Els sants més
privilegiats del santoral anual són els que cauen quan hi ha més calitja. En un
parell o tres de mesos es reuneixen la majoria de festes majors de les nostres
contrades. La majoria de municipis del Penedès a l’hora de fer una consulta
popular per escollir el seu patró o verge protectora es van decantar per
aquells que tenien la seva onomàstica durant aquests mesos. Una clara
discriminació per aquells que els ha tocat en la resta de mesos com Sant Blai,
Sant Andreu, Santa Eulàlia, etc.
Realment és molt
curiós com està repartit les festes majors a casa nostra. Sembla ser que fa
cinc anys ja veien venir tot això del turisme a casa nostra, llavors ja es van
decantar perquè les festes majors també es poguessin compartir amb els turistes
que en carro o en vaixell ens visitaven per aquestes dates.
La santa més
venerada és el 15 d’agost que coincideix amb Santa Maria un dels noms propis
més comuns a les nostres contrades. Curiosament coincideix amb els dies de
màxima afluència de turistes i segones
residències a casa nostra, en especial si cau en un bonic pont.
Per altra banda, les fires les hem situat o a la tardor, la majoria o a
la primavera. Sempre entre el fred i el calor que són els mesos més suaus que
tenim en la nostra climatologia. Si les festes majors era una cosa per
participar tothom: rics i pobres dins les seves possibilitats, les fires
estaven destinades a invertir els diners reunits de les collites en productes,
serveis i materials que necessitaven en el dia a dia els nostres avantpassats.
Era el moment del mercadeig de la vinya, el vi, els animals fruites i altres
elements que la nostra mare naturalesa sempre ens ha dotat i que s’havien
d’aprofitar per obtenir altres necessitats de la llar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada