La veu del poble

La veu del poble

dimarts, 7 d’octubre de 2014

La independència està de moda


Per moltes circumstàncies que tothom coneix i alguns ignoren ara està de moda votar sí sí en la presumpta  consulta del 9 de novembre sobre el futur del nostre principat. Fa uns quatre anys  un grup de visionaris van portar a terme aquesta mena de referèndum d’una forma aliena a les administracions, la participació va ser ridícula. Crec que el Vendrell va ser una de les que va registrar menys participació. Al Vendrell la consulta per la independència es va fer el 28 de febrer del 2010. Els resultats, amb un cens de 28.398 persones, van votar 2611 electors que representa 9,19% del cens . L’escrutini va donar 2.423 paperetes positives, 167 negatives, 16 blanques i 5 nul·les.  Tot i que els responsables van fer els oportuns actes per cridar la gent a votar, però aquella època no estava de moda. En menys de cinc anys les coses han canviat molt, sobretot gràcies al comportaments dels partits majoritaris PP i PSOE que han provocat que la gent es rebotés i el fet de decidir sobre el futur del país estigui en els “top ten” del dia a dia. Evidentment estem parlant de nocions bàsiques de democràcia. Només es demana que la gent pugui votar. Alguns es decantaran pel no, evidentment, però a tothom els hi agrada ser consultat per poder expressar la seva opinió sobre un tema que ens afecta a tots. L’enuig general ve donat quan ni a uns ni als altres se’ls té en compte per decidir el futur d’aquest país. Mira que vivim en un país democràtic, dins una Europa democràtica. No sé que podria passar si en comptes d’estar al sud del continent Europeu ens trobéssim al mig del continent Africà o en un bocí de l’Àsia desconeguda. Aquí que intentem implantar la democràcia i la sobirania popular sense armes  no som capaços de tenir  una resposta lligada a un comportament bàsic democràtic dels nostres màxims representants. Són comportaments  que costen d’entendre i més en una època com la nostra on tothom parla de transparència, igualtat, legalitat, defensa dels més febles. El gran problema que tenim que no hem fet la transició com pertoca. En el fons tot els tres poders estan polititzats. El que realment tenim ara és una mena de dictadura dels partits que s’ho van manegar a la seva manera perquè la cosa no canviï gaire. Algun dia arribarà que tindrem una sobirania plena amb llistes obertes i on els partits tindran un caire democràtic i participatiu i no pas com ara que funcionen amb estructures del nostre passat més fosc. Fins fa quatre dies a algunes entitats els hi feia cosa adherir-se com a col·lectiu per una reivindicació de caire nacional i legítim. Ara són poques  les que es mantenen al marge per principis i menys si tenen un tarannà català
En aquest aspecte identitari també està de moda portar l’estelada. Fa quatre dies es veien molt poques banderes amb l’estrella de fons blau o vermell. La nostra senyera era la senyora i mestressa del sentir del nostre poble. Ara la cosa ha canviat i cada dia es veuen més estelades amb fons blau. Resulta que estem en una època de transició i el dia que siguem independents llavors ja podrem tornar a lluir els nostres símbols més nostrats. Estem vivint una època de canvi i per tant ens hem d’armar d’aquesta bandera que simbolitza els nostres desigs de llibertat. El dia després de la independència ja la tornarem a desar al calaix i la quatribarrada ens tornarà a fer companyia en totes les nostres manifestacions públiques per defensar la nostra terra.
Mentrestant passava tot això s’ha creat un moviment social de gran envergadura sota les sigles de l’ANC que és qui tira endavant tot aquest gran projecte nacional. Coneixem només la seva cap visible i molt poca cosa dels qui l’acompanyen. Aquest ha estat la resposta popular a la manca de representativitat en aquest àmbit dels partits generals. Amb 70.000 afiliats ha agafat molta més empenta que les formacions que fa dècades que presumptament ens representen.
Per altra banda, els primers grans beneficiaris de tot aquest procés han estat els basars xinesos que lluny de cap posicionament clar s’han de dedicat a vendre estelades de blau i vermell al costat de banderes espanyoles amb o sense brau. Són uns dels qui han sabut aprofitar aquesta moda que viu el nostre país. No és un fenomen que ha sorgit sense solta ni volta, sinó que fa segles que ens acompanya en la nostra rutina i que la negligència i hipocresia d’alguns mandataris ha fet créixer com l’escuma. Llavors gent d’aquí de sempre i nousvinguts han començat a moure fitxa empesos per aquesta manca de resposta coherent dels pilars de l’Estat.  Estem en aquest vaixell cap a la independència que ves a saber quan arribarà a port, però de moment sembla que ha replegat les àncores i enceta la seva travessa per un camí incert. Només ens cal esperar.  Article publicat al Diari del Baix Penedès, al Baix Penedès Diari i a l'Eix Diari a partir de l'1 d'octubre del 2014