Al Vendrell comencem a tenir un problema perquè estem convertint en notícies la feina de cada dia que s’hauria de fer d’una manera natural i sense generar més rebombori.
Arreglar una vorera o netejar unes herbes que creixen en estat salvatge en un parc municipal entre les llambordes no hauria de merèixer cap titular especial, estaria dins el dia a dia.
El gran problema que durant aquests anys de restriccions pressupostàries originades per una pèssima gestió del pressupost municipal s’ha portat una política de manteniment de serveis mínims i s’actuava només en situacions crítiques. Ara que començàvem a veure un caler correm el risc de tornar a estar marcats pels plans d’ajust pressupostaris municipals, doncs ens toca recuperar tot allò que no s’ha fet en els darrers anys i no tornar a caure en el pecat. Ens han venut la motocicleta que hem reduït el deute a més de la meitat. Evidentment però encara estem pagant un preu molt alt per aquests anys de deixadesa en la cosa pública i aquestes obres ens poden tornar a la situació on érem per uns anys.
Ara començàvem a actuar amb una política bàsica que intentar tapar els forats més greus de la via pública, ja ens hem tornat a passar un altre cop en la despesa municipal i hem tingut que tornar a fer un pla d’estalvi per als propers exercicis.
A banda de tot això amb l’entrada de la regidora de platges ja comencem a descobrir que a les platges també es poden fer altres coses que una versió deforme de Turismar i la Festa Pirata entre d’altres esdeveniments.
Potser algun dia de pluja intensa podrem anar de Coma-ruga a Calafell sense haver de donar el tomb pel Vendrell. Aquest potser serà el proper pas que s’ha de fer en aquesta zona que durant molts anys ha estat en una segona o tercera divisió.
El proper pas hauria de ser buscar una solució definitiva per a les inundacions de Coma-ruga. Evidentment que si plou en grans quantitats ho trobarem mig inundat, però ara aquesta situació es dóna en pluges no tan intenses. Algun dia tindrem diners per acabar d’arreglar aquest problema endèmic d’aquest barri que de moment encara no ha superat el pes històric dels seus estanys. La única diferència és que si abans hi havia camps i granotes, ara tenim cases i cotxes per allí el mig, però la base és la mateixa.
Després tenim un seguint de notícies que amb el pas del temps ja han perdut el seu interès perquè encara que canviï el format de la notícia en el fons estem repetint demandes que fa dies que tenim a primera línia de les nostres cartes als reis que mai arriben ni els monàrquics, ni els republicans. Sembla ser que per aquesta cosa tots s’han posat d’acord per ignorar la nostra comarca.
Un dels temes és la petició de més freqüència de trens a l’estació del Vendrell. Aquests de la Generalitat ens permet fer uns viatgets al dia fins a Vandellós a veure de lluny el delta de l’Ebre i no som capaços d’augmentar el nombre de trens. Potser millor per tots plegats que tinguem una línia que vagi per l’interior i que uneixi Tarragona o Reus i Barcelona. Crec que aquest trajecte està molt més utilitzat pels nostres veïns que no pas anar a Cambrils.
Una altra de les peticions eternes d’aquesta comarca és l’atur. Aquest és un problema molt greu que obliga a molta gent a treballar en altes municipis o simplement cobrar de l’atur o d’algun tipus de subvenció oficial que pugui recollir per algun mitjà oficial. Contractar 10 persones durant un any o mig any que després deixaran pas a altres 10 no serveix per tirar endavant la comarca. Si la renda per càpita que tenim a la comarca és de les més baixes de Catalunya, doncs el més normal és que la gent no gasti perquè simplement no hi ha prous fondos. Evidentment això ha derivat que el més llest es busqui la vida doncs amb altres mercats alternatius que permeten per alguns la subsistència i per altres anar fent bossa fins que els enxampen. Però aquesta economia alternativa es normal que aparegui perquè la gent es busca la vida allí on la pot trobar i que millor que en aquesta comarca tan àmplia i extensa impossible de controlar perquè hi ha llocs on no hi arriba ni el carter. Aquests aspectes ja no les podem considerar com a notícies perquè forma part de la nostra idiosincràsia i costarà temps en canviar tot això. Podem dir que tenim una fita que si que és notícia, aviat ens trauran els peatges per anar a Barcelona per l’AP-7.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada