La veu del poble

La veu del poble

dissabte, 9 d’abril de 2016

Els efectes secundaris de TV3


En l’edició de la Fura del Passat 4 de març apareixien els trets característics del parlar penedesenc. Evidentment dins cada municipi hi ha mots propis i expressions característiques, però es pot arribar a parlar d’un corpus penedesenc amb unes característiques pròpies. Jo sóc fill d’una família pagesa d’Albinyana i la meva mare és d’un poble petit anomenat Castellfort a tocar a Morella. Des de petit he sentit moltes paraules pròpies del parlar penedesenc i com no, dels Ports on pertany Castellfort. Jo sempre he intentat utilitzar els termes propis fugint d’aquest català de TV3 que està intentant unificar totes les varietats dialectals del català en una format  net i polit amb una lleu presència del dialecte central. Fer servir aquests mots propis provocava que més d’un tingués complex de rural o simplement de poble, llavors començava a parlar com a la petita pantalla intentant no caure en cap parany que el delatés com un “pagesot”. Això ha passat sempre, sort que sempre hi ha gent sorruda que no ha volgut baixar del ruc.

Una de les riqueses de la nostra cultura no està en els quadres, escultures i demés elements físics i arquitectònics que pots trobar arreu. Els trets dialectals de cada zona és un dels nostres tresors per reconèixer. En especial tota la riquesa que podem trobar en el món dels pagesos o pescadors o forners. Se n’han fet recopilacions, però la societat en general ho va perdent a mesura que  algunes feines o estris ja han quedat en desús. No fa gaires anys quan el meu pare portava ceballots de l’hort a casa. Ell mai en deia calçots que és el nom que s’ha acabat imposant a casa nostra gràcies a la tradició de l’Alt Camp. Potser el terme més propi d’aquest parlar penedesenc és el “avoi” o “voi”. Aquest és molt utilitzat i quan l’escoltés estiguis on estiguis saps que tens davant algú que és veí teu. No falla mai. Article publicat a la Fura