja braves i chocos que estan molt bons però una mica de varietat per favor.

L'agost, un mes rip al Vendrell

L'agost és un mes rip al Vendrell. A les platges hi ha alguns actes rollo turistes i amants de la jalandia, però després d'un mes de glòria com és el juliol. A l'agost només queden sardanes i poca cosa més al Vendrell.. Mes ideal per anar a altres pobles a festes majors i altres activitats de guardar. El juliol és un mes on tothom ha d'estar de vakes i desconnectar del món mundial, pero clar amb l'atur que tenim i la situació que hi ha són cada dia més els que fem vida pàtria i ens movem per la zona que també tenim de tot. Jo no entenc a la gent que marxa a Andalusia i està una setmana en un hotel allí sense sortir. Per això marxes aquí a la vora i és el mateix. Ho sigui que arriba l'agost i cadascú que s'espavili per on pugui però al Vendrell poca cosa. Dissabte tenim una jornada de comerços oberts tot el dia al Vendrell. Esperem que vagi molt bé, però a partir d'aquí a espavilar-se

Pregoners i intrusos al balcó

Un dels actes que acostumen a  encetar les festes majors de la comarca com passa arreu de la nostra geografia són els tradicionals pregons. Després de veure la poca identitat del que varen realitzar el passat dijous al Vendrell em veig obligat a abordar aquest tema. La majoria de municipis conserven a aquesta tradició que algú des del balcó de l’ajuntament doni la benvinguda a les festes de la localitat i convidi a tothom a participar en els seus actes. Aquesta és la base de tot plegat que pot derivar en altres històries segons la filosofia peculiar de l’esdeveniment. A vegades són discursos més o menys encertats. En altres ocasions s’han recreat figures històriques com Àngel Guimerà que han saltat 100 anys en la història. No han faltat les empreses que es dediquen a aquest apartat de l’oci i ens preparen apostes amb certa originalitat per omplir aquest buit. Al Vendrell s’ha vist de tot una mica en els darrers anys. Jo recordo l’any passat amb el grup dels “ke t’hi dit” que van fer passar una molt bona estona als reunits a la plaça Vella.

En la nostra comarca hi hagut autèntics professionals d’aquest art de pujar al balcó i mostrar un discurs amb gràcia i originalitat. El venerat Manuel Bofarull va ser un dels grans pregoners d’aquest tombant de segle i la majoria de municipis van gaudir de les seves sàvies paraules. Ell sempre buscava el toc personal i original del municipi per compartir  aquest punt de gràcia  a la concurrència allí aplegada.

Però no tothom té la gràcia i l’encert d’aquest prohome albinyanenc. Jo me’n recordo del Josep Guardiola, músic, quan va venir a Albinyana que només va triomfar allñi dalt al balcó cantant alguna de les seves cançons, una mica com li va passar a la Núria Feliu que per coses de la inèrcia política també va passar per Albinyana. Altres cops han passat persones que no han tingut cap tipus de vinculació amb la localitat com el conseller convergent Felip Puig que  va venir quan hi havia certa polèmica amb les seves formes de portar la conselleria d’interior. Suposo que seria una mena de rentat d’imatge davant d’un públic que esperava els castells i que escoltaria amb resignació el que digués aquell bon home com el preu que s’havia de pagar aquell any. Hi ha municipis que trien els protagonistes d’aquest acte segons la corda política del  consistori. Llavors s’aprofita per fer una mica de relacions públiques amb la persona convidada, a veure si entre copeta de cava i coca cau alguna subvenció per arreglar la xarxa d’aigua que està molt malmesa per la cals. És molt trist i patètic fer servir aquest sistema de campanya política velada per encetar unes festes, però la política demana molts sacrificis. La gent que vius dels diners públics ja tenen la seva oportunitat quasi cada any amb motiu d’alguna elecció. Hi ha polítics que tot i viure d’aquest món tenen gràcia a l’hora de fer el discurs i ho fan d’una forma original i sense que sigui un discurs com els que fan servir a les rodes de premsa.

Una de les iniciatives que admiro és el que fan a Calafell que cada any i en cada barriada un veí té l’honor de fer el pregó. Amb més o menys encert té el seu quart d’hora de glòria per parlar davant de tot. Jo ho trobo una gran mesura de difusió dels veïns de la barriada que altres municipis haurien de seguir. Persones que tenen alguna cosa a dir que són la majoria, però molts quan han de parlar en públic s’atabalen, però hi ha altres que tenen un do especial per aquest exercici.

Alguns pregoners porten el seu discurs escrit en un paper i van llegint amb gràcia el seu contingut encara que sempre hi ha lloc per a l’improvització. Altres es deixen anar i no controlen el temps. Jo crec que és millor tenir escrit una mena de discurs i després depèn de com ho vegis fas uns pocs retocs

i quedes com un rei.

Evidentment en aquest camp també hi ha estils diferents.  La majoria de discursos i similars es reguen amb cava i coca. Encara que no surti al programa són unes dades que ja van incloses dins la memòria pública de la gent.

