La veu del poble

La veu del poble

dimecres, 24 de juliol de 2013

Mites i realitats d'una societat hipocrita

Des de sempre ens han venut que hem de ser iguals. Això és una de les xorrades més grans que han volgut inculcar en l'home. D'igualtat res de res. Si ets home ets diferent que si ets dona. Que tothom pot arribar a compartir moltes coses, doncs si, clar que si, però no hem de crear cloons els uns dels altres. Hi ha persones que són grans creadors però els importa una merda les normes de l'escriptura. Hi ha persones que saben parlar i no saben que dir i viceversa. Hi ha gent alta i gent baixa. HI ha gent que son guapos segons uns canons i gent lletja segons uns canons, pero a vegades amb un petit canvi les coses varien molt. Això de les solidaritat em fa gràcia. M'agradaria saber que fan moltes ongs amb els diners que recapten quan ja han muntat l'escola o han comprat aparells per operar. Qui pagarà les averies i el manteniment.?Es deuen quedar allí plantats al mig del no res. Volem que els africans siguin com nosaltres. El que hem de fer és que siguin feliços com són. Aquesta és una societat hipòcrita on el racisme, el clasisme i tu de quien eres? té molt a veure, encara que tothom sembla que siguem amics de tota la vida, pero quan et despistes et quedes penjat. Una gran mentida on la gent li fa tall anar a Caritas a buscar i la gent vol aparentar el que és més del que sembla. Tenim diners per muntar festes, pero despres som solidaris venem tiquets per ajudar als pobres, de què anem? Potser que ens ho anem fent mirant. Voelm que els nostres fills es passin un munt d'hores estudiant perquè com més coses sàpiga millor. Al final no sabrà fer-se una truita a la francesa ni cosir-se  un botó de la camisa. Hem d'anar sent més humans i deixar-nos de moltes tonteries.