dilluns, 13 de març de 2017

Adrià Puntí, tot un espectacle surrealista



Ahir em vaig convertir en una de les quasi 400 persones que varem anar a veure a l'Adrià Puntí a l'Auditori Pau Casals de Sant Salvador com a cloenda de la 10 edició del cicle Sonaprop que organitzen des de Lloreç del Penedès. Primer de tot felicitar a aquesta gent de Llorenç que tot i ser un poble petit tinguin els sants pebrots d'organitzar un festival com aquest amb el problema recent que tampoc no tenen local. Però ells estan allí i s'ho treballen i tots fan pinya perquè la cosa tiri endavant. Moltes felicitats a la gent que hi està darrera i s'ho curra des d'un punt o un altre.
Aquest és el segon cop que veig a l'Adrià Puntí. El primer va ser a l'Auditori de Vilafranca del Penedès amb no tant de públic com al Vendrell, allí anava acompanyat per un petit grup. Ahir només actuava sol i llavors la veritat pot passar de tot més que a Vilafranca que la cosa estava mig pactada entre estrella i músics. Ahir va ser un concert d'un personatge que es pot permetre el luxe de muntar un xou a cada actuació. Depèn de qui hagués fet el que va fer ahir, al cap d'un quart d'hora l'Auditori queda buit, però el Puntí, es diferent, té caisma, et sorprèn. És un surrealista en estat pur que ja saps que farà el que voldrà, però tu hi vas perquè a cada concert no saps mai que et trobaràs. El show va durar dues hores però en una hora i quart ho pela tot sense els seus monólegs que formen part del show. Una persona diferent, un boig que tomba pels escenaris i que atrau a petits i grans que se saben les seves cançons farcides de versos surrealistes combinan coses que no lliguen de cap manera, però ell és així. Són sensacions, són emocions, llagrimes, fum alcohol, aplaudiments, un músic proper. Un concert que no et deixa indiferent. A mi em va agradar, però això és una cosa molt subtil i no es pot recomenar perquè no saps quin efecte produirà en les altres persones. S'ha de veure. S'ha de conèixer. S'ha de participar en aquest espectacle perquè ell és així i la gent vol aquest Puntí, no pas un uniforme amb un concert estandard. Això ja ho fan els altres. Ell s'hi aboca i es deix portar. Ell es humà. Tot un luxe deixar-se portar. El públic connecta, la majoria. Uns pocs no entenen res. És univers Puntí. Surrealisme pur. Enhorabona Sonapropa. Endavant.