Sempre m’ha fet gràcia els espavilats que recorren al google per fer el seu discurs. Ja veus ben aviat que no saben sortir dels tòpics i que és molt difícil que puguin treure una certa gràcia. Després estan els que tenen un parell o tres de discursos tipus que adapten amb quatre coses per donar-li un aire local. També és nota bastant quan ho fan. Hi ha els que cobren per fer aquesta tasca. Jo ho veig lamentable perquè és de les coses que jo crec que haurien de ser altruistes i a part de l’honor no caldria posar cap diner. Altres òbviament no veuen un  ral. Aquests són els millors. Després estan els que llegeixen una cosa que no és seva. Si coneixes el personatge i depèn com ho enfili veuràs si hi ha posat alguna cosa seva en el text. Fet també deplorable. Un tema més per tenir en compte en les festes majors i no és pel seu pressupost que en alguns llocs es pot fer sense megafonia, però clar a vegades serveix per evitar els  xiulets com va tenir lloc el passat dimecres al Vendrell quan per miracles de la vida va aparèixer el tema de l’encesa del campanar.Article publicat al Diari del Baix Penedès i EixDiari a partir del 27 de juliol del 2013

Festa Major del Vendrell i tornem que no ha estat res

Des de ben petit que he viscut en primera persona la festa major del Vendrell. Era uns dies que jo passava escaquejat del meu poble i plantat al Vendrell. Per la meva edat no podia anar a segons quins actes, però si que aprofitava dins les meves circumstàncies. Enguany ha tornat una nova edició com no podia ser d'altra manera. El cartell guanyador ens apropava a fi de curs d'escola que no pas a una festa major, però cadascú té els seus gustos i és més encertat que altres anys anteriors. A més enguany va arribar a temps perquè tothom en tingués un a les seves butxaques abans d'hora i inclús per primer cop a la història un vendrellenc il·lustre va crear una aplicació per mòbil perquè tothom el pogues tenir als seus smartphones. En aquesta dies de festa major, la gent es va llençar al carrer i tant pel dia com per la nit tot estava a tope de gent aquí i allà. El dia de Santa Anneta estava ple, ple a vessar i més enguany coincidint amb tres dies de cap de setmana. Dies de molta calor que no ha donat cap respir fins una una després de l'encesa al campanar quan va ploure i va tocar la moral al darrer de concert del Pèlag.

Del que he vist, puc destacar que el pregó ho era perquè ho posava als actes, però allò estava més proper a una mini audició que no pas a un pregó amb un pregoner poc original que va passar per allí amb més pena que gloria i sense que la gent sabés a què venia tot allò, però he de dir que els dos intèrprets ho feien prou bé i un dia d'aquests ens poden apareixer en algun espectacle a l'aire llliure fent el que feien a la pl. Vella, però amb una mica més de repertori. 

El castell de foc, la veritat que va ser molt fluix. Va ser uns 7 minuts de poca glòria. Jo apostaria per unir tot en un: això i encesa del campanar. Es fa una cosa ben feta i ja està i no dues a mitges, però clar algú es queixaria. Això és normal. És dóna una resposta i algú pot entendre. D'aquesta manera tothm es queixa una mica, però ningú perd el seu punt de referència. Gran diada el dia de Santa Anna, els diables amb els seus versots dins la línia, sense ser especialment abusius o ofensius com altres cites anteriors. S'han comportat sense deixar de donar canya als qui manen, pero amb certa moderació dins el seu esperit diabòlic.Un dels protagonistes d'aqueta Festa Major van ser els Nens que amb la seva actuació va brodar una diada històrica. Fa uns anys que vaig seguint els Nens i és una de les entitats del Vendrell que ha fet una gran feina integradora i que tothom se l'ha fet seva. Ha trencat amb alguns esquemes que caracteritzen altres entitats que no saben trencar els seus motlles que porten incorporats. El fruit el varem veure el passat dia 26 a la Pl. Vella. Per la nit gran Correfoc molt animat que va manifestar la seva protesta contra el canvi de dia de l'encesa del campanar quan la gran majoria dels participants no van encendre en el centre del Vendrell, però abans del Pont de França van fer de les seves. Tot seguit el Track allí en el macro escenari del Pèlag. 3 grups d'aquí i al meu entendre va guanyar el que em va agradar més. Enguany el Track com en altres edicions passades ja no té grups que tocaven dos dies perquè arribaven a la final en els dos apartats. Enguany cada dia era diferent. 20 minutets cadascún i tot seguit Bongo Botraco. Per acabar quan la cosa ja es desmarxa, doncs un dj i fins que el sol surti per Coma-ruga. Alegria que és festa major. Al dia següent, a tope tope la Plaça Nova amb els grups de cultura popular. Feia molt de goig la veritat. Molta molta gent. Després doncs 6 grups i sobre les 3 de la nit toquen els Gossos en un gran concert. Va guanyar un  grup que ho va fer molt bé. Molt encertat el campió.

Això del Track s'hauria de canviar i primer tocar el grup principal i després la resta, sinó t'has de quedar fins a les tantes per veure el grup més mediàtic. Si ho fessin al reves suposo que molta gent també es quedaria i aquests serien més fidels que ara que s'han de quedar, alguns, per veure el grup que venen a veure. Però clar és una estratègia per omplir, però es podria intentar fer-ho de l'altra manera. Seria més honest, però també una mica més arriscat, però la veritat que la majoria de grups que hi participen ten un bon nivell i són molt competents com altres amb més renom. També es podria ampliar a 30 minuts com a mínim cada grup perquè 20 minuts és molt poca estona per saber quin és millor. A més són grups a vegades molt diferents. És contemplar si es millor un jugador de bàsquet o un de futbol. Potser que anessim concretant un estil. No sé. Són coses que he estat comentat aquests dies i aprofito per dir-ho. El darrer dia doncs Malcasats que enguany han estat molt genèrics. La majoria de coses que van dir ho podien fer al Vendrell o a Matadepera. Han de ser més concrets. Aquesta es la gràcia, però suposo que van evitar posar-se en terreny pantanosos i ofendre a ningú i van parlar del Papa i de Catalunya independent que està molt bé, però una mica més de vendrellisme no hagués anat gens gens malament.

