Durant uns 15 anys vaig portar el cementiri del Vendrell. No perquè m'agradés ni em toques sinó perquè quan vaig entrar el primer que es va jubilar va ser qui ho portava llavors em va tocar a mi. Sistemes clàssics de tota la vida que no fallen. La veritat és que m'agradava perquè té la seva història i moltes peculiaritats. L'any 2019 al coltant de Tots Sants de la mà del meu colega el Llorenç Avinyó vaig grabar un petit reportatge sobre el cementiri del Vendrell. Aquí unes fotos.
L'aventura d'aquest blog va començar al febrer del 2007. En ell hi penjo els articles que publico en altres mitjans de comunicació i un grapat de reflexions personals i pensaments que a vegades val la pena guardar. En ell hi ha una mica la història d'aquesta comarca i de la seva gent. Alguns ja formen part del passat i altres són base del futur, però sempre està el present que ho posa tot en ordre. És una olla barrejada feta amb el pas del temps com l'escudella de les àvies.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada