dimarts, 30 de juliol de 2013

Pregoners i intrusos al balcó


Un dels actes que acostumen a  encetar les festes majors de la comarca com passa arreu de la nostra geografia són els tradicionals pregons. Després de veure la poca identitat del que varen realitzar el passat dijous al Vendrell em veig obligat a abordar aquest tema. La majoria de municipis conserven a aquesta tradició que algú des del balcó de l’ajuntament doni la benvinguda a les festes de la localitat i convidi a tothom a participar en els seus actes. Aquesta és la base de tot plegat que pot derivar en altres històries segons la filosofia peculiar de l’esdeveniment. A vegades són discursos més o menys encertats. En altres ocasions s’han recreat figures històriques com Àngel Guimerà que han saltat 100 anys en la història. No han faltat les empreses que es dediquen a aquest apartat de l’oci i ens preparen apostes amb certa originalitat per omplir aquest buit. Al Vendrell s’ha vist de tot una mica en els darrers anys. Jo recordo l’any passat amb el grup dels “ke t’hi dit” que van fer passar una molt bona estona als reunits a la plaça Vella.
En la nostra comarca hi hagut autèntics professionals d’aquest art de pujar al balcó i mostrar un discurs amb gràcia i originalitat. El venerat Manuel Bofarull va ser un dels grans pregoners d’aquest tombant de segle i la majoria de municipis van gaudir de les seves sàvies paraules. Ell sempre buscava el toc personal i original del municipi per compartir  aquest punt de gràcia  a la concurrència allí aplegada.
Però no tothom té la gràcia i l’encert d’aquest prohome albinyanenc. Jo me’n recordo del Josep Guardiola, músic, quan va venir a Albinyana que només va triomfar allñi dalt al balcó cantant alguna de les seves cançons, una mica com li va passar a la Núria Feliu que per coses de la inèrcia política també va passar per Albinyana. Altres cops han passat persones que no han tingut cap tipus de vinculació amb la localitat com el conseller convergent Felip Puig que  va venir quan hi havia certa polèmica amb les seves formes de portar la conselleria d’interior. Suposo que seria una mena de rentat d’imatge davant d’un públic que esperava els castells i que escoltaria amb resignació el que digués aquell bon home com el preu que s’havia de pagar aquell any. Hi ha municipis que trien els protagonistes d’aquest acte segons la corda política del  consistori. Llavors s’aprofita per fer una mica de relacions públiques amb la persona convidada, a veure si entre copeta de cava i coca cau alguna subvenció per arreglar la xarxa d’aigua que està molt malmesa per la cals. És molt trist i patètic fer servir aquest sistema de campanya política velada per encetar unes festes, però la política demana molts sacrificis. La gent que vius dels diners públics ja tenen la seva oportunitat quasi cada any amb motiu d’alguna elecció. Hi ha polítics que tot i viure d’aquest món tenen gràcia a l’hora de fer el discurs i ho fan d’una forma original i sense que sigui un discurs com els que fan servir a les rodes de premsa.
Una de les iniciatives que admiro és el que fan a Calafell que cada any i en cada barriada un veí té l’honor de fer el pregó. Amb més o menys encert té el seu quart d’hora de glòria per parlar davant de tot. Jo ho trobo una gran mesura de difusió dels veïns de la barriada que altres municipis haurien de seguir. Persones que tenen alguna cosa a dir que són la majoria, però molts quan han de parlar en públic s’atabalen, però hi ha altres que tenen un do especial per aquest exercici.
Alguns pregoners porten el seu discurs escrit en un paper i van llegint amb gràcia el seu contingut encara que sempre hi ha lloc per a l’improvització. Altres es deixen anar i no controlen el temps. Jo crec que és millor tenir escrit una mena de discurs i després depèn de com ho vegis fas uns pocs retocs
i quedes com un rei.
Evidentment en aquest camp també hi ha estils diferents.  La majoria de discursos i similars es reguen amb cava i coca. Encara que no surti al programa són unes dades que ja van incloses dins la memòria pública de la gent.
Sempre m’ha fet gràcia els espavilats que recorren al google per fer el seu discurs. Ja veus ben aviat que no saben sortir dels tòpics i que és molt difícil que puguin treure una certa gràcia. Després estan els que tenen un parell o tres de discursos tipus que adapten amb quatre coses per donar-li un aire local. També és nota bastant quan ho fan. Hi ha els que cobren per fer aquesta tasca. Jo ho veig lamentable perquè és de les coses que jo crec que haurien de ser altruistes i a part de l’honor no caldria posar cap diner. Altres òbviament no veuen un  ral. Aquests són els millors. Després estan els que llegeixen una cosa que no és seva. Si coneixes el personatge i depèn com ho enfili veuràs si hi ha posat alguna cosa seva en el text. Fet també deplorable. Un tema més per tenir en compte en les festes majors i no és pel seu pressupost que en alguns llocs es pot fer sense megafonia, però clar a vegades serveix per evitar els  xiulets com va tenir lloc el passat dimecres al Vendrell quan per miracles de la vida va aparèixer el tema de l’encesa del campanar.Article publicat al Diari del Baix Penedès i EixDiari a partir del 27 de juliol del 2013