dijous, 9 de març de 2017

Valors universals per un dia a l’any



Els nostres governs de petit o grans format darrerament posen mans i mànigues per celebrar les dates del calendari amb una pòsit d’igualtat social d’una manera que no estàvem acostumats fa quatre dies. El Dia Internacional de la Dona, el dia de la no Violència Domèstica, el dia del Treballador entre d’altres serveixen perquè aquí fem una catarsis i tots ens posem la màscara d’innocents i de tenir un passat i un present sense cap tipus màcula. Fem grans discursos en un gran dia guarnits per celebracions de tot gust, però el dia de demà ja ningú es recorda de res. La nostra tasca és fer el paper davant la societat i grans mitjans, però al dia següent tot torna a la normalitat. Ja no toca. Ja tornarem a pensar en com tornar a alliberar-nos dels pecats de la nostra consciència el proper any amb altres activitats i propostes per a petits i grans.
Ja està bé que ens prometin la igualtat laboral quan saben que no la volen fer fer. Ja n’hi ha prou que ens prenguin el pèl d’aquesta manera. La seva intenció és mantenir l’estatus d’uns pocs perquè encara que sembli que hi hagi molts canvis al final tot continuí  igual sense que hi hagi cap petita variació que pugui afectar l’estructura bàsica i la situació privilegiada d’uns quants escollits per la versió humana de Déu. No ens calen tècnics professionals  que justifiquin els canvis d’una manera raonable, simplement gent de la corda que signin informes absurds sense solta ni volta amb l’objectiu de moure ni una peça de la pura rutina establerta fa dècades. Un somriure. Una pregunta sense resposta i aquí tothom sap qui té la paella pel mànec.
Seguint la perversa política de posar una entrevista personal al final d’una prova i comprovar que els que han tret pitjor nota en les proves anteriors, al final per obra i gràcia divina aconsegueixen la plaça amb una prova tan objectiva com una entrevista personal.
Preparar oposicions en què massa cops quedaran desertes perquè cap aspirant ha assolit la puntuació desitjada. Potser millor que hi hagi molts aprovats i al final es quedin els millors i la resta a una borsa de treball que no pas deixar la plaça amb el cost econòmic i pèrdua de temps que això comporta.
Els grans valors dels segles anteriors apuntaven a què la gràcia és valorar les persona segons les hores asseguda en un cadira amb un boli i una llibreta a la mà, però aquesta teoria juràssica ja fa segles que està superada.
La gràcia és que algú posi fil a l’agulla amb una relació de llocs de treball per saber que ha de fer tothom i quina retribució econòmica li correspon per la feina i responsabilitats que assumeix en la seva tasca laboral. Aquesta és la nova fita. Valorar la productivitat pel temps esmerçat a la feina és com comprar-se un cotxe només basant-se amb el color de la xapa i prou. Hi pot haver moltes sorpreses positives i negatives també.
El present i el futur actual  és mourés per objectius generals  establerts amb unes directrius clares per arribar a la fita. Saber on va tot el vaixell i cada peça des del seu lloc de treball quin paper hi té en aquest objectiu global.
Posar coordinadors en aquest trajecte és una cosa fàcil quan tota la tripulació està ben organitzada des de baix de tot, però sinó només serveix per augmentar les diferències salarials entre els dos extrems sense una clara justificació ni raonament. Cadascú és important amb la seva tasca dins el total. No per fer més reunions insubstancials s’avança més. No s’ha de premiar sempre el davanter perquè si el porter no complís amb la seva obligació de res serviria tenir una davantera cinc estrelles molt ben pagada quan a la defensa fa anys que demanen un mínim reconeixement promès any rere any i òbviament sense complir.
Mentre els qui somrient davant les càmeres dels mitjans de comunicació brindin amb una copa de cava per algun d’aquests valors universals tan nostrats últimament obviant sistemàticament que cada dia és el dia de l’home i de la dona treballadora. No només hem fer el paper un dia l’any.