He vingut a passar un cap de setmana tranquil en el seu municipi. No vull
retornar a la meva estimada gran ciutat
sense exposar un seguit de queixes i suggeriments que han pertorbat considerablement
el que hauria d’haver estat una plàcida estada en el seu poble.
Primer de tot, li
faig saber que vaig passar totes dues
nit sense poder tancar els ulls. El so metàl·lic de la campana cada quart
d’hora m’impedia conciliar el son. Ho he passat molt malament, cregui’m. Sort
dels somnífers i els taps a les orelles he pogut descansar una mica en aquestes
nits fins que ben entrada la matinada podia conciliar lleugerament el son. Al matí tot just apuntava el sol no parava
d’escoltar el cant dels molts galls que rondaven per la vora on m’hostatjava.
Llavors ja no em tocava cap més remei que aixecar-me del llit i començar el
dia, una mica abans del que tenia planejat. La meva intenció era venir a
descansar al seu poble tampoc es tractava de començar el nou jorn amb el peu
esquerre.
També li demano
que tapi tots els tolls que m’he trobat en els camins del voltant del poble. La
meva visita a la seva localitat va ser després del pas d’unes pluges intenses. M’he trobat que el meu calçat esportiu quan
tornava a l’hostal estava xop i amb restes de fang de caminar per aquests
camins. Això a nosaltres no ens passa a la ciutat.
Estic molt
defraudat per la manca de cobertura de mòbil. Si sortia un km fora del nucli
urbà ja perdia totalment la connexió.. Em sentia totalment perdut.
No vull passar
per alt una altra greu mancança del seu municipi que en els comerços del seu
poble no he trobat ni els cereals, ni la llet que cada matí esmorzo. Li faig
saber que com a mínim no tornaré al seu poble fins el dia que ni les campanes
ni els galls siguin un ensurt en el meu dormir. Atentament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada