dimarts, 16 de juliol de 2013

De qui parlem quan parlem de turistes?

La temporada turística a casa nostra apunta a què serà més curta que el castell de focs del Turismar, però espero que més concorreguda que la revetlla jove de la zona esportiva del Vendrell. Ja estem ubicats en el cor de l’esperat estiu, tot just en aquesta comarca que no parem de parlar de turisme. Tothom fa servir aquesta paraula màgica com un dels pocs flotadors que ens poden ajudar a afrontar la cara més amarga de la crisis.
Realment que són els turistes? Estem parlant dels russos i francesos que visiten les nostres platges i se’n van a comprar a Barcelona o a Tarragona i busquen la màgia de la nit a Salou o a Sitges. Persones que ens visiten perquè tenim uns preus ajustats i perquè en un tancar i obrir d’ulls es poden ubicar a la porta de la Sagrada Família de Barcelona. Persones que volen sol i platja i la resta ja s’ho busquen ells solets gràcies a les excel·lències del google.
Potser ens referim als que sempre ens visiten des del cinturó de Barcelona, que aprofitant les segones residències vénen cada estiu a compartir unes vacances amb nosaltres. La nevera, la carmanyola i el pollastre a l’ast són algunes dels elements clàssics que no surten gaire en el seu perfil que els defineix. Potser en altres anys marxaven lluny d’aquí, però enguany i gràcies a tot plegat han optat per envair els nostres barris marítims amb cost mínim i buscant un resultats onerosos per tornar-hi l’any vinent.
Turistes també són tots els vinguts de les comarques interiors de Catalunya i d’Aragó que durant un parell de mesos gaudeixen de les avantatges de les segones residències ubicades a la platja. Ells fan un bon ús d’aquests apartaments ubicat a segona línia de platja gaudint de la marinada que puntualment ens visita cada tarda i lluny de l’ambient tòrrid de les seves residències habituals.
També podem considerar turistes puntuals els qui ens visiten d’altres punts de la comarca buscant aquest món d’oci al voltant del mar perquè a la seva localitat no gaudeixen d’aquest privilegi natural.
Després tenim els turistes puntuals que ens arriben a casa nostra meravellats per la figura de Pau Casals, Àngel Guimerà i Andreu Nin que volen apropar-se a la vila que guarda uns forts lligams amb aquests  personatges universals.
També rebem amb els braços oberts gent que aprofita la nostra situació entre Barcelona i Tarragona perquè això els permet gaudir de la cultura de Barcelona i de l’oci de Port Aventura en un lloc ben econòmic i cèntric amb una platja molt ben cuidada perquè tothom hi estigui a gust.
Tots ells són turistes i configuren un ampli ventall de persones i inquietuds que es donen cita a les nostres platges.
La majoria busquen sol i platja. Aquest és el punt de trobada de la majoria. Alguns coneixeran la vida i miracles de Pau Casals. Altres vindran guiats únicament per les nostres platges familiars que et permeten caminar un bon tros dins l’aigua sense que l’aigua pugi més amunt de la ratlla de la panxa
Tots ells ens vénen a visitar per pròpia voluntat o per accident. Nosaltres els hi oferim a part de tot això festa, música al carrer, sardinades, fideuades i mostres folklòriques de les nostres arrels més ancestrals.
Tots ells són turistes. Alguns aconseguirem que deixin uns quants diners a casa nostra a través d’alguns dels  establiments i serveis que posem a la seva disposició. D’altres ben poc rendiment econòmic n’obtindrem.
Els uns i els altres ens obliguen a reforçar la policia, recollida d’escombraries i subministrament d’aigua, entre d’altres serveis que com a municipi s’han de donar a tots els ciutadans que conviuen entre nosaltres. Un turista aposta per la pau i la tranquil·litat. L’altre es decanta per ambient i gresca per combatre el seu estrés laboral. Uns i altres comparteixen espai i temps a casa nostra. Uns en silenci, els altres amb un to de veu més elevat. De quin turisme parlem quan parlem de turisme? Tots tenen el seu lloc, però quin hem d’apostar actualment? Potser pel rus i deixar-los que participin dins l’oferta lúdica de l’entaulat del Turismar com vàrem veure en la passada edició.  Per les segones residències que sempre han estat fidels a les principals cites culturals? De tot una mica, com ara? Un tema a tenir en compte. De moment procurem que tots en surtin ben parats. Una gran tasca que no sempre resulta fàcil.Article publicat a l'EixDiari a partir del  14 de juliol del 2013