Organitzar el microcosmos festiu vendrellenc

Vendrell és un municipi molt curiós amb unes característiques que el fan peculiar. A part de gaudir dels nivells més preocupants en atur, renda familiar i formació també tenim un seguit de trets que acaben de rematar aquestes dades més mediàtiques.

Segurament estem en un dels municipis que gaudim de més entitats de diferent caire. L’afirmació, a priori, és molt positiva. La peculiaritat  és que en realitat moltes corresponen a colles d’amics que han fundat la seva associació sense cap voluntat d’unir-la amb una altra similar per així aconseguir més poder i representativitat. Hoidem mirar des d’una òptica esportiva. Si en el món de l’hoquei patins, el bàsquet i el handbol estem assolint nivells molt elevats pel que fa a a l’esport rei, el futbol, estem baix de tot. A l’alçada de municipis com Bellvei que superem amb escreix en nombre d’habitants. Clar, el nostre gran mèrit  és tenir dos equips de futbol en la mateixa categoria. Això ens honora. La tàctica intel·ligent seria agrupar esforços entre totes les parts corresponents, però aquesta no és pas la nostra política. Tenim dos bufons camps de futbol de gespa artificial que hem de rendibilitzar.

En l’aspecte cultural, sort en tenim que l’Embarcada ha aconseguit ficar en el mateix sac un gran nombre d’elements del folklore popular. La majoria han sorgit de dins l’entitat. No oblidem un dels protagonistes de la festa vendrellenca. Els animals de foc que estan tots mínimament coordinats sota un mateix paraigües. Hi ha un projecte seriós que vol aplegar totes les entitats sota un mateix sostre per fomentar la col·laboració i suport entre elles. El seu nom és el Teler. El seu objectiu és costerut perquè  ha de fer mans i mànigues per aconseguir la seva fita. Sort en té de la crisis que ha abocat a alguna entitat a tenir en compte aquest tipus d’associacions globalitzadores per trobar solució als seus problemes.

Aquests darrers grups a part dels animals de foc també necessiten carretilles i altres elements amb pólvora per al seu funcionament. La resta no suposen gaire despesa i poden actuar perfectament amb un cost mínim. El problema el podem tenir en diades com la Festa Major i la Fira quan tots passen a formar part de la cercavila popular central de la diada. Això no s’acaba mai. Evidentment tots són importants i ningú és capaç de deixar-ne uns quants fora d’aquest privilegi o buscar una solució alternativa. A la Festa Major, tot i que els Versots dels Diables duren força estona  i només s’hi exhibeixen els Nens en els castells, el problema és menor.  A la Fira del Vendrell es quan es produeix tota aquest cúmul d’entitats locals de tots colors que fan que l’esdeveniment s’allargui unes poques hores provocant que i la plaça Vella no s’omplin de gent fins a darrera hora amb els Versots i els castells. La resta de la cercavila hi ha ben poca gent.

Altres municipis ho separen en dos dies, llavors tots poden tenir el seu protagonisme  i no cal anar a toc de xiulet per no molestar a la resta. Seria una manera perquè tots puguin gaudir més dels seus elements de cultura popular i també el públic present. En totes dues festes locals vendrellenques hi ha altres moments on es mostren aquests balls i entitats folklòriques i culturals pel centre del municipi. El que s’ha de fer és un protocol de festes per decidir a grans trets com s’organitzen les línies bàsiques d’aquestes cites al calendari. S’ha de començar per aquí. En aquest programa anual intentar organitzar tot el potencial que tenim al Vendrell per donar a tothom les mateixes oportunitats tenint en compte els seus trets. Personalment la Banda Musical de Santa Anna i les Majoretes que es van estrenar-se per la passada Fira em semblen molt bé, però jo no les acabo de situar dins la cercavila de Festa Major o de Fira. Si ho mirem bé, segurament podem trobar altres moments on s’hi escaurien millor. Només és qüestió de parlar-ho entre les diferents parts i fer una redistribució dins el calendari. No tinc res en contra dins aquests dos grups musicals, ni molt menys, però dins el conjunt dels elements que hi participen al meu entendre és el que sembla que estigui un xic més lluny que la resta. És la meva humil opinió sense més transcendència. Hem de tenir en compte que l’any passat es va estrenar l’Àguila del Vendrell i el proper any ja apunten amb el Lleó i el Lleonet que volen crear els amics de l’Orgue. Jo no acabo de veure una tradició clara el paper d’aquestes bèsties pacífiques al Vendrell, però sempre és millor sumar que restar. Davant d’aquesta  proposta “animal” dins la  cercavila de Santa Anna, potser que  comencem a tenir les coses clares perquè el tema no quedarà aquí, segurament. En comptes que la gent s’uneixi a les entitats ja existents, el tarannà vendrellenc aconsella crear-ne una de nova. Aquest fenomen es veu en el conjunt de la societat vendrellenca fins el punt de crear aquest microcosmos que tenim avui en dia amb moltes colles i algunes amb poca gent dins. Al final hi hem de posar fil a l’agulla. Article publicat al Diari del Baix Penedès, al BaixPenedès Diari i a l'EixDiari a partir del 16 d'octubre del 2014