La veu del poble

La veu del poble

dissabte, 15 de juliol de 2017

Casals, la força d'un silenci, una obra molt humana i real


Ahir a les 22 hores a la plaça del Tívoli del Vendrell xispejava. Els mòbils no marcaven pluja, però comença la projecció de la peli era arriscat. Al final algú espavilat va triar la millor opció que es fes dins l'auditori. Van parlar el productor, el protagonista, Joan Pera, i el director. Uns discursos curts, amens i molt ben trobat i després la peli. Una proposta molt interessant, molt ben feta i ambientada amb un gran paper de Joan Pera i on es pot veure la part humana de Pau Casals per tots aquells que no l'hem pogut conèixer en vida. La mitjana d'edat d'ahir era 63 anys encara que hi havia algú de jovent, però no gaire perquè com va dir el director avui molta gent no coneix Pau Casals. Aquí al Vendrell això no passa perquè entre una cosa i l'altra la gent no s'oblida però al voltant la cosa ja no es tan clara.
Sort que es va fer dins perquè les cadires de fora són bastant incòmodes i una hora i mitja de projecció es una mica dur d'aguantar. Les de dins no és que siguin super guays, però aguenten millor el parell d'hores que varem estar dins entre parlament i peli. Aquesta és una peli sobre el gran vendrellenc universal sense complexes i amb un gran treball de producció i de fer una proposta molt digna sense caure en tòpics i típics i és un gran retrat del nostres mestre. Un felicitació a totes les persones que ho han fet possible.Com passa, aquesta peli va ser estrenada el 6 de juny a Roda de Barà dins el Fic Cat i ara és el primer cop que arriba al Vendrell diuen que a la tardor la passaran per TV3.
Suposo que si algú la vol veure com a molt haurà d'anar un dia a les Gavarres de Tarragona a veure-la. Aquesta peli hauria d'estar almenys un parell de setmanes al cines del Vendrell.
Per cert, el so d'ahir segons vaig escoltar en persona i pel que també va dir altra gent no era el millor. A vegades hi havia alguna paraula que no s'entenia per una mala qualitat del so o diga-li com vulguis però no se sentia del tot bé.