La veu del poble

La veu del poble

dimecres, 3 de juliol de 2013

Per què apostem?



En èpoques de restriccions s’han d’aplicar uns criteris que evidentment agradaran a uns més que a altres, però s’ha d’apostar per uns ítems i, en principi, aquest fet pot resultar perjudicial  a uns altres. Fins ara anàvem de família rica i pudent que es permetia el luxe en satisfer a totes les necessitats, més properes o més llunyanes. Però aquest mètode de treball  insostenible s’ha tornat inviable definitivament. Ara és qüestió d’anar seleccionant aquells punts que creiem més profitosos i necessaris. A Calafell ho han tingut molt clar. Ells estan cofois d’organitzar una trobada d’havaneres que aplega el bo i millor de casa nostra. Sense gaires restriccions pressupostàries.  La sorra s’omple de gent per gaudir d’aquesta vetllada en un ambient idíl·lic. Evidentment les retallades al pressupost es noten en les festes majors de la localitat que tot i conservar el seu esperit fonamental no tenen el tarannà d’altres temps. És una qüestió de  prioritats.
La comarca acull diferents festivals musicals a llarg de l’estiu. Alguns de primer ordre, altres en llocs més reservats, però tots necessiten un pressupost que els facin realitat. L’esport també requereix una important inversió per fer realitat els seus projectes.
Els responsables dels diners públics han de ser conscients d’on destinen principalment els  recursos públics. No té molt de sentit organitzar grans esdeveniments de caire mediàtic que requereixen un elevat cost econòmic i després quan algú vol aprendre a pintar en una escola municipal t’imposen unes taxes que són desorbitades. Evidentment resulta molt més profitós de cara a la galeria presentar grans esdeveniments internacionals totalment deficitaris que aportar  una petita part de tot plegat a què la gent pugui aprendre música, a pintar o a dibuixar a uns preus assumibles. Les darreres tendències de la moda ens diuen que els cursos públiques i algunes infrastructures han de ser sostenibles. Si apliquessin realment aquesta teoria, ben poca cosa es duria a terme a casa nostra perquè els números vermells s’acabarien imposant per sobre de tot. Molts no hi saben veure vida més enllà de les subvencions
La gràcia de tot això no es fer una gran festa i donar premis a tort i a dret als esportistes de mans d’algun polític o similar. El fonamental és que la gent pugui accedir a uns preus coherents a practicar l’esport que li faci gràcia. Una tasca silenciosa i anònima, però molt més fructífera que organitzar grans actes a glòria i lloança dels seus organitzadors.
Les diferents manifestacions culturals i artístiques a part del seu vessant creatiu que és prou destacable, també hem de tenir en compte per la seva tasca social, oci i de teràpia de grup. Una manera de trencar la rutina i una bona excusa per moltes persones per superar la seva situació personal a l’atur o altres històries que cada dia són més freqüents a casa nostra.
Fa quatre dies a tort i a dret ens deien que el que pagàvem per gaudir de molts d’aquests  serveis no cobria una bona part de les despeses. Ara ens hem trobat que s’ha acabat la bona obra social de moltes entitats públiques. Ens volen fer pagar una part més important del seu cost, però a l’hora de prioritzar en què destinem aquests migrats diners públic hem de saber tots plegats on els invertim. Una peça clau per saber quin futur ens espera. Si organitzem esdeveniments on molta gent de la comarca no hi  pot anar perquè no s’ho pot permetre  o, ens decantem per fer-ho de cara al turisme o a les comarques properes o realment preferim treballar per moltes famílies anònimes que d’una manera o altra fan servir aquests serveis i que també hi han posat una part dels seus diners.
Hem de dotar a la comarca de persones amb una bona base cultural i esportiva i que puguin prendre part en aquest tipus d’iniciatives perquè és una inversió de futur a mig o llarg termini. Hem de treballar per aquesta gent que potser el dia de demà poden trobar en aquestes especialitats el seu pa de cada dia o almenys deixar de banda alguns dels seus problemes mentre ho fan realitat. Aquestes són reflexions en aquests temps abans de començar un nou curs i que un altre cop que ens tornin a dir que hem de cobrir els costos del que realitzem. D’acord, però que no sempre siguem les mateixes persones anònimes que tenim la mala mania d’estudiar música, anar a pintar, fer natació o mil coses més. Ho fem perquè ho necessitem i ens fa créixer com a persones.