Al final, l'encesa del campanar, un dels fets protagonistes d'aqueta festa major junt amb els Nens del Vendrell. Gent a la plaça Vella, un pim pam entre autoritats i polítics i al final pim pam pum. Un quart d'hora de retard. No passa res. Al final no va passar res i es va tirar i es va aconseguir que algú qui mana va dir que l'any que ve doncs es farà el dia 26 com s'havia fet sempre. Una decisió la d'enguany que ha portat on estàvem. La vida continua. Ara toca festes dels barris marítims i aquí al Vendrell, sardanes a la Rambla i a a fer tours pels pobles. La Rambla del Vendrell feia goig amb les orquestres del 25 i 26. Això de canviar una orquestra per unes habaneres el dissabte és una cosa que no entenc, però és matar dos ocells d'un tret.

Doncs ja està un any més. Un poble que va sortir al carrer per omplir carrers i places ens uns dies especials.

tres 60, millor un peli infantil

Una manera de donar suport al cinema fet a casa nostra només és qüestió d'anar a veure les propostes que es fan aquí. Avui ha estat el torn de tres 60, una peli que vol ser un thriller, pero a mesura que passen els minuts vas veient que el ritme és molt lent i es fa pesada, però quan la cosa s'anima arriba i el final i la veritat que el final és un autèntic fiasco, un frustre. Si haguessin tallat 10 minuts abans potser hi haguessin guanyat abans de plantejar el que plantegen. No us la recomano. Aneu a veure pelis familiars que no fallen mai.

Una mitja necessari per una comarca peculiar

El Diari del Baix Penedès torna a la llum pública després de més de sis mesos de parada tècnica. Un nou format, una nova filosofia, una nova manera d’entendre la comarca en un format 2.0 perquè lectors i periodistes interactuïn en un nou espai virtual. En un món on les informacions caduquen ràpidament després que s’hagin originat i  molts lectors avesats al món dels 140 caràcters el que volen són titulars seductors en comptes d’explicacions avorrides i difícils d’entendre. Avui tothom potser periodista, però ens calen punts de referència que serveixen de pals de paller per anar construint al seu voltant una realitat des de diferents angles..

La nostra comarca sempre s’ha trobat en una cruïlla de camins entre dues grans metròpolis com són Barcelona i Tarragona. Cadascuna exerceix de pol de pressió en benefici propi  i va deixant anar la seva influència d’una forma més o menys manifesta. Només ens queda marcar la nostra personalitat enmig d’aquesta situació que en molts cops ens recorda que estem al mig d’un partit de tennis. Tot això va unit a una comarca poc unida entre els seus municipis on cadascú fa la guerra per la seva banda. Ni la crisi, ni Europa ha fet que ens poséssim a treballar en un projecte unitari, tot i mira  que a vegades sembla que ho intentin. Una comarca amb una forta presència d’immigració de les comarques del cinturó de Barcelona que per diversos motius s’han establert a casa nostra, tot i que això de la integració al territori encara els hi queda una mica lluny. Les distàncies cada dia són més curtes. Tot això en una comarca que ha estat molt tocada per la crisis, on el turisme és un dels pocs pilars que ens pot ajudar a dissimular la situació econòmica, però que no és ni de bon tros el que s’havia registrat a la zona fa 10 o 20 anys. Intentant fer diner fàcil ens hem quedat gairebé sense indústria i amb un sector agrícola que s’ha anat retirant perquè les noves generacions no han volgut seguir amb la tradició dels seus pares. Ara sembla que algú hagi tornar a agafar l’aixada després de deixar la paleta i el sac de morter perquè ja tenim pisos pels propers 10 anys.

Enmig de tot això i per entendre una mica tot el que passa al nostre voltant, necessitem una mitjà propi i autòcton que ens ajudi a trobar-nos en aquest circuit de corrents oposades, en aquest paradís per descobrir que ha sorgit al mig d’aquestes dues grans ciutats. Un element amb identitat pròpia que no ens miri com el germà lleig d’aquest gran Penedès que ens vol absorbir, però sempre hem de tenir clar que sempre ens volen al darrere. Ells ja s’han agafat els privilegis de portar els vagons que menen endavant. Som Penedès amb el seu permís i consentiment. Cubelles i Cunit ja han entès la maniobra i ja han posat el seu granet de sorra per una marca alternativa: Penedès Marítim. El primer pas d’un nou projecte que pot funcionar. Temps al temps.

Tenim trens que no  paren. Tenim autopistes de peatge, tenim platges i tenim muntanya, però sembla que estiguin en comarques ben diferents. El DIARI ha de servir perquè ens coneixem una mica i coordinem aquestes potencialitats i sinergies per un bé comú. Vosaltres també hi heu de posar el vostre granet de sorra. Vosaltres també sou importants. Participeu i entre tots dotarem al Baix Penedès d’una eina independent i molt propera a la seva realitat. Primer ens hem de conèixer. El proper pas serà avançar endavant pel nostre futur. Article publicat al Diari del Baix Penedès el 26 de juliol del 2013

Mites i realitats d'una societat hipocrita

Des de sempre ens han venut que hem de ser iguals. Això és una de les xorrades més grans que han volgut inculcar en l'home. D'igualtat res de res. Si ets home ets diferent que si ets dona. Que tothom pot arribar a compartir moltes coses, doncs si, clar que si, però no hem de crear cloons els uns dels altres. Hi ha persones que són grans creadors però els importa una merda les normes de l'escriptura. Hi ha persones que saben parlar i no saben que dir i viceversa. Hi ha gent alta i gent baixa. HI ha gent que son guapos segons uns canons i gent lletja segons uns canons, pero a vegades amb un petit canvi les coses varien molt. Això de les solidaritat em fa gràcia. M'agradaria saber que fan moltes ongs amb els diners que recapten quan ja han muntat l'escola o han comprat aparells per operar. Qui pagarà les averies i el manteniment.?Es deuen quedar allí plantats al mig del no res. Volem que els africans siguin com nosaltres. El que hem de fer és que siguin feliços com són. Aquesta és una societat hipòcrita on el racisme, el clasisme i tu de quien eres? té molt a veure, encara que tothom sembla que siguem amics de tota la vida, pero quan et despistes et quedes penjat. Una gran mentida on la gent li fa tall anar a Caritas a buscar i la gent vol aparentar el que és més del que sembla. Tenim diners per muntar festes, pero despres som solidaris venem tiquets per ajudar als pobres, de què anem? Potser que ens ho anem fent mirant. Voelm que els nostres fills es passin un munt d'hores estudiant perquè com més coses sàpiga millor. Al final no sabrà fer-se una truita a la francesa ni cosir-se  un botó de la camisa. Hem d'anar sent més humans i deixar-nos de moltes tonteries.

