La veu del poble

La veu del poble

dimarts, 28 d’octubre de 2014

Quantitat versus qualitat i viceversa


Alguns cops quantitat i qualitat van units de la mà. Moltes altres vegades estan separats per una distància abismal. Nosaltres estem acostumats a valorar els nostres actes públics molts cops sobre la quantitat més que no pas la qualitat. Només ens cal pensar en els visitants d’una fira, els assistents a un acte o l’ocupació turística dels nostres hotels i càmpings. Ens mostren unes dades que et pots creure o no, però allí estan. A vegades es poden aconseguir les xifres d’una manera objectiva, per exemple pel que fa als hotels, però el nombre de persones que es passegen per una fira instal·lada en un via pública ja és una cosa molt més complicada. Llavors es fa servir la fórmula matemàtica de la multiplicació dels presents per una xifra inconcreta i tots contents, fins que arriba a uns nivells tan irreals que alerten dels excessos aplicats.
La nostra cultura s’acostuma a valorar per la quantitat. Si mirem a les platges a l’estiu veiem un munt de persones prenent el sol o tombant pel passeig tranquil·lament. Clar ara ens falta saber si tots aquests turistes aporten poca o molta riquesa a les nostres contrades. Ahir parlant amb un cambrer d’un conegut restaurant del passeig marítim de Coma-ruga, em comentava que aquest any el juliol i l’agost han estat fluixos per la situació global que vivim amb l’afegitó de la climatologia que ha estat molt adversa.  En especial en els caps de setmana que es quan es registra unes dades més altes de visitants. Ell tot content va dir que la temporada encara s’ha pogut salvar gràcies al mes de setembre que tot i haver menys gent aquests han aportat més diners als calaixos dels comerciants. És una opinió d’una persona a peu de platja que pot coincidir o no amb els seus semblants.
Tothom sap que en els mesos d’agost es quan tenim la zona més animada, però també es quan es veuen més neveres rígides a la platja. La nostra gràcia i el nostre futur està en l’especialització. No necessitem molta gent sinó que la que vingui realment deixi un bon grapat de diners a casa nostra. Evidentment fa uns 20 anys això ho teníem molt bé amb els alemanys i veïns que veien a casa nostra a gaudir del nostre clima. Això ho hem perdut bastant i ara busquen espais més tranquils sense tanta aglomeració de gent. Fa un parell d’anys semblava que el turisme rus apuntava en aquesta direcció, però enguany amb el descens de la cotització del ruble i la crisis d’Ucraïna hem vist una clara davallada.
Potenciar el turisme amb una ampli ventall de tríptics i fires de bijuteria a peu de platja no és el millor camí. Ara ens toca ser capaços de donar una imatge global amb un producte que englobi mar i muntanya. Hem d’oferir sol i platja i patates braves, però també vinyes, barraques i xató. S’ha fet alguna proposta seriosa amb aquest tema, però encara queda molt camí per recórrer. Primer de tot deixar-nos de fer capelletes entre entitats públiques, privades i associacions vàries i treballar sota un mateix paraigües que sigui vàlid per tothom amb un cert marge de maniobra entre els seus membres.
Ara de tant en tant muntem trobades reunions on hi participen totes aquestes capelletes i hi diuen la seva a veure qui fa més. Ens hem de deixar de rivalitats futils i fer tots pinya entre tots. Primer de tot ens hem de definir amb un nom. De moment, tenim Costa Daurada, Penedès Marítim, Vegueria, BCN World. Primer ens hem de trobar i situar allí on estem més a gust i treballar conjuntament. La nostra feina ha d’arribar ben lluny amb una clara entitat i definició.
No ens val ja portar gent i com serem més riurem. Ara hem de captar gent de tot tipus, però intentar buscar turistes que ens aporti diners i que gaudeixi de moltes de les nostres propostes. Muntar concerts de grups senzills a la platja i botifarrades està bé per omplir el programa d’actes, però evidentment no ens aporta grans beneficis a ningú. La imatge que donem no és la millor. Clarament ni Turismar, ni la Fira del Vendrell ens acaba d’identificar. La primera ni de bon tros. No vull dir que anem d’estrelles Michelin, però captar nous visitants amb propostes nostres més temptadores que ens aportin gent amb més poder adquisitiu, perquè la resta ja ens vindrà. Ara el que oferim és tren fins al costat de la platja, gandula de casa, nevereta i tornar a casa a un preu mòdic. Article publicat al Diari del Baix Penedès, Al Baix Penedès Diari i  a l'Eix Diari a partir del 22 d'octubre del 2014.