La veu del poble

La veu del poble

dijous, 20 de juliol de 2017

Segons la legalitat vigent



Aquesta és una frase que està entrant en força en el nostre municipi. S’ha convertit en l’eix central de la política i en l’escut principal davant qualsevol canvi o alteració perquè res no canvií i tot quedi ben igual.
Fa anys una il·lustre regidora amb el suport dels seus companys de partit i coalició de govern va decidir que els treballadors de l’empresa pública cobrarien segons una escala de trams dins la seva categoria. Hi havia tres nivells: entrada, central i alt. Llavors la teoria anava d’aquesta manera: En els primers anys d’ocupar el lloc doncs et quedaves a entrada, un cop passades les oposicions tocava tram central i al cap de dos anys era el torn del tram alt. La diferència anual entre els trams era variable, però del primer al tercer podien anar perfectament 3.000 euros o fins a 9.000 euros anuals segons la categoria. La cosa va anar molt bé al principi perquè, de bones a primeres qui més qui menys veia com la seva nòmina mensual augmentava lleugerament.
L’aventura dels trams, però tot i la presumpta alegria inicial, la màgia i la joia va durar ben poc.
Segons la legalitat vigent hi havia treballadors que de bones a primera ja es va situar en el tram superior sense cap raó  mínimament objectiva. Això efectivament va començar a caldejar l’ambient, però la vaselina i la paciència sempre són coses que van unides.
Al cap d’un temps un grup de valents representants dels treballadors van pactar amb els màxims polítics de torn endreçar l’embolic i que al cap de 4 anys tots estiguin en el tram alt. Tot anava pel bon camí fins que un dia un govern amb majoria d’esquerres va decidir segons la legalitat vigent no incloure la partida suficient per fer front a aquesta despesa en els seus pressupostos socials, equilibrats i transparents entre altres moltes qualitats mediàtiques. Una partida de transparència que arribava a nivells galàctics de 200.000 euros. Una xifra triplicava l’anterior que va aportar a la història local episodis gloriosos com el procés participatiu a Coma-ruga i el famós Edusi del Botafoc que aquests “dolentots” d’Europa no ens van voler donar.
Lligat amb tot aquest batibull de trams que ha deixat a pocs contents d’on estan ubicats, hi ha una altre element més divertit. Segons la legalitat vigent des del 2011 que no hi ha una relació de llocs de treball a l’ens distribuint els treballadors al servei de l’administració segons unes tasques, unes responsabilitats amb la seva corresponent retribució. Evidentment, s’ha hagut de fer un estudi molt profund per una empresa aliena obviant totalment als representants dels treballadors amb l’ajut incalculable de la professionalitat d’un nou funcionari fitxat per un alt preu de mercat per descobrir que la relació de llocs de treball feia aigües per tot arreu.
Aquí tenim la base de tot plegat, però clar, evidentment ara tocar moure fitxa per presumptament arreglar aquestes presumptes desigualtats. Més ben dit per deixar tot això com està i esperar que passi el temps sense fer absolutament res. Bé, de tant en tant alguna reunió sense solta ni volta perquè sembli que la cosa s’activi, però en el fons és donar tombs sobre el mateix eix sense avançar res en cap sentit. No sigui que algú es mulli una mica i prengui mal: les eleccions són massa aviat i hem de quedar bé amb tothom.
A partir d’aquesta relació del 2011 els llocs de treball s’han creat i suprimit, adaptat segons interessos del govern de torn. Hi havia coses molt curioses que ha arribat un punt que la gent ha dit prou. Ara  només demana ser reconegut pel que fa i deixa de fer. Enrera queden escenes d’aquells contractes de treballadors que no sabien ni nedar per una empresa fantasma que constaven com a monitors de piscina ja han passat a la història.  Ja no volem repetir escenes sense solta ni volta.
Per fer tirar endavant tot això tenim un parell o tres de comissions que ja ni es reuneixen perquè les trobades acaben com el rosari de l’aurora. Ja ho diuen al poble, si no vols tocar res, crear una comissió. Llavors seguint aquesta màxima ara estem immersos en aquests òrgans amb representació de totes les parts que mai porten enlloc perquè cadascú explica la seva pròpia aventura perquè per part dels que manen, com sempre, no tenen cap interès en els treballadors (almenys en la seva gran majoria) , perquè aquest és un dels consistoris on la partida dedicada a personal és més baixa. Prefereixen encarregar estudis i manuals de participació ciutadana per donar vida a empreses de fora, mentrestant els de la casa ho veuen per la televisió local. Sempre, segons la legalitat vigent, no sigui que vingui el llop i ens posi a tots a la garjola. En el fons la culpa sempre la tindrà intervenció que és qui elabora els pressupostos.