Ahora més ves, per combatre la xixa estiuenca

Hi ha pelis que et sorprenen que no aniries a veure ni pel títol ni per la seva aparença, però sempre hi ha una persona que et compren i t'entén i et sap aconsellar. Aquest ha estat el cas d'Ahora me ves, una història d'uns mags convertits en gamsters o viceversa que utilitzen la màgia, l'esperit de Robin Hood i l'emoció fins el darrer moment. Us ho aconsello. Jo m'he sorprès d'aquesta cinta. Ara al ple de l'estiu que els cinemes projecten històries vàries per entretenir a la canalla, aquesta és una bona proposta per als papis i avis.

Retalls de fires i festes del Vendrell i comarca

Una cosa que ens ha de fer pensar una mica és esbrinar per quin motiu molts comerciants del Vendrell no participen  a les  fires que es realitzen a la localitat. Arran d’aquesta mancança s’han de buscar gent de fora per omplir els buits generats. L’excusa que acostumar a aparèixer  és que els resulta cara. Llavors per posar fil a aquesta mancança ha sorgit el col·lectiu de Vine... Tast que han sabut dissenyar i fer realitat una mostra adequada a les possibilitats del comerç del Vendrell. D’una forma molt digna i molt noble han donat solució a aquesta desentesa força evident entre els uns i els altres perquè parlen llenguatges diferents difícils de combinar. Més en aquesta situació crítica que estem vivint.

Calafell que està aplicant un nou mapa local de fires basades en el menjar, beure i la bijuteria ha deixat una porta oberta als comerciants locals que sempre gaudeixen de presència en l’oferta local d’aquest tipus de certàmens amagats sota un títol bucòlic d’enyorança del nostre passat Aquest tipus de fira  avui en dia ha quedat totalment desfasada. Les noves tendències és apostar per les fires monotemàtiques que se centren un tema en qüestió. Una manera de reunir gent d’arreu centrada en un aspecte concret. El model que aplica Calafell i a la majoria de llocs ja ha quedat obsolet . Evidentment que es veu concorregut perquè on hi hagi aquests elements bàsics per sustentar les necessitats bàsiques vitals humanes no hi falta mai gent. Ara falta que hi compri, però donar un volt, això és una cosa que sempre està garantida mentre el temps acompanyi.

Un altre tema relacionat amb l’anterior és que hi ha gent que compra objectes al top manta que se centra sobretot als passeigs marítims de la comarca. Tot i la persecució,  el control en estacions de tren i zones de parada que esta subjectes aquests venedors fora de la legalitat, és molt difícil eradicar aquests paradistes furtius. Tenen una  part de la normativa al seu favor i la manca d’efectius i la longitud de la zona a controlar. Tres elements que juguen al seu favor. A banda que hi ha gent que els busca per comprar alguns dels seus productes per lluir una marca que tots saben que és falsificada.

En aquesta societat, on per moltes persones, la imatge és una part clau dels seus valors portar roba o accessoris de marca visible és una cosa molt preuada encara que només siguin imitacions a un preu reduït. Davant la galeria queden força bé. Això és del que es tracta.

Un altre dels temes, pendents en aquest àmbit és la manca de voluntat per saber quan un model de festa ha entrat ja en una fase decadent sense possibilitats de recuperació si segueix mantenint el seu ritme. Això és el que ha passat una mica amb al Festa de la Bicicleta del Vendrell que enguany mostrava un aspecte pobre en relació amb altres anys anteriors. Una pèrdua constant de participants, tot i que en alguns anys ha patit un lleuger augment. Aquesta festa va tenir el seu moment clau, però a mesura que passa el temps va perdent poder de convocatòria. Realment la seva filosofia és prou actual i vigent, però dura la realitat a casa nostra la podem veure cada darrer diumenge del mes de maig. Llavors veiem que queda pendent aplicar una actualització general i que representi realment  una nova lectura dels seus principis bàsics instaurats pel Jan Fusté. Una forma que es mantingui viva, amb empenta i procurant un punt d’inflexió en la seva pèrdua de vitalitat.

Un altre dels temes clàssics dels dies de festa és l’actuació dels grups de cultura popular amb motiu de la Diada de Santa Anna. Uns horaris de castellers que s’allarga més enllà de les hores que es poden considerar racionals. A mesura que passa el temps i si l’expectativa prèvia pateix alguna embranzida inesperada, poc a poc la gent va tocant el dos i la plaça va perdent caliu. El dinar de festa major espera el temps just, encara que cada dia són més famílies que es decanta per anar a un restaurant i evitar els protocols de sempre.

