dijous, 21 d’abril de 2016

El Vendrell, les golfes de l'art


Durant els darrers anys d’existència vaig formar part del Jurat del Concurs del Teatre Amateur que se celebrava a la Lira. Un punt de trobada de moltes companyies amateurs que venien a casa nostra a mostrar les seves creacions artístiques un diumenge per la tarda. Evidentment com passa al Vendrell tot i el preu simbòlic de l’entrada, moltes representacions no crec que superéssim ni els 15 espectadors amb el jurat inclòs. La idea era molt bona, però com passa a les grans famílies amb la nova mini Lira es va acabar l’invent cultural. L’excusa perfecte per acabar amb una història que feia molts anys que durava i on també hi tenien lloc els elencs de la comarca. Va morir en silenci, sense rams de flors. Una altra de les propostes que vaig formar part era del concurs d’escultura i pintura que organitzava el Consell Comarcal del Baix Penedès. Només aneu a donar un tomb per les oficines d’aquesta administració i veureu algunes de les obres que van guanyar el certamen. Encara es pot admirar el nivell que hi havia amb gent de fora de la comarca que hi prenia part. Ja no recordo quan, però ja fa dies.  Un any per un altre va desaparèixer del mapa sense deixar més rastre.  Sort que encara tenim els testimonis físics entre nosaltres.
Una de les coses més interessants que s’han generat aquí al Vendrell va ser el premi Teresina Martorell a una pubilla de la localitat amb una interessant escultura de premi de l’artista santa olivenca Roser Oter. Aquí es venia premiar una dona de la vila, en honor a aquesta professora de català en plena dictadura i que va ajudar decididament a què alguns afortunats d’una generació aprenguessin català. El guardó va recaure en algunes senyores del Vendrell i com passa a la història mai més es va tornar a convocar, tot i que crec recordar que es volia fer bianual, però de moment passen els anys i ningú diu res del premi.
Després el Vendrell també tenia un premi d’investigació de caràcter sociopolític amb el nom d’un dels seus fills que també ha haver de tocar al dos, com l’Andreu Nin. Durant la seva vigència ja hi havia petites picabaralles depenen de quins colors imperaven al consistori, però ara que tots els partits clàssics del Vendrell s’han  fet amics i formen governs d’unitat tampoc és una cosa que s’hagi recuperat.
Un dels concursos típics i tòpics que el Vendrell també és va apuntar en unes comptades ocasions al voltant del llac de Coma-ruga consistia en escollir la pubilla i l’hereu de la comarca, però aquest concurs no va estar lliure de polèmica política. Al final va desaparèixer pel seu propi peu, però era una d’aquelles cites amb força concurrència al voltant de Sant Joan.
Després tenim el concurs de música Track que enguany sembla ser que ja no ens acompanyarà, però de moment encara no hem vist publicada la seva esquela definitiva. Els anys anteriors abans d’acabar l’any els nous grups ja es podien apuntar. De moment el nostre fort són els concursos de cartells, en especial el de la Festa Major on entre els especialistes i per la votació popular es treu el guanyador. De moment, no sé sap res.
El que gaudeix d’una gran força i és molt global és el  Sant Jordi que està dedicat especialment als joves de les escoles que sobre un tema aporten les seves impressions. Una manera de fomentar la redacció i la lectura dels petits de la casa.
Evidentment no hi falten els concursos relacionats amb el menjar. Això no falla mai o quasi mai. Una Xatonada amb més de 30 anys i una ruta de tapes que ja s’ha consolidat en alguns bars del municipi i que també dóna veu als seus degustadors per escollir les millors en la seva especialitat.