dijous, 22 de setembre de 2016

Solucions del XIX per a problemes del XXI



Les festes majors del Vendrell, Bellvei i Llorenç han tingut escenes negres que no tenen res a veure amb l’ambient festiu. Han succeït fets molt lamentables que són uns exemples ben clar del que podem trobar a casa nostra en el  futur. També s’ha de dir que no estem parlant de grans aldarulls sinó de petits conflictes entre joves amb robatoris inclosos utilitzant l’arma blanca. En aquesta comarca no ens calen reunions de Seguretat per veure que  hi ha un considerable consum de cannabis. Només cal donar un tomb pels carrers i places on pots veure com la cosa és força comuna. A unes hores normals sempre pots veure a més d’un que ha canviat el tabac de tota la vida per altres substàncies. Un altre dels esports de casa nostra és el “botellon”. Als preus privatius que alguns bars i discoteques posen la matèria primera no és gens absurd que alguns aprofitin la part posterior del cotxe per guardar-hi la màgia de  la nit en recipient. Uns quants glaçons, gots de plàstic i si fa falta uns quants decibels de música.
Els nostres polítics de casa encara viuen totalment integrats al segle XX o fins i tot anteriors. Davant d’aquesta situació la seva solució es posar policia, sancions i etc. Unes mesures que serveixen per poca cosa estem en una comarca on el nombre d’efectius policials que tenim com el nombre d’ambulàncies són ridícules amb un parell o tres d’espectacles a la via a la comarca ja tenim les famoses forces de seguretat totalment col·lapsades perquè no tenen més recursos que aportar. Si avisem amb temps portaran algun antidisturbis humans però si la cosa és un pim pam quan arribin aquí la cosa ja serà història.
Aquesta és la cura del segle XIX a problemes del segle actual. Aquí a casa nostra hi ha un munt de famílies desestructurades amb els seus membres totalment independents que viuen del que aprenen al carrer. Si a la via pública troben bones companyies doncs tot es pot encarrilar bé, però si no tenen tanta sort llavors l’evolució d’aquests joves es pot torçar fins arribar a situacions dramàtiques i preocupants.
Per tenir controlat una mica tot aquest teixit social que a part de tenir clar vincles amb serveis socials que on majoritàriament reben el suport per anar sobrevivint, també hi ha moltes persones que surten d’aquests refugis oficials i es creen el seu propi món, lluny dels llocs preparats per l’administració. 
Per conèixer una mica aquesta altra cara només es pot fer a través d’educadors socials que no té res a veure amb els simpàtics nois que marcaven les caquetes dels gossos a la via pública del Vendrell. Una campanya amb molts dubtes.  Molts encara es pregunten que volen dir aquells cartells de color groc plantats a diversos punts del poble. No estem acostumats a tanta modernitat. Potser quan tinguem cert hàbit consultant la programació cultural de la vila a través d’una aplicació del mòbil, potser llavors començarem a entendre aquests cartells on l’única cosa que estava prou clara era una caca de gos, però la resta ja era una cosa massa moderna per la nostra vila, poc a poc sisplau.

Doncs per evitar aquests incidents que van tenir lloc a diferents pobles de la comarca el primer que s’hauria de fer és buscar solucions alternatives a aquestes propostes que ja acostumen a concentrar aquest tipus de perfil. No cal que portem una orquestra que només faci boleros i cúmbies, però també s’ha de dir que una part molt important, la més rellevant de la nostra societat és força sana i que sap triar molt bé el gra de la palla. El problema el tenim en aquestes minories que potser només han vingut una nit de festa a la comarca i demà tornen a casa amb el primer tren del matí. Potser que ens plantegem quin preu hem de pagar per tenir certs cartells. No s’acaba el món amb els mateixos de sempre. N’hi ha d’altres que tot i no atraure tanta gent poden resultar molt més interessants. Total els 40 segur que els fan al poble del costat que no té tanta imaginació com nosaltres.