dissabte, 29 d’agost de 2015

La gent ja no es fixa amb la capsa de sabates

Fins fa no gaires anys els mitjans de comunicació ens apuntaven quines coses eren les més importants. Llavors nosaltres seguíem els seus consells i no perdíem pistonada dels seus protagonistes, escenes i aventures. Gràcies a les xarxes socials, avui en dia la gent es dirigeix cap allà on es troba més a gust. Encara que durant tot l’estiu la televisió ens apunti que anem tots a escoltar música clàssica. Nosaltres no fem cas omís. Ens dirigim  a altres gustos. Potser els més joves es decanten per la música més moguda i les velles glòries doncs tornem a treure del MP3 els sempre populars èxits dels 80 i 90. Tenim alternatives i les apliquem perquè ens són més properes.
La societat ens marcava una escala de valors que repartia en diferents categories una part molt important de la producció artística. Llavors havies de seguir aquests protocols que no estaven escrits, però que tothom compartia. Avui en dia que estiguis gaudint d’un grafitti en una paret pot tenir personalment igual de rellevància que situar-te davant d’un producte del gran Tapies. Un creador gairebé està dins l’anonimat i l’altre gaudeix d’un prestigi internacional, però cadascú anirà a aquell que es trobi més proper.
Aquest fet ha provocat, de retruc, que la classe política cada dia s’anés trobant més sola sobre la seva tarima social. Ja fa anys que va perdent poder de convocatòria fins el punt que en aquestes properes eleccions al Parlament de Catalunya sota l’excusa del Junts pel Sí et trobaràs un seguit de gent que tot i tenir prioritat a l’hora d’ocupar el seu espai en el parlament el cedirà gustosament a altres que van darrera, Aquests són realment els polítics. El conegut Raül Romeva que encapçalarà aquesta famosa llista unitària, el dia 28 de setembre serà una persona normal que possiblement tornarà a la seva rutina tot i seguir seguint lluitant per la causa del seu partit. El poble de Catalunya en principi l’haurà votat amb ell, però ja ens han dit que aquí si treu els sufragis necessaris el proper president serà l’Artur Mas. Evidentment els dos principals partits nacionalistes catalans i altres entitats socials com l’ANC s’han tret aquesta estratègia legal per aglutinar més vots que no pas seguint els paràmetres tradicionals de totes els comicis que s’han fet fins ara. La gràcia és que aquestes persones haguessin ocupat els lloc que els pertoca després de la cita electoral combinats amb altres polítics, però no pas aquest paper de gerros que el dia següent en el millor dels casos els  trobes en el contenidor groc.
Potser a les properes eleccions legislatives del mes de novembre ens trobem el Julio Iglesias, el Joaquin Sabina, el Víctor Manuel i el Guillermo Toledo dins els principals partits i  la posició de la candidatura 12 estigui el Mariano esperant que tots els demés toquin el dos per fer el paper que li toca fer. No cal ni que parlem de les eleccions municipals que també es podria optar per aquesta estratègia amb la sorpresa que potser algú s’hi queda i no vol marxar tal com es va pactar, coses del directe.
En la televisió com en el futbol ja fa dies que no es valora la possessió de la pilota. Un equip pot tenir un 70% de control de l’esfèric durant el derbi, però quan l’ha agafat el contrari li ha endinsat tres gols que li han servit per sentenciar el partit.
Tota aquesta mètode de gastar molts diners en propaganda per després treure els mateixos regidors que una llista que no ha penjat ni una dotzena de cartells amb quatre gats en els seus actes ja es va demostrar prou en les passades eleccions al Vendrell.

Encara que la gent ja estigui habituada als salaris mileuristes en els millors dels casos i no ha superat l’ESO, sap de bon tros triar quina persona o proposta és més propera a la seva manera de pensar. Només cal anar a fer un tomet a cert supermercat que és el paradigma dels productes de casa nostra amb una gran qualitat i varietat. Una altra estona, apropar-se a un altre gran superfície que ha rebut moltes crítiques pel seu tracte als treballadors i els seus lligams polítics. La gent va on troba millor relació de qualitat i preu. No cal fer grans campanyes, ni assenyalar-se els salvadors del món. La gent no és tonta. Potser rica o pobra, formada o analfabeta, però ja s’ha acabat aquesta mena de complexitat del quedar bé i seguir el que marca una mica aquesta societat classista que apunta unes prioritats que la majoria de la gent no està disposada a seguir. Fa massa anys que vàrem descobrir que el més important eren les sabates i no pas la capsa que les contenia que només atrau a un petit percentatge dels consumidors. Article publicat al Diari del Baix Penedès, Baix Penedès Diari i Eix Diari a parir del 26/8/2015