dijous, 8 de setembre de 2016

Pantalons curts i xancles


Els professionals de l’estiu que hem de treballar en mig d’aquesta calitja acostumem a portar pantalons curts, pirates i xancles. Tot això ho hem de combinar amb un polo perquè ens xupi la suor.
Aquestes setmanes de més calitja és quan es fa més greu la lluita dels aires condicionats. En el lloc de treball es generaran dos grups irreductibles al voltant d’aquest aparell modern. No hi haurà pacte. Cadascú actuarà de la manera més lògica per aconseguir els seus objectius finals que no passaran per un altra cosa que pujar o baixar un parell de graus el termòstat.
La calor serà el tema del dia, a l’ascensor, a la cua del WC, tothom tindrà com a tema central aquest cony de temps. Llavors per anar augmentant la riquesa lingüística en aquests mesos es podran ampliar als seus derivats, com les retencions a les carreteres, les hores de platja, la millor ombra per aparcar. No és un temps per parlar de rebaixes, ni d’eleccions, ni de futbol, encara que enguany ens han plantat aquests jocs olímpics que han passat bastant desapercebuts per la majoria de la gent. Sempre hi ha quatre que ho segueixen a l’hora que toca per això s’han inventat els cascos endollats a la televisió.
Mesos de trencar rutines per tornar a crear-ne de noves: més lleugeres, més fàcils de manegar i menys complicades d’entendre. La gent anirà exposant quan marxa i torna de vacances, però com no t’ho apuntis en una agenda mai sabràs quan comença un i quan acaba l’altre perquè amb la calor la central de dades funciona més lentament en els nostres cervells. Sempre hi ha l’espavilat que fa les vacances a l’octubre el qual és un punt de referència de resistència als inconvenients de l’estiu. També tenim els que quan arriben aquests mesos ja no té res per gastar. Tot un malgastador que pot contraatacar explicar el relat vacances a la resta de companys del curro, en especial posant èmfasi a aquells que encara no han mogut fitxa.
L’estiu és temps per anar fresc. No hem de seguir pas les normes clàssiques de vestimenta que ens marca la tradició. Hem d’estar al costat del nostre client, del nostre ciutadà que ens visita. Per això que millor que vestir com ell? Quan entrés en una oficina i els treballadors no estan adequadament distribuïts en els espais que els correspon toca fer aquella pregunta amb un aire de si l’encerto l’endevino: “Vostè treballa aquí?  Llavors pots trobar dues respostes antagòniques. No escolti que jo també sóc un client com vostè o Clar que sí, no és nota?
Una època per recuperar tradicions que potser la resta de mesos de l’any es perden una mica. És el moment en què qui més qui menys fa la migdiada, declarada o no al sofà o al llit. La immensa majoria de gent d’aquest país per uns minuts més o menys perllongats tanca els ulls per pair una mica més el dinar. A l’hivern tot és tan ràpid que molts cops es canviar per un quart d’hora assegut al sofà, però sense més transcendència.
També és que se segueixen les festes majors per anar d’un lloc a un altre a ballar, veure la cercavila de foc o simplement analitzar les noves pubilles del poble. Són unes dates en que la gent de poble acostuma a coincidir en els pobles veïns amb la mateixa excusa. Tothom té molt clar que millor no creuar la carretera que ens separa de les platges perquè hi ha molta gent. Visitants que busquen lternatives lluny de la platja perquè està massa saturada.
L’estiu és quan la nevera i el prestatge de les begudes té més visites absolutes intentant buscar alguna alternativa per combatre el temps i la calor
L’estiu es per preparar un munt de llibres per llegir, dels quals només et llegires uns pocs perquè fa mandra amb tants. L’estiu és quan sents al costat teu qualsevol idioma i intentes identificar-lo, però massa cops no l’acabes de situar.
L’estiu no és un mes per aprimar-se però si per veure els resultats de l’operació en els més voluntariosos que tu