Petits detalls de l’oci al Vendrell. Hem de tenir ben clar que les festes més populars són les del barri on tot i ser entre setmana gaudeixen d’una excel·lent participació tan de gent del Vendrell com vinguda d’altres municipis de la comarca.  Una festa anònima que atrau la curiositat de molta gent, realitzada fonamentalment amb l’esforç de moltes persones que hi treballen hores i dies en silenci perquè tothom en pugui gaudir al màxim i al dia següent a complir amb les obligacions laborals o educatives com mana la tradició. La festa major tot ja és vista per molts com un dia de festa que es pot aprofitar per altres coses. No parlem de la fira quan aquesta sensació d’apatia general es multiplica i et pots trobar molts veïns en altres localitats properes fent gestions o de compra directament. Petits retalls per aquesta recta a la festa major. Parlant d’aquest tema , jo crec que l’encesa del campanar s’hauria d’haver mantingut unida al correfoc. Si la gent no vol sortir de la plaça Vella tant ho fer un dia com un altre. Aquest acte peculiar ara queda penjat i sense el caliu de formar tot un pack únic. L’any passat no hi havia gaire gent a la plaça en el moment clau. No es va voler desallotjar. Es va tirar després de tires i arronses  i no va passar res. Si enguany no volen marxar, que passarà?  La solució el diumenge a la nit. Molt bona festa major del Vendrell a tothom.Publicat a l'Eix Diari a partir del 22 de juliol del 2013

Al gra

Les converses més interessants són les d'ascensor. Això d'escoltar rollos i rollos per no dir res ja és una cosa que tinc molt superada. Ara ja em decanto per les frases curtes, contundents amb missatge i amb dret a prostestar. Tota aquesta mena de sucre que es fa servir en el llenguatge per dir moltes coses sense dir res i per deixar a tothom contents i enganyats ja ho començo a tenir superat. Els anys no perdonen i el nostre poder està en les nostres paraules.

Que passarà el dia 28 al Vendrell?

Hi ha moviments a favor de tornar a ocupar la plaça el dia 28 de juliol amb l'encesa del campanar. Poden passar moltes coses. Al final, algú dira si es tira o no és tira. Algú ha de dir si és desallotja la plaça. Algú ha de dir alguna cosa. De moment, màxima incertesa fins el darrer moment. Una mesura que ha separat un dels punts forts de la festa major per evitar el que va passar l'any passat. Ho aconseguirà? Un cop més, comentaris a favor i en contra del que passarà i no passarà. Aquesta és la notícia de la setmana, de moment. A veure com acabarà tot plegat. Hi sou convidats.

Consells per la festa major del Vendrell.

Ja tenim aqui la festa major del Vendrell. Jo sempre recomano l'assaig general que tindrà lloc el 24 de juliol a partir de les 20 hores pels carrers del Vendrell per acabar a la plaça Vella. Allí hi ha el moment àlgid. També és motl recomenable el correfoc del divendres a la nit. Una espectacle que val la pena. Abans amb l'encesa del campanar era el punt màxim, pero ara tal com està perdrà la seva cirereta. En el diumenge no podeu perdre el ball de malcasats que sempre fa un repàs a l'actualitat de la vila com també fan els diables amb els seus versots que alguns més encertats que altres repassen el dia a dia de la nostra vila. Pel tema cultural, doncs el dissabte per la tarda a la pl. Nova amb l'embarcada i altres entitats. Per aparcar on pugueu i a gaudir de la festa. Us aconsello Gossos, però no us perdeu el més genuï.

Calor molta calor

Es el temps de la calor. Abans al poble sortíem a la fresca amb una cadira i xerràvem sobre algun tema sense sentit, perquè a aquelles hores ja no eren moments per donar-li massa al coco. Ara les coses ja no són com abans. S'han de buscar bars i llocs amb encant com la Puntual i buscar un tema i anar donant temps fins que per accident surt un tema curiós i tothom hi posa interès, sinó sempre el mateix fins que per inanció la cosa ja cau. Moments en què a la televisió ja no fan res i és qüestió de gaudir de l'airet i de la fresca tot i que enguany de tant en tant ens cau un tapullot i baixen els termòmetres. Les festes majors continuen i hi ha vida al carrer que és el més important. Doncs endavant i que no pari la rauxa esperant que el termòmetre torni a fer un pensament i baixi una mica.

Xerigots, una experència molt recomenable.

Xerigots és una botiga de la crta de Tarragona de Vilafranca del Penedès. Un espai no gaire gran on es pot comprar entre altres coses, vins, caves, formatges, patés torrades. Tenen una mica de tot, no gaire, però el que hi ha és molt bo i és selecte sense ser sibarita a i a uns preus assequibles.De tant en tant fan maridatges de vins i formatges. Jo he assistit a un parell amb el Jané Ventura i Barthomeus. Una bona experiència. Avui amb el Barthomeus erem unes 30 persones, molta gent per  un acte semblant. La gent va provant i al final tots prenen alguna cosa de la botiga. Una molt bona iniciativa que s'hauria d'aplicar a altres llocs. Això és comerç de proximitat com toca.

Cine a l'aire lliure

Feia anys que no anava al cine a l'aire lliure. Ahir va tocar a Calafell amb Ice Age IV. Una peli d'animació que molts coneixen. La veritat que pel so i per l'ambient de la plaça Catalunya va estar molt bé. El so era molt bo a més tothom estava en silenci rient pero d'una forma mesurada fent que fos una estona agradable amb l'airet que corria.

Wl Vijazz no pot perdre el seu esperit

Jo vaig ser una de les persones que va participar enguany en una nova edició del Vijazz a Vilafranca. Molta gent, molt ambient i molt de caliu, però tot i que enguany hi havia més gent que no pas l'any passat, vaig notar que hi havia menys expositors perquè sembla que els preus han pujat i potser la situació ha empitjorat. La gràcia és mantenir els expositors perquè si segueix aquesta tendència i no es troben grans esponsors potser que al final de mica en mica sigui tan elitista que hi vagin uns pocs i la resta s'ho hagin de mirar de llluny. Què hi sigui tots no és normal, pero com l'any passat jo crec que millor que enguany que es notaven certes absències importants, crec que per un tema de diners bàsicament. Cada cosa al seu lloc. No podem perdre la base sinó l'invent perilla.

De qui parlem quan parlem de turistes?

