És molt trist
el panorama musical del Penedès. Grups com Laxenbusto, Anna Roig i l’Ombra de
Ton Chien Inadaptats estan parats o ja
en innactiu per diferents motius. La venda de cd’s és una cosa més del passat
que dels nostres dies que el pirateig s’ha carregat tots els ingressos que
venien de la venda de material enregistrat. Ara només queden els concerts, però
aquí tenim dos grans puntes irreconciliables: Per una banda grups com els
Manel, Txarango que omplen tot el que fan i altres que són totalment
desconeguts i en cas de concert hi van quatre gats i la cosa s’acaba desinflant
per desaparèixer entre bambalines. Obrir-se camí en el món de la música avui en
dia és molt complicat perquè hi ha molts elements que s’han de tenir en compte
i molts cops no passa ni per tenir el millor grup, ni els temes més treballats.
Hi ha un seguit de circumstàncies marcades molts cops per les xarxes socials
que fan que un grup pugi del tot o caigui en el pou del silenci. La cosa
consisteix en fer una cançó o dues que enganxen una mica i amb una mica de
treball i esforç es pot aconseguir una bona promoció, però si tens una peça amb
milers de reproduccions al youtube difícilment podràs triomfar. A part d’aquí
el tema sales de concert són força escadusseres a casa nostra i hi ha molta
oferta de nous grups. El que es porta actualment són els grups de versions de
les darreres dècades del segle XX ja sigui en català, castellà o anglès. Avui
en dia el nombre de grups que estan al peu del canó amb temes propis és força
simbòlic i la gent viu del passat. Les noves generacions ja aposten per estils
que van per altres camins molt lluny dels que tenim cabells blancs hem viscut
en la nostra joventut. La majoria d’orquestres sinó tinguéssin el suport
d’entitats públiques també haurien de plegar veles. Mals temps per a la música.
Però sempre hem de ser optimistes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada