La veu del poble

La veu del poble

dilluns, 13 d’octubre de 2014

Finestral amb vistes, una obra jove molt ferma i treballada


La Fira del Vendrell i tocava estrena treatral. No es tractava ni de cap companyia professional ni dels clàssics del Vendrell, però la cosa va per aquí. Avui era el torn del segon muntatge d'Artístic 83', una proposta endegada per Montse Colomer i Carles Casas. Un títol amb molt de sentit per gairebé el centenar de persones que avui ens hem donat cita a la Lira del Vendrell. La història es basa en la peculiar relació entre una venedora de pisos i un comprador. Des d'uns papers típics i tòpics incials la cosa va evolucionant per ambdues parts fins a converses amb algun toc surrealista i absurd. Poc a poc s'anira coneixent i com diuen la confiança fa fàstic, però aquesta és la gràcia de quedar-se tancats en un petit pis. 
L'obra està escrit per un dels actors, Carles Casas, feta a mida pels seus intèrprets. Dura aproximadament una hora i mitja. Tractar aquest tema sense fer-se avorrit i ser original per no avorrir al públic no és gens fàcil i ell ho aconsegueix al llarg del muntatge. Es porta molt bé, tot i que jo crec que en algun moment es pot arribar a fer un xic repetitiva, no gaire. És un repte molt difícil per un jove escriptor en un text que perfectament podria ser professional. La veritat és que es podria representar perfectament a qualsevol teatre per una companyia professional. Jo apostaria potser per retocar una mica el text en aquells escenes massa reiterades. Petits detalls. L'estructura és molt ferma i seriosa.
Vull destacar el gran gran paper que fa la Montse Colomer Riu, plora, crida, s'emociona, parla i un llarg etcètera. Una gran actriu amb moltes taules sobre l'escenari. Ella es troba molt a gust i es deixa portar amb tranquil·litat durant gairebé tota l'obra. Un gran control de l'escenari. La meva enhorabona més sincera pel seu gran paper. Esperem que tingui molta sort en aquest món. Pel que fa al Carles Casas, el seu fort és l'escriptura i tot i que no ho fa gens malament, ni molt menys no està al nivell de la seva companya. Li falta posar-li l'energia i definir el personatge. Ha de buscar un perfil més clar i donar-li vida. Ell comença més fluix i poca a poc el va vestint perquè es va sentint segur, però s'ha de creure més el seu paper. Deixar-se portar com fa la seva companya.  Vull destacar el disseny gràfic de Iraida Llucià que ha fet el que se li ha demanat com correspon i la direcció de Marina Julià que ha sabut moure els personatges a l'ombra d'aquest finestral amb vistes que és la peça central del muntatge. Enhorabona a tots i espero tingueu molts bolos i pugueu arribar molt lluny amb aquesta obra divertida que ajuda a descobrir que s'amaga dins nostre, d'una forma intel·ligent, amena i ben pautada.  Moltes felicitats per la feina feta i pels resultats aconseguits sense sortir d'una habitació amb dues escales i una manta.