La temporada turística a casa nostra apunta a què serà més curta que el castell de focs del Turismar, però espero que més concorreguda que la revetlla jove de la zona esportiva del Vendrell. Ja estem ubicats en el cor de l’esperat estiu, tot just en aquesta comarca que no parem de parlar de turisme. Tothom fa servir aquesta paraula màgica com un dels pocs flotadors que ens poden ajudar a afrontar la cara més amarga de la crisis.

Realment que són els turistes? Estem parlant dels russos i francesos que visiten les nostres platges i se’n van a comprar a Barcelona o a Tarragona i busquen la màgia de la nit a Salou o a Sitges. Persones que ens visiten perquè tenim uns preus ajustats i perquè en un tancar i obrir d’ulls es poden ubicar a la porta de la Sagrada Família de Barcelona. Persones que volen sol i platja i la resta ja s’ho busquen ells solets gràcies a les excel·lències del google.

Potser ens referim als que sempre ens visiten des del cinturó de Barcelona, que aprofitant les segones residències vénen cada estiu a compartir unes vacances amb nosaltres. La nevera, la carmanyola i el pollastre a l’ast són algunes dels elements clàssics que no surten gaire en el seu perfil que els defineix. Potser en altres anys marxaven lluny d’aquí, però enguany i gràcies a tot plegat han optat per envair els nostres barris marítims amb cost mínim i buscant un resultats onerosos per tornar-hi l’any vinent.

Turistes també són tots els vinguts de les comarques interiors de Catalunya i d’Aragó que durant un parell de mesos gaudeixen de les avantatges de les segones residències ubicades a la platja. Ells fan un bon ús d’aquests apartaments ubicat a segona línia de platja gaudint de la marinada que puntualment ens visita cada tarda i lluny de l’ambient tòrrid de les seves residències habituals.

També podem considerar turistes puntuals els qui ens visiten d’altres punts de la comarca buscant aquest món d’oci al voltant del mar perquè a la seva localitat no gaudeixen d’aquest privilegi natural.

Després tenim els turistes puntuals que ens arriben a casa nostra meravellats per la figura de Pau Casals, Àngel Guimerà i Andreu Nin que volen apropar-se a la vila que guarda uns forts lligams amb aquests  personatges universals.

També rebem amb els braços oberts gent que aprofita la nostra situació entre Barcelona i Tarragona perquè això els permet gaudir de la cultura de Barcelona i de l’oci de Port Aventura en un lloc ben econòmic i cèntric amb una platja molt ben cuidada perquè tothom hi estigui a gust.

Tots ells són turistes i configuren un ampli ventall de persones i inquietuds que es donen cita a les nostres platges.

La majoria busquen sol i platja. Aquest és el punt de trobada de la majoria. Alguns coneixeran la vida i miracles de Pau Casals. Altres vindran guiats únicament per les nostres platges familiars que et permeten caminar un bon tros dins l’aigua sense que l’aigua pugi més amunt de la ratlla de la panxa

Tots ells ens vénen a visitar per pròpia voluntat o per accident. Nosaltres els hi oferim a part de tot això festa, música al carrer, sardinades, fideuades i mostres folklòriques de les nostres arrels més ancestrals.

Tots ells són turistes. Alguns aconseguirem que deixin uns quants diners a casa nostra a través d’alguns dels  establiments i serveis que posem a la seva disposició. D’altres ben poc rendiment econòmic n’obtindrem.

Els uns i els altres ens obliguen a reforçar la policia, recollida d’escombraries i subministrament d’aigua, entre d’altres serveis que com a municipi s’han de donar a tots els ciutadans que conviuen entre nosaltres. Un turista aposta per la pau i la tranquil·litat. L’altre es decanta per ambient i gresca per combatre el seu estrés laboral. Uns i altres comparteixen espai i temps a casa nostra. Uns en silenci, els altres amb un to de veu més elevat. De quin turisme parlem quan parlem de turisme? Tots tenen el seu lloc, però quin hem d’apostar actualment? Potser pel rus i deixar-los que participin dins l’oferta lúdica de l’entaulat del Turismar com vàrem veure en la passada edició.  Per les segones residències que sempre han estat fidels a les principals cites culturals? De tot una mica, com ara? Un tema a tenir en compte. De moment procurem que tots en surtin ben parats. Una gran tasca que no sempre resulta fàcil.Article publicat a l'EixDiari a partir del  14 de juliol del 2013

Carnavals d'estiu i altres àpats

Calafell i Cunit recuperen el Carnaval d’estiu. Una mesura dedicada fonamentalment als turistes que ens visiten. Fa uns deu anys, un polític meteòric comarcal que va pujar fins a les estrelles per desaparèixer sobtadament  dins l’anonimat  ja va posar en pràctica aquesta destemporalització del calendari anual. El nostre protagonista era el Jordi Alcaraz, persona que va tenir els seus anys de glòria amb iniciatives eclèctiques que evidentment no van arribar a bon port com una pista d’esquí a Segur de Calafell. En aquells anys, jo em dedicava al periodisme local i comarcal i vaig tenir l’honor de veure en primera persona la realitat d’aquest esdeveniment. La veritat que va ser una mica patètic tot plegat, però va quedar allí estacionat esperant millors temps. Doncs l’any passat, el municipi costaner va voler repetir aquella tan criticada iniciativa. Enguany se li afegit Cunit i ja veurem si d’aquí quatre dies també s’ho repensen el Vendrell i l’Arboç i Sant Jaume per acabar de rematar la festa globalitzadora baixpenedesenca. No crec que superi gaires més fronteres.

Les nostres cabòries passen per organitzar esdeveniments que puguin atraure turistes. Això vol dir uns presumptes ingressos  per bars, restaurants i molts comerços que han fet d’aquestes cites puntuals  una peça clau per tirar endavant.

En aquest onada iniciada a casa nostra pel gran “Ronaldinho” Alcaraz podríem fer una perversió turística  d’altres activitats similars per donar vida als comerços en una mena de desdoblament del calendari hivernal per presentar-lo als nostres veïns accidentals com un nou atractiu i de pas arrepleguem uns pocs dinerons. Nosaltres que som  persones amants de la música, podríem preparar una petita coral i en cap de setmana que vagin pels hotels, càmpings de la comarca a cantar caramelles amb la cistelleta per recollir ous i algun altra divisa per alleugerir les nostres economies tristotes.

Nosaltres, homes de teatre i polifacètics podríem exportar els nostres pastorets a aquests espais internacionals que tenim a casa nostra. Ja ho fem amb els animals de foc, castells humans i altres elements. Doncs apostem per uns pastorets amb màniga i calça curta  que vagin fent un “tour” pels hotels. Això que pot semblar una aberració t’ho pots trobar en altres formats quan caus en algun d’aquestos pacs turístics amb sopar especial a banda.

No ens sabem valorar prou. Tenim els Tres Tombs que durant un parell o tres de mesos van alternant les diferents localitats de la comarca, però a l’estiu tot aquest esperit en vers a les tradicions ancestrals desapareix. Doncs aquí tenim un altre punt prou interessant per tots aquells que vulguin tenir un molt bon record de les nostres platges i que a part de platges, palmeres i sangria també tenim un passat on les bèsties domesticades eren molt importants en les tasques diàries. Un lloc ideal per fer-se fotos.

Però evidentment, la cosa que sempre funciona  és la gastronomia. Tallers de xató arreu i d’arrossejat per hotels derivats que coneguin els nostres plats més nostrats. Potser d’aquí quatre dies ens podem trobar un concurs de  xatonada popular amb participants vinguts més enllà de la UE.

Treballem la nostra comarca de cara al turisme com sempre ens ha agradat ja sigui organitzant mercats multisectorials dins el món del menjar com fan a Calafell o festes de model fix com s’entesten  al Vendrell.

Siguem originals i a part del conjunt musical amb les cançons de sempre i alguna cosa per posar-se a al boca aprofitem les nostres tradicions  que ens pot permetre aparèixer en un bon reportatge en algun mitjà internacional que es pot consultar en les línies aèries de baix cost.

Entre una cosa i una altra el que si que s’hauria de fer és organitzar un Vine  Tast amb productes autòctons i comerços d’aquí dirigit a tots aquests turistes que ens visiten. D’aquí uns anys podrem arribar a plantejar-nos la possibilitat de fer una petita ombra als de Vilafranca amb el seu Vijazz que va agafant volada amb passes de gegants. De moment, hem de plantar la llavor amb noves propostes temptadores i originals i deixar-nos de fer invents de poca volada que no van gaire més lluny a part de treure quatre calerons per pagar les disfresses del proper any. Pels comerciants alguna coca cola de més per combatre la calitja del juliol. Pensem en el Shopping Night. No podem perdre aquesta línia i tornar al de sempre.Articles publicat a l'Eixdiari a partir del dia 6 de juliol.

Economia versus musica

Tinc una amiga que està en el món de la música i ara era el torn d'entrar al superior de música o fer una carrera. Doncs, despres de donar-li voltes i voltes ha decidit estudiar ADE. Si en comptes d'atrevir-se a tenir estudis superiors de música, doncs ha optat una per una formació d'economia i dret. El motiu perquè dins les poques sortides laborals que hi ha en un lloc i l'altra, ara per ara hi ha alguna possibilitat més tot i ser ínfima en el món de dels números. Un noi que també és dedica a aquest món em deia que ell tenia un gran currículum però el que comptava eren els diners que entraven al cap de mes. Una deducció frívola, però arriba una edat que s'ha de tocar de peus a terra sinó malamente.

Albinyana, independent

Un dia pensava i m'agradaria saber si l'Escola de Música Pau Casals del Vendrell serà un conservatori abans o després que Catalunya sigui independent. Jo crec que per una cosa i l'altra falten dies i més dies perquè a ningú li interessa que això sigui una realitat. Vull dir a ningú que tingui cert poder. Si que hi ha moltes persones uqe ho volen, però no manen gaire més enllà de la seva escala. El dia que sigui independent, el dia següent demanarem la independència de Tarragona. Vivim un un territori molt centralista i el que passa fora de Barna sinó és motl molt sonat no importa a ningú. Però el dia després que Tarragona sigui independent, demanarem la llibertat total del Baix Penedès. Evidentment el proper pas serà demanar la d'Albinyana perquè al Baix Penedès no ens tenen per res. Per tant, Albinyana, indepenent.

Guerres d'aires condicionats

Una de les guerres més sagnants amb càrrega de segones intencions és la que està protagonitzada al voltant dels aires condicionats. Entre calurosos i frescots a vegades hi ha autèntics diàlegs de besugos que algun cop passen a paraules majors. Jo crec que dividir a la gent en departaments és un gran error. El millor és repartir la gent segons la temperatura corporal. És una manera d'estalviar energies i que tothom està a gust. Això sempre passa i hi ha moments molt claus que es perden els controls i ja s'ataca directament sense compassió.

Les festes del barri, les més genuïnes del Vendrell

Les millors festes del Vendrell són les del barri. En un foli cara a cara hi pots trobar un munt d'activiats per petits i grans organitzades per molta gent anònima que hi fa dies que hi treballa. Unes festes currades al detall. Properes a la gent i on la gent hi participa. No cal molta promo perquè cada dia estigui a petar tot i ser en dia feiner i sense gastar gaire en publi. Us les recomano. A les festes majors hi ha coses que estan molt bé pero no tenen el caliu de les festes dels barris del Vendrell. Les de les platges no cal ni que en parlem, fet pel turisme i poca cosa més. Vinga. Avui i fins el proper finde veniu al Vendrell i gaudireu d'una gran festa. No hi haurà grans nomes i grans estrelles, però disfrutareu de valent perquè les coses fetes per la gent anònima són les que arriben millor. Us espero.

Trista desaparició del google reader

Vaig començar en el món dels blogs. Abans que hi hagués twitter i facebook i altres històries. Jo em movia només amb el blog. Una eina que anava molt bé per saber quan algú penjava alguna cosa sense haver d'estar mirant continuament els blogs era el blogger reader, però ara el google l'ha tret. No sé si hi ha alguna altra eina que faci la mateixa feina, però ara per ara és una putada. A veure si apareix alguna solució. Aquest és un cop dur als blogger i seguidors.

Per què apostem?

En èpoques de restriccions s’han d’aplicar uns criteris que evidentment agradaran a uns més que a altres, però s’ha d’apostar per uns ítems i, en principi, aquest fet pot resultar perjudicial  a uns altres. Fins ara anàvem de família rica i pudent que es permetia el luxe en satisfer a totes les necessitats, més properes o més llunyanes. Però aquest mètode de treball  insostenible s’ha tornat inviable definitivament. Ara és qüestió d’anar seleccionant aquells punts que creiem més profitosos i necessaris. A Calafell ho han tingut molt clar. Ells estan cofois d’organitzar una trobada d’havaneres que aplega el bo i millor de casa nostra. Sense gaires restriccions pressupostàries.  La sorra s’omple de gent per gaudir d’aquesta vetllada en un ambient idíl·lic. Evidentment les retallades al pressupost es noten en les festes majors de la localitat que tot i conservar el seu esperit fonamental no tenen el tarannà d’altres temps. És una qüestió de  prioritats.

La comarca acull diferents festivals musicals a llarg de l’estiu. Alguns de primer ordre, altres en llocs més reservats, però tots necessiten un pressupost que els facin realitat. L’esport també requereix una important inversió per fer realitat els seus projectes.

Els responsables dels diners públics han de ser conscients d’on destinen principalment els  recursos públics. No té molt de sentit organitzar grans esdeveniments de caire mediàtic que requereixen un elevat cost econòmic i després quan algú vol aprendre a pintar en una escola municipal t’imposen unes taxes que són desorbitades. Evidentment resulta molt més profitós de cara a la galeria presentar grans esdeveniments internacionals totalment deficitaris que aportar  una petita part de tot plegat a què la gent pugui aprendre música, a pintar o a dibuixar a uns preus assumibles. Les darreres tendències de la moda ens diuen que els cursos públiques i algunes infrastructures han de ser sostenibles. Si apliquessin realment aquesta teoria, ben poca cosa es duria a terme a casa nostra perquè els números vermells s’acabarien imposant per sobre de tot. Molts no hi saben veure vida més enllà de les subvencions

La gràcia de tot això no es fer una gran festa i donar premis a tort i a dret als esportistes de mans d’algun polític o similar. El fonamental és que la gent pugui accedir a uns preus coherents a practicar l’esport que li faci gràcia. Una tasca silenciosa i anònima, però molt més fructífera que organitzar grans actes a glòria i lloança dels seus organitzadors.

Les diferents manifestacions culturals i artístiques a part del seu vessant creatiu que és prou destacable, també hem de tenir en compte per la seva tasca social, oci i de teràpia de grup. Una manera de trencar la rutina i una bona excusa per moltes persones per superar la seva situació personal a l’atur o altres històries que cada dia són més freqüents a casa nostra.

Fa quatre dies a tort i a dret ens deien que el que pagàvem per gaudir de molts d’aquests  serveis no cobria una bona part de les despeses. Ara ens hem trobat que s’ha acabat la bona obra social de moltes entitats públiques. Ens volen fer pagar una part més important del seu cost, però a l’hora de prioritzar en què destinem aquests migrats diners públic hem de saber tots plegats on els invertim. Una peça clau per saber quin futur ens espera. Si organitzem esdeveniments on molta gent de la comarca no hi  pot anar perquè no s’ho pot permetre  o, ens decantem per fer-ho de cara al turisme o a les comarques properes o realment preferim treballar per moltes famílies anònimes que d’una manera o altra fan servir aquests serveis i que també hi han posat una part dels seus diners.

Hem de dotar a la comarca de persones amb una bona base cultural i esportiva i que puguin prendre part en aquest tipus d’iniciatives perquè és una inversió de futur a mig o llarg termini. Hem de treballar per aquesta gent que potser el dia de demà poden trobar en aquestes especialitats el seu pa de cada dia o almenys deixar de banda alguns dels seus problemes mentre ho fan realitat. Aquestes són reflexions en aquests temps abans de començar un nou curs i que un altre cop que ens tornin a dir que hem de cobrir els costos del que realitzem. D’acord, però que no sempre siguem les mateixes persones anònimes que tenim la mala mania d’estudiar música, anar a pintar, fer natació o mil coses més. Ho fem perquè ho necessitem i ens fa créixer com a persones.

Gran tasca el taller de teatre de Calafell

EL taller de teatre de Calafell va presentar el passat dijous el seu darrer muntatge un homenatge a T de teatre. Una gran feina d'aquests joves que van pujar a l'escenari per mostrar-nos un món de sentits i de sense sentits, un surrealisme, una ironia, unes costums que algú que ens dir que eren bones o dolentes. Un gran treball d'aquests joves que amants del teatre de mica en mica es van formant en aquest art de la vida que a part de pujar a representar persones i personatge t'ajuda a tirar endavant en qualsevol situació. Tot això sota la direcció d'Eva Llanguas, una jove promesa de casa nostra que amb passos ferms ens ensenya unes grans dots per explicar-nos històries ja siguin seves o aprofitades d'algú. Enhorbona a tots plegats. El present està assegurat i